Catalunya ha d’augmentar, i pot augmentar, l’oferta pública d’habitatge

Davant l’emergència habitacional, calen solucions valentes

L’habitatge és molt més que un sostre: és seguretat, oportunitats i dignitat. Per això, en el marc del Debat de Política General, el Govern impulsa un Acord de País per fer realitat 214.000 nous habitatges a Catalunya, una aposta decisiva per respondre a l’emergència habitacional i garantir el dret a una llar digna.

El problema no és que falti sòl, sinó que durant anys no s’ha gestionat ni transformat prou. La clau ara és mobilitzar sòl —públic i privat— i activar el planejament urbanístic arreu del país per convertir-lo, amb celeritat, en habitatge. D’aquest nou parc, entre el 40 % i el 50 % es destinarà a protecció oficial i lloguer assequible.

No parlem només d’obra pública. Allà on els ajuntaments ho sol·licitin, la Generalitat assumirà de cap a cap el procés —del planejament a la construcció— per guanyar temps, optimitzar recursos i garantir l’execució.

Volem un punt d’inflexió: davant l’emergència, cal una resposta ambiciosa i compartida. Activarem tots els instruments disponibles i treballarem colze a colze amb ajuntaments, entitats, promotors i societat civil. L’habitatge és un dret i un factor de cohesió social; per això, aquest Acord de País és transversal i no pot ser una qüestió partidista.

Aquest Acord s’insereix en una estratègia global ja en marxa: el Pla 50.000 per mobilitzar habitatge assequible, els fons d’emancipació juvenil per ajudar els joves a accedir al primer habitatge, el topall dels preus del lloguer a les zones tensionades i programes de rehabilitació per posar en ús habitatges buits. Són polítiques que sumen per revertir anys de dèficit d’habitatge públic i fer efectiu, amb fets i no només amb paraules, el dret a un sostre digne.