En primer lloc vull felicitar-lo personalment i en nom dels socialistes gironins per la proclamació com a president de Catalunya. Els socialistes gironins hem contribuït des del municipi i des del govern de la nació a la construcció de Catalunya. Jordi Amat en el llibre El llarg procésrecordava unes paraules de Maragall i de Nadal que identificava com a patriotisme progressista. Una Catalunya entesa, deien, com a àgora i no com a temple; una Catalunya diversa i que es vol diversa. Tenim esperança i li desitgem sort en saber ser el president de tots els catalans i catalanes.
No podria començar la meva intervenció al plenari d’avui d’altra manera, tot i que la raó de ser és perquè necessàriament vostè també deixa de ser alcalde de Girona. Tan de bo això hagués succeït en el transcórrer no excepcional dels esdeveniments i s’hagués pogut acabar la legislatura. L’excepcionalitat, em refereixo, d’un alcalde que va dir que acabaria la legislatura i, avui quan tot just la iniciem, no ho pot fer, suposo que em respondrà, per circumstàncies excepcionals.
I insisteixo en el concepte d’excepcionalitat, perquè vostè sap tan bé com jo que en el devanir de la historia, l’ excepcionalitat no sempre ha estat sinònim de consecucions positives i que qualsevol període de fi de república s’ha iniciat precisament argumentant-ho per criteris d’excepcionalitat.
És efectivament excepcional que qui anés de cap de llista de Junts pel sí no fos el presidenciable. Que el presidenciable de la llista guanyadora no sigui president. És excepcional que l’esquerra nacionalista voti un president liberal. I és per raons excepcionals que vostè deixa de ser alcalde de Girona quan fa poc més d’un any va dir que acabaria aquest mandat de manera clara i rotunda en un debat.
Avui acaba una legislatura més l’inici d’un altre de manera sobtada. Han estat quasi cinc anys en què Girona ha estat a l’avantguarda de la representació de la voluntat d’independència des de les institucions. Això no li ho retrec pas. És el seu projecte i sobra dir que és del tot legítim sempre que compti amb la majoria suficient. Això no obstant, el furor nacionalista al nostre entendre han fet oblidar la gestió diària de la ciutat i haver afrontat els grans temes pendents.
L’atur ha estat una de les qüestions de ciutat més debatudes. El percentatge d’inversió de recursos públics per crear ocupació no ha augmentat, tot i que la crisi -tal com vostè reconeix- ha originat situacions de cronificació i de falta d’oportunitats. La ciutat de Girona avui té un índex d’atur excessivament elevat. S’ha dit en diferents ocasions que les dades generals de la ciutat milloraven tal com les del país o les europees. Però no hi ha hagut un esforç veritable de l’alcalde de la ciutat per donar oportunitats als joves o a les persones de més de quaranta-cinc anys. Fortament castigades per la poca inèrcia del mercat laboral.
Han estat anys durs, i això li ho reconec. L’atur s’ha perllongat. I la ciutat ha patit situacions difícils. Hi ha un percentatge elevat de gironins i gironines que tenen problemes gravíssims per tenir un aliment digne pels fills, encendre la calefacció o pagar l’habitatge. El percentatge dedicat a serveis socials en els pressupostos actuals aprovats amb ERC és el mateix que l’any anterior amb el PP. Insuficients per afrontar la mínima igualtat que requereix necessàriament la condició de ciutadà. Tal vegada aquesta és una minoria silenciosa. Però hi ha drets de les persones que les institucions no podem permetre de cap manera que siguin vulnerats. O som còmplices de la destrucció de l’espai públic i col·lectiu.
En aquest sentit, recordo que vàrem poder arribar a un acord amb vostè per iniciar Girona Actua. Al nostre entendre és una de les consecucions més importants d’aquest govern però ens hauria agradat veure que el bon funcionament d’aquesta iniciativa podia