El dimarts passat 27 de maig, vaig presentar el meu projecte de candidatura a les primàries del PSC a Girona a l’auditori de la Mercè. Us deixo el discurs que hi vaig pronunciar.
Bon vespre amics i amigues! Moltes gràcies a tots vosaltres per acompanyar-me en un dia tan especial i tan important per mi .Avui sóc aquí per dir-vos que vull representar, amb humilitat, la candidatura socialista a la ciutat de Girona.Us vull donar 10 raons per encapçalar un projecte col·lectiu que vol ser el de tots vosaltres. Cadascuna d’aquestes raons responen a un per què, perquè en realitat són oportunitats per Girona.
La primera Oportunitat. És perquè estem en un temps d’esperança
És temps d’esperança. Willy Brandt va dir que el socialisme és sempre capaç de recomençar. De tornar a canviar-ho tot de nou; contra les dificultats.
La utopia no es pot atrapar amb les mans. Però serveix per caminar. Per continuar avançant.
Ha arribat el moment de tornar a començar. És moment d’intensos canvis. És moment de tornar als valors de sempre: fraternitat (companys i companyes); llibertat (la llibertat dels joves i grans de somiar un futur millor); i igualtat (perquè els éssers humans naixem iguals, amb dos cames i amb dos braços; i no hem de permetre que la societat ens condemni a la desigualtat).És temps d’esperança pel socialisme Gironí. És moment de recomençar. Ho hem de fer tots junts. Units. Estem tots aquí disposats a tornar a donar la batalla; Contra els interessos de les dretes; Contra la desigualtat; Contra el classisme; i Contra l’arrogància.
La segona Oportunitat. És perquè ara és el moment de donar-vos les gràcies
No puc començar aquesta campanya a primàries a la ciutat de Girona; demanant-vos més coses de les que ja m’heu donat de manera generosa i gratuïta. Encara que ho necessito; que necessitaré tot el vostre ajut. I que el canvi no serà possible, si no anem a votar, tots junts amb totes les nostres forces.No puc començar amb res més que no sigui un sincer agraïment.Gràcies per acompanyar-me a les assemblees; i defensar entre tots i totes que la millor manera d’obrir el nostre partit a la ciutat són les primàries.
Gràcies per escoltar-me en els centenars de cafès que he fet fins ara amb persones molt diferents, homes i dones, joves i grans, treballadors tots vosaltres. Defensors de la igualtat i del socialisme.
Gràcies per caminar amb mi pels carrers perpendiculars de Torre Gironella, Antonio Araque. O per entrar i prendre un tallat en el Centre Cívic de Pont Major, Luís Herrera. Per presentar-me tanta gent interessant, Pepe i Maite, Òscar, Jesús, a Germans Sàbat.
Gràcies per l’energia de fer carrer, carrer, carrer a Montilivi, Miguel, Hernández i Victoriano; o a Can Gibert, Cristóbal, Ramona i Juan. I per tenir una vocació social tan marcada a Sant Narcís, Dolors, Ballesteros, Josep i Ángeles. Gràcies per l’optimisme de Sant Ponç i Fontajau, Rosa Gordillo.
Gràcies per atendre els milers de trucades organitzant un dinar a la Mercè amb Eduardo Madina; una parada de Sant Jordi a les Rambles; o un porta a porta a Santa Eugènia i a Can Gibert del Pla; o una sardinada a Pont Major.
Moltes gràcies també als companys de la resta de comarques gironines amb qui tant compartim i lluitem. Gràcies per ser avui aquí. I moltes gràcies als alcaldes i regidors socialistes que a cada municipi representeu amb fermesa i vocació les idees i valors socialistes; que gestioneu amb diligència situacions quotidianes complexes. Com la Teresa que ha convertit el port de Palamós en una referencia a tot el Mediterrani. La Consol, que ha convertit Vilafant en una referència a l’Alt Empordà amb l’estació del tren d’alta velocitat. O com l’Estanis, que ha sabut relligar a l’Escala els valors del patrimoni històric i la tradició amb un model turístic de qualitat reconegut arreu.
