La Diada aquest any comptava amb un simbolisme que no se li escapa a ningú: feia tres-cents anys de la derrota catalana a la Guerra de Successió, el 1714. Aleshores, Felip V va iniciar una manera de fer política a Catalunya basada en la imposició de normes de fora i a favor del centralisme, com per exemple va ser la imposició del castellà com a llengua d’ús oficial. Això no va portar èxits a Madrid com a capital de l’Estat i, en canvi, va animar la reafirmació de la pròpia cultura i forma de gestionar-nos des del mateix país. Ja s’havien produït encontres violents entre el regne d’Espanya i la corona de Catalunya, el més conegut va ser el del 1640, la Guerra dels Segadors. I també n’hi hagueren de posteriors. Per exemple els bombardejos de la capital catalana, a Barcelona, el 1843, a la rebel·lió contra Espartero. O el 1938 a la Guerra Civil. En aquests episodis històrics es demostra la voluntat del poble de Catalunya per viure en llibertat i la resistència contra la imposició. En canvi, també hi ha altres moments de fraternitat entre Espanya i Catalunya: els anys de la Segona República o l’inici de la democràcia, en són alguns dels més representatius.
Aquest any una multitud de catalans i catalanes va reivindicar el dret que tenim el conjunt del nostre poble a escollir, tal com ha vingut passant durant aquests últims onzes de setembre. Entre els carrer cèntrics de Barcelona, la V va ser el símbol de reivindicació de la consulta. La pregunta ha de ser sobre si Catalunya vol continuar tenint relació amb Espanya o bé si s’escull la independència. El debat sobre els lligams amb Espanya s’ha de tenir amb profunditat i la gent ha de poder triar lliurement quin vol que sigui el futur del país on vivim. El que és equivocat és tant l’immobilisme del govern central i del president Rajoy davant la demanda d’una part important de Catalunya de voler votar; com també que ERC i CiU estan portant el país a una situació d’incertesa. Les lleis han de ser adequades a la voluntat de les persones i no serveixen quan tenen l’oposició d’una part de la població prou àmplia. En els pròxims mesos, a Catalunya viurem episodis importants per al nostre futur col·lectiu i, en aquesta situació, estic convençuda que el federalisme és la millor opció per tal que Catalunya esdevingui Estat i pugui tenir relacions de fraternitat i de llibertat amb Espanya.