Responent al populisme amb dades i polítiques

Un dels valors que enforteixen la cohesió d’una comunitat és el capital moral: el respecte als valors compartits, a les institucions i a l’autoritat democràtica.

A Catalunya, un d’aquests valors és el benefici compartit: la idea que el progrés i el benestar s’han de repartir de manera justa i que ningú pot aprofitar-se’n en detriment de la resta.

Aquest principi és especialment rellevant quan parlem d’habitatge, perquè tenir un sostre digne i assequible és una condició bàsica per a la llibertat i la dignitat de les persones. El Govern considera que l’habitatge és un bé d’interès general que interpel·la tota la ciutadania i que cal situar per sobre de qualsevol altre interès econòmic.

Aquesta visió l’hem defensada recentment al Parlament de Catalunya, en resposta a la interpel·lació presentada pel grup de Vox sobre habitatge.
El seu discurs, de caràcter populista i simplista, pretén dividir la societat i assenyalar col·lectius, però evita afrontar els problemes reals i complexos que dificulten l’accés a l’habitatge: la concentració de la propietat, l’especulació rendista o l’esforç insuficientment recompensat de les classes treballadores i dels joves.

Davant d’això, hem posat sobre la taula la realitat de les dades i de les polítiques públiques que s’estan desplegant: ampliació del parc d’habitatge públic, ajuts a les famílies, regulació del mercat del lloguer i mesures per frenar la desigualtat.
El debat parlamentari ha servit per deixar clar que els problemes complexos requereixen solucions reals, no eslògans fàcils.

L’habitatge, un dret per garantir el benefici compartit

Avui, l’esforç i el treball de moltes famílies no reben la recompensa que mereixen a causa de l’elevat preu de l’habitatge i de la concentració de la propietat.
Per revertir aquesta distorsió i fer possible que les generacions actuals i futures puguin viure a Catalunya a un preu raonable, el Govern ha desplegat un conjunt de mesures:

• Construcció i adquisició d’habitatge públic: 1.800 habitatges comprats mitjançant tanteig i retracte.
  
• Pla 50.000: 670 solars disponibles a la primera convocatòria i 2.000 M€ activats per impulsar habitatges de lloguer assequible.
  
• Ajuts al lloguer: més de 60.000 famílies beneficiades, especialment joves, llars vulnerables i persones grans.
  
• Préstecs d’emancipació: més de 3.000 sol·licituds per facilitar l’accés al primer habitatge.
  
• Topall al lloguer: reducció del preu mitjà del 5 % a Catalunya i del 9 % a Barcelona a les zones tensionades.
  
• Habitatge de protecció permanent: tots els recursos públics s’hi destinen, per ampliar el parc d’habitatge públic i garantir estabilitat.
  

El repte de l’habitatge no és només una qüestió econòmica, sinó un repte democràtic i de cohesió social.

El Govern defensa que els drets comporten també deures: qui viu i treballa a Catalunya ha de tenir els mateixos drets i complir les mateixes obligacions. Així mateix, rebutgem qualsevol discurs que alimenti la divisió o el populisme, perquè la seguretat i el benestar col·lectiu només es poden construir des del respecte, la justícia i la unitat.

La unitat davant d’aquest repte és clau: pocs àmbits són tan transversals com l’habitatge, que afecta famílies de tots els barris i classes socials.

Per això, el Govern aposta per polítiques que no enfrontin persones, sinó que equilibrin el mercat i garanteixin que qui treballa i contribueix pugui viure amb dignitat.