La tercera Oportunitat. És perquè hem superat conjuntament les dificultats de fer primàries
No ha estat fàcil… No! No ha estat fàcil. Diguem… Que no tothom ha acceptat les primàries amb el mateix entusiasme. Hi ha qui ha dit que podien fer mal al partit. No és cert. Hi ha qui ha dit que hi havia una candidatura “natural”. No és cert. Hi ha qui ha dit que trencaríem el partit. I no és cert.
Hi ha qui ha utilitzat arguments de por per impedir que la gent pogués votar. Ha estat una opció equivocada. I això sí que malauradament ha perjudicat el nostre projecte col·lectiu.Deixeu-me dir que no m’ho han posat fàcil. No ha estat fàcil presentar-se a la ciutat de Girona com a possible candidata a alcaldessa. Els que no tenien prou clar l’obertura de la democràcia per escollir candidat a Girona, no eren ni pocs ni dèbils.
En els barris, però. En els carrers, però. En la llista completa d’afiliats i d’afiliades, però. Es comparteix un clamor claríssim: no hi ha socialistes de primera ni de segona; qualsevol de nosaltres, jo o tu , tenim el Dret innegable de presentar un projecte propi a les nostres assemblees.
La quarta Oportunitat. És perquè la resiliència defineix el comportament dels socialistes
La resiliència és una paraula estranya que vol dir sortir forts de situacions difícils. I, avui, amics i amigues, més que mai, aquesta paraula ha de ser guia pel Partit dels Socialistes de Catalunya.
En aquests centenars de cafès i trucades, he fet molts amics. Això és el que més m’ha agradat fins ara de tot aquest procés. I he retrobat moltes persones que m’han parlat del meu pare. Tinc la sensació que sense el meu pare avui no podria estar aquí amb tots vosaltres. Que era socialista. Que em va fer el carnet d’aquest partit quan era molt jove. Que molts coneixíeu. Que era sindicalista de la UGT. Molts dels seus amics m’heu acompanyat en aquesta aventura. Em dieu filla d’en Paneque. Títol que no només m’agrada sinó que m’honora.
El meu pare era una persona afable i que em deia cada dia que m’estimava. Només recordo que s’enfadés amb mi una vegada. El dia que em vaig asseure, amb un grup d’una quinzena de persones, per aturar les màquines que volien construir la variant de Sant Daniel. El Guàrdia Civil que em va fer aixecar mig a la força el coneixia. I li va explicar…
Pensava que aquella causa valia l’esforç. Ara penso que el socialisme mereix tots els nostres esforços. No ens aixequem, doncs, companys i companyes, mantinguem-nos asseguts aquesta vegada, continuem ferms en la defensa de la llibertat. Estiguem junts i forts. Aviat veurem que en el segle XXI no hi ha una altra manera possible de funcionar, que no sigui la democràtica i la de la justícia social.
La cinquena Oportunitat. És perquè cal defensar el socialisme a Girona
Tinc il·lusió perquè els socialistes tornem a tenir la confiança de la majoria de gironins i gironines. Amb treball i convicció, els temps bons poden ser a prop si hi tenim fe i esperança.
Per la igualtat d’oportunitats. Per tenir una societat més justa i per atacar els desequilibris econòmics.No crec que la política hagi de ser harmonia d’interessos. Ni la recerca de la centralitat. Els socialistes defensem els que no tenen oportunitats, contra els interessos dels poderosos.
Vull ser alcaldessa de Girona per aplicar formes de democràcia més participativa, més deliberativa i més directa.Vull ser alcaldessa de Girona per la proximitat de fer política a la ciutat. La política municipal és esforç diari per solucionar els problemes de la gent.
La sisena oportunitat. És perquè cada barri simbolitza l’esperança d’una ciutat nova
La primera Transició de Girona, liderada per Joaquim Nadal, va culminar amb èxit i ha convertit Girona en una ciutat jove amb un centre històric reconegut a nivell internacional. Aquest llegat, però, ha de ser intensament renovat amb un projecte nou de segona Transició.
