Enginyeria catalana al servei de la gent: Més connexions i aire més net

Aquesta setmana he visitat el pou de Mandri, on la tuneladora de l’L9/L10 s’ha posat a punt per reprendre la seva marxa. És una fita rellevant: la màquina, de gairebé 100 metres de longitud i més de 2.300 tones, tornarà a perforar el túnel la setmana vinent per completar l’últim tram d’1,6 km fins a Lesseps.

A finals de l’estiu vinent arribarem a Lesseps, i amb això farem un pas clau per tancar el tram central de l’L9/L10, que uneix els ramals nord i sud de la línia. Es tracta d’una obra de país,  estratègica per a la mobilitat metropolitana i per al conjunt del país.

Una mobilitat més eficient, sostenible i connectada

El meu compromís és clar: millorar els serveis públics perquè la ciutadania disposi d’una mobilitat més àgil, neta i accessible. L’L9/L10 n’és un exemple: estalvia temps, redueix emissions i millora la qualitat de l’aire.

Quan finalitzi el tram central:

• Guanyarem accessibilitat a serveis essencials, com l’Hospital de Sant Pau i la xarxa d’Alta Velocitat ferroviària.
• Reforçarem la connectivitat en punts clau com el Campus Nord, Sarrià, Mandri, Sanllehy, Manuel Girona i la Plaça de Maragall.
• Generarem ocupació qualificada i dinamitzarem un sector econòmic rellevant.

És un projecte que impacta directament en la vida quotidiana de la gent i que contribueix al creixement del país.

Fites clares i rigor tècnic

Aquesta obra avança amb criteris tècnics i de seguretat. No hi ha improvisació: cada pas es fa quan es compleixen totes les garanties.

• Finals de 2027: posada en servei del tram Sagrera-TAV – Guinardó | Hospital de Sant Pau, amb quatre noves estacions.
• 2030: arribada a Lesseps i obertura de l’estació de Camp Nou.
• 2031: connexió completa del tram central, amb estacions com Campus Nord, Sarrià, Mandri i Sanllehy.
• 2032: posada en servei de Manuel Girona i Putxet.

Un cop acabada, la L9/L10 serà la línia més llarga de Barcelona: 48 km, 50 estacions, 17 intercanviadors i una demanda prevista de 113 milions d’usuaris anuals. Això significarà 8.130 vehicles menys cada dia a les carreteres, i una ciutat més neta i saludable.

Una enginyeria singular al servei del país

Catalunya té una llarga tradició d’infraestructures capdavanteres, i l’L9/L10 n’és una prova. El túnel de vies superposades, el macropou de la Sagrera i la tuneladora híbrida són exemples d’enginyeria avançada que responen als reptes de la nostra geologia i de la ciutat.

Hem superat desafiaments com el cargol helicoidal o la substitució de la roda de tall, amb manteniment extraordinari i indicadors de seguretat positius. Tot plegat és fruit de la capacitat de l’enginyeria catalana i de la col·laboració institucional entre la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i els operadors.

Un projecte per a les persones

No construïm túnels per si mateixos: construïm servei públic. L’L9/L10 és una infraestructura pensada per connectar barris, hospitals, universitats i la xarxa d’Alta Velocitat. És una obra que fa la vida més fàcil a la ciutadania i obre noves oportunitats per al país.

El camí encara no ha acabat, però avancem amb seguretat i determinació: amb rigor tècnic, amb fites clares i amb la voluntat d’escoltar el territori.