Avui a mig matí he comprat el llibre Amb fils d’oblit de Maria-Mercè Marçal de l’editorial Sabina, on la meva mirada hi ha trobat una reivindicació de la unió física i psíquica que significa l’amor entre persones. “T’estimo perquè sí. Perquè el cos m’ho demana”; “És perquè et sé germana que puc dir-te estrangera”; “Dolor de ser i no ser tu: desig”; “Jo sóc l’altra. Tu ets jo mateixa”; “i t’abraço com si jo fos tu / que m’abraces com si fossis jo”. De Marçal n’admiro el coratge, que la portà a escriure molt aviat l’amor carnal entre dones, i l’amor a les paraules, que li han comportat un reconeixement públic de ser una de les poetes més estimades de Catalunya.
Això no obstant, l’impuls que he tingut avui de llegir-la m’ha vingut de l’acte Premis Literaris de Sant Narcís, el 12è de Narrativa i el 1r de Poesia.
Aquest esdeveniment de ciutat celebrat al teatre municipal del barri és organitzat pel Club de Lectura de l’Associació de Veïns de Sant Narcís i Lluís Gil n’és el motor i l’ànima. El diumenge 4 de juny Josep Miquel Rubio guanyà el de Poesia i Laia Prats el de Narrativa. Després s’homenatjà Marçal amb una conferència de Lluïsa Julià que ha escrit una biografia de la poetessa; i, seguidament, Cristina Cervià (amb l’acompanyament excel·lent de Quim Solà al piano) escollir alguns dels seus poemes per recitar-los. L’acte tingué una petjada femenina i plena d’amor a la cultura. Em recordà, per tant, Marçal. Aquest amor a l’altre, que també construeix barri, penso que és allò que fa Lluís Gil a Sant Narcís des de fa una colla d’anys a partir de la cultura.