La política catalana s’ha vist trastocada durant les últimes hores pel comunicat del president Pujol, que malauradament ha deixat en evidència que la corrupció ha estat durant molt de temps massa present al nostre país. Però analitzant-t’ho fredament que Jordi Pujol estigués durant 23 anys ocupant el càrrec més important a Catalunya no és la manera més adient d’evitar casos com els que ens ocupen. És una veritable llàstima per a Catalunya que un president que ha comptat amb tant crèdit i prestigi hagi utilitzat la institució per enriquir-se.
Els números són alarmants. Si l’informe de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal finalment fos cert, adverteix que el frau de la família Pujol podria ascendir a 137 milions d’Euros en una compte a Suïssa.La crisi també ha arribat a la política catalana i estem patint un problema de desafecció política de la gent molt preocupant. L’única forma d’arreglar-ho i que la gent torni a confiar amb nosaltres és regenerar la política. En això les noves generacions hi hem de tenir un paper cabdal. S’han de fer les coses de manera diferent.
La política ha d’evitar, amb un sistema ben travat, que ningú no pugui aprofitar-se i treure rèdit propi de manera indeguda. Per tant, cal definir els límits que evitin o impedeixin la corrupció. És precisament per casos com aquest que la gent té cada cop un desencís més gran amb la política. La gestió del comú ha de ser un servei de vocació. I el seu desenvolupament ha de tenir un termini temporal ben definit. La limitació de mandats o de sous són bones propostes de la nova política. També ho són les primàries. Cal involucrar la ciutadania en el desenvolupament quotidià de la política, és en la democràcia on resideix el poder del ciutadà. La política és de tots i totes. Ara més que mai ens cal apostar per la participació dels ciutadans, per la limitació de sous i mandats i per condemnar sense matisos la corrupció.