Girona és una ciutat de barris: Germans Sàbat, Taialà, Domeny, Mas Catofa, Fontajau, Sant Ponç, Pedret, Pont Major, Campdorà, Barri Vell, Eixamples, Devesa-Güell, Santa Eugènia, Sant Narcís, Can Gibert, Mas Xirgo, Avallaneda, Palau-Sacosta, Montilivi, Grup Sant Daniel, Vall de Sant Daniel, Mas Ramada, Vilaroja, Font de la Pólvora, Pedreres, Vista-Alegre, Torre-Gironella i la Torrassa. I cada barri és una oportunitat de fer ciutat, de relligar ciutat, de construir ciutat.
El meu projecte de ciutat per Girona està basat en una idea transversal de relligar barris per articular la ciutat com un tot,. No només a través de l’urbanisme, que hi té un paper essencial, sinó dedicant esforços i inversions en matèria també educativa, cultural, cívica, de seguretat i d’integració.
Les ciutats tenen unes desigualtats que a vegades ens poden passar desapercebudes, però que marquen diferències substancials entre persones. Tots els barris han de tenir una qualitat de vida alta. Centres cívics, ateneus, escoles, comerços, seguretat, neteja, zones verdes, espais per a vianants, carrils bicis, serveis, caps, centres culturals, il·luminació i equipaments esportius.
Aquest projecte és construir ciutat. Articular i relligar perquè els barris són ciutat. Expandir el centre de la ciutat als afores fins conquerir el global de la ciutat. Cada barri simbolitza una bona oportunitat de fer més Girona.
La setena oportunitat. És per renovar els fonaments democràtics de la política
Tenim un sistema democràtic que funciona raonablement bé. Podem triar el candidat que s’assembli més a nosaltres.
Però hi ha molts aspectes de la política i de la societat que es poden democratitzar més. Les decisions que afecten a tots, han de ser preses per tots.
Per això hem de canviar la política de dalt a baix.
Llistes Obertes:Vull que la meva llista a la ciutat de Girona sigui escollida pel conjunt de la família socialista. Que no sigui la decisió d’un grup reduït de persones. Que construïm entre tots i totes un projecte col·lectiu de veritat.
Transparència: Publicaré el cost d’aquesta campanya. I publicaré el cost de la campanya del Partit dels Socialistes de Catalunya a l’alcaldia de Girona, si guanyo aquestes primàries.
Humilitat i honestedat: Un polític, un salari. Hi ha polítics que tenen vint-i-set càrrecs i sis salaris. Ja n’hi ha prou. Sous normals. Com la gent del carrer. Som gent. No ens hem d’acostar a la gent. Sinó que som part de la gent.
Decisions compartides: Les decisions que afecten a tots, han de ser decidides per tots. Els punts nuclears del meu programa electoral, els sotmetre a escrutini públic, a votació del conjunt de la població, si sóc alcaldessa de Girona.
Control de l’acció política: De manera periòdica portaré la gestió del grup municipal a l’assemblea, perquè les coses dels socialistes, les hem de decidir tots els socialistes.
Incorporem els moviments veïnals, socials i ciutadans a la política. Pressupostos més participatius. Diàleg permanent per establir les principals polítiques de Girona. I fer un seguiment periòdic dels compromisos adoptat.
Parem ja de parlar de radicalitat democràtica i comencem a practicar-la. Fem-ne una actitud permanent.
La vuitena oportunitat. És perquè hem de recuperar el pols de la gent
He assistit a la Marfà amb famílies i persones de la PAH; que han perdut la casa a favor dels bancs i els han fet fora amb violència. He vist les llàgrimes de lluitadors, que ho han perdut tot. I no es resignen a rendir-se. I lluiten col·lectivament.
He fet porta a porta en els blocs de treballadors als pisos sindicals, on la gent té problemes per poder menjar. He escoltat la preocupació dels pares per fills de vint anys que volen treballar. Que tenen el dret de treballar. Que tenen el dret de somiar un futur digne i feliç.
