Turisme a la ciutat de Girona

Publicado en: ARTICLES D'OPINIÓ, TURISME | 0

Algunes dades econòmiques de signe positiu que s’havien conegut les primeres setmanes d’agost, varen animar l’alcalde de Girona Carles Puigdemont a escriure un article optimista en aquest diari sobre la situació a la ciutat que, havent passat només uns quants dies des de llavors, es pot qualificar de poc prudent. Això va succeir alguns dies més tard que el president Artur Mas subratllés l’aportació catalana al creixement del Producte Interior Brut (PIB), segons les dades trimestrals de la Conselleria d’Economia i d’Idescat: una alça del 0,6% respecte el trimestre anterior i de l’1,3% en taxa interanual. Si bé és cert que l’evolució d’algunes dades macroeconòmiques permeten tenir perspectives més positives, els resultats no són tan satisfactoris com per no tenir en compte que la situació és de fragilitat i que som lluny encara de poder manifestar que s’està produint un creixement sostingut.

A l’article esmentat, Carles Puigdemont va escriure una frase que, com a mínim, s’hauria de matisar. És la següent: “Les dades del darrer baròmetre d’Exceltur avalen amb rotunditat el gir copernicà que s’està produint en aquest sector [turístic], i demostren com el creixement en afiliats a la seguretat social de llocs de treball turístics és a Girona el més alt de tot l’Estat, amb diferència. I demostren, també, que en quatre anys hem passat d’estar a l’últim lloc de tot l’Estat a ocupar la primera posició. Les dades del nombre d’aturats (…) situen l’atur a Girona als millors nivells dels darrers tres anys”. Segons l’alcalde, hauria tingut èxit una estratègia d’aquest darrer mandat centrada en la promoció turística, un fet que, alhora hauria repercutit a favor del creixement econòmic, així com en el dinamisme laboral a la ciutat. Sembla que les últimes dades d’Exceltur són les que l’impulsen a parlar, en reiterades ocasions, de “gir copernicà” per designar la situació econòmica i social gironina, quan la realitat no sembla corroborar aquesta visió. Cada mes, a l’inici del Plenari, l’alcalde Puigdemont analitza la situació socioeconòmica de Girona, més preocupat en buscar “clares tendències positives” en els diferents gràfics que adornen l’informe, que no pas de fer una anàlisi realista de la conjuntura, ni de fer propostes de creixement amb un plantejament i desenvolupament clar.

La realitat, però, és tossuda i ens diu que tenim el mateix nombre d’aturats que a l’inici del mandat (6.800), 2.700 afiliats menys a la seguretat social i nivells de contractació inferiors a l’inici de la crisi, segons descriuen les dades de la Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial de l’Ajuntament de Girona. Les dades d’Exceltur, que citava Puigdemont, tampoc no permeten ser excessivament eufòrics i caldria afegir algun matís a les afirmacions de l’alcalde, quan escrivia que Girona hauria liderat el creixement en afiliats a la seguretat social a llocs de treball turístics; i que en quatre anys s’hauria passat d’estar a l’últim lloc de tot l’Estat a la primera posició. Això és enganyós, perquè s’utilitzen dades relatives de creixement comparat. En realitat, Girona ocupa la posició 34 en afiliats a la seguretat social de llocs de treball turístics, en la llista de l’últim trimestre d’aquest any, amb 1.065 persones afiliades a la seguretat social de llocs de treball turístics. Girona és per darrere de ciutats com Pamplona, Logroño, Gijón, León, Toledo o Albacete. L’any, 2010, ocupàvem la posició 32ena i hi havia 1.576 persones afiliades a la seguretat social de llocs de treball turístics. Per tant, en quatre anys, hem retrocedit. Res de gir copernicà. Cal un canvi radical en polítiques econòmiques a Girona.

Les estratègies que han de permetre créixer i crear ocupació a la indústria turística han de ser transformadores. El primer que han de tenir els turistes és informació i facilitats per arribar a Girona. La davallada progressiva de vols i passatgers a l’Aeroport de Girona no ens ajuda. La promoció arran de l’arribada del TAV no sembla haver suposat l’esclat que es preveia. Només cal visitar el web de promocions i ofertes de Renfe per certificar que destins turístics, o culturals, molt menors tenen millor posicionament. El segon aspecte és que, amb el temps, el turista ha escurçat les estades i busca viure la ciutat que visita. És el que es coneix com a turisme experiencial. Qui visita Girona no vol fer un recorregut a la catedral, sinó tenir una experiència relacionada amb la catedral; no vol dinar a Can Roca, sinó sentir una emoció a través dels seus plats. Tercer: la nostra ciutat té patrimoni, oferta cultural i equipaments suficients per desestacionalitzar l’oferta i ampliar el ventall cap al turisme familiar, esportiu, de natura o de negocis. El gir copernicà és lluny. Els animo a fer una prova: posin «Girona visit» o «Girona travel» al Google com si fossin un turista potencial i ja em diran si el que veuen els resulta gaire atractiu.