Amb motiu de la Diada anual de la Gent Gran celebrada el passat 24 de maig, on varen assistir més de vuit-centes persones, vaig recordar el conte del Rei despullat d’Andersen que va ser, com sabeu, descobert per un nen. Em va venir a la memòria, perquè pensava que hauria pogut ser una àvia o un avi també qui descobrís l’engany. Opino que majoritàriament la gent gran i els nens parlen de manera unívocament sincera sense matisos: els uns perquè encara no saben que les paraules tenen conseqüències i ho fan ingènuament; i els altres perquè han viscut tantes coses que ja no tenen cap mania a dir el que creuen pel seu nom.
Aquesta capacitat de dir el que hom pensa és una enorme riquesa que enforteix la ciutat com a col·lectiu. A l’Ajuntament de Girona hi confiem, juntament amb el coneixement i experiència que té la gent gran. Per aquestes raons, ja hem fet els primers passos per constituir una àgora que faci possible que la gent gran plantegi projectes, que siguin des d’opinions teòriques, fins a accions de caràcter pràctic. Serà un nou espai de participació i acció que pugui fer possible tenir veus amb experiència per donar opinions sobre temes concrets de ciutat o bé que faci possible fer projectes per iniciar actuacions als barris d’interès general. Pas previ a convertir-nos en ciutat amiga de la gent gran.
A les paraules que vaig tenir ocasió de pronunciar a la cloenda de la Diada de la gent gran vaig insistir en algunes idees que em semblen importants per a Girona. La primera és que la gent gran ha estat el pal de paller de les famílies aquests últims anys. Ho han estat sempre, però encara més quan hi ha hagut dificultats econòmiques. La segona és que la fortalesa de Girona també resideix en com tractem la nostra gent i, en especial, quan ens fem prou grans per necessitar una mica d’ajut per valdre’ns. Per aquestes dues raons la gent gran és una prioritat del consistori gironí.
D’un costat, hem iniciat els tràmits des de ja fa cinc mesos per fer la gestió directa a través d’una empresa pública del Servei d’Atenció a Domicili, que està adreçat a qualsevol persona amb dret a la dependència, però que té una majoria d’usuaris de persones d’edat avançada. De l’altre, hem apuntalat els programes «Sempre acompanyats», amb Creu Roja i Fundació La Caixa, «FAR», amb la Fundació Campus d’Arnau d’Escala, i «Radars», que localitzen persones grans amb solitud no volguda i ofereixen acompanyament i participació a les activitats al Centre Cívic de referència.
En aquestes poques ratlles, he volgut explicar que l’Ajuntament de Girona té unes directrius clares a favor de la gent gran de la ciutat: obrir espais de participació activa i garantir una vida digna de tota la ciutadania a qualsevol edat.
Article que em va publicar el Diari de Girona el 24 de juny.