He caminat pels carrers massa bruts que envolten la plaça Llimoners a Font de la Pólvora. I he vist gent compromesa amb construir un barri millor. I preocupada perquè els seus petits puguin estudiar i tenir una educació.
He parlat amb sindicalistes que mantenen la il·lusió i la convicció que tothom ha de tenir unes condicions més justes de treball. He estat amb botiguers que aixequen la persiana cada matí amb l’optimisme de tornar aconseguir arribar a final de mes.
Sento orgull, doncs, de ser gironina d’elecció. De ser d’aquesta ciutat per compromís. Ho vaig decidir als vint anys. Orgullosa d’una ciutat plural. Amb gent vinguda dels pobles de l’entorn. També d’Espanya, d’Europa, de l’Àfrica o de la llunyana Amèrica. La Girona de tots i totes.
La novena oportunitat. És perquè ara toca defensar el Partit dels Socialistes
Ara és més important que mai defensar el PSC. Em sento responsable de saber representar el conjunt divers de la família socialista gironina. Sóc socialista. De la gent que va canviar Girona i la va modernitzar; o que va convertir una ciutat grisa i fosca en una capital moderna i progressista.
Sóc socialista. Dels que van estendre la sanitat a tothom. Dels que han construït més escoles, universitats, carreteres i hospitals a Catalunya.Sóc socialista. Dels que van fer créixer la classe mitja. Dels que van consolidar la democràcia. Dels que ens va portar a Europa. I me’n sento orgullosa. Dels que van fer un pas endavant amb coratge per una Catalunya més lliure i nacional.
El socialisme, creieu-me, malgrat les dificultats, és més important que mai. Els seus valors. Els de la llibertat, perquè la meva filla no tingui menys oportunitats que el meu fill. O la llibertat que jo pugui fer el que cregui més convenient amb el meu cos. El de la fraternitat per estimar allò col·lectiu i construir ciutat. I el de la igualtat per acabar d’una vegada per totes amb el classisme inútil i establir una nova jerarquia de mèrit. Que el talent no va de famílies! Que va d’esforç i d’intel·ligència!
La desena i última oportunitat. És per una política socialista
Acabar amb els 7.000 aturats de Girona. Amb el 25% de pobresa infantil. Amb el fet que centenars de famílies han de recórrer als centres de distribució d’aliments. Amb el 40% de gent sota pobresa energètica. Que no pot posar la calefacció ni dutxar-se.
El primer objectiu. Combatre l’atur. Crear ocupació. Plans d’ocupació per majors de 45 anys. Persones que porten massa temps a l’atur. Plans per joves amb estudis i formació. Plans de reinserció per joves que van abandonar el sistema educatiu de manera prematura en un moment de creixement econòmic.
Diàleg permanent i institucionalitzat amb sindicats, entitats del tercer sector, universitat, serveis educatius i patronals. Crear un sistema senzill i eficaç d’atenció i d’ajut a pimes, empreses i autònoms. Creixement. I creixement. Per crear llocs de treball. Ni un Euro gastat sense pensar si crea ocupació.
Ni un pis buit de bancs, mentre hi hagi gent sense casa. S’han de destinar a lloguer socials. A Girona, hi ha més de 600 pisos buits. Mentre centenars de famílies han patit processos d’execució hipotecària.
Hem de construir una ciutat igualitària d’homes i de dones. Dones i homes tenim el dret a ser en tots els espais públics i privats amb les mateixes condicions de sortida i de resultats. En drets i oportunitats. En educació, cultura, urbanisme, empreses públiques i mixtes, en la contractació de serveis. Visió de gènere transversal en el disseny de nous espais urbanístics. I a les contractacions públiques ha de puntuar la igualtat de gènere.
Podeu consultar què en van dir els mitjans gironins clicant els enllaços que us deixo seguidament.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/746572.html
http://www.diaridegirona.cat/girona/2014/05/28/paneque-afirma-que-no-li/671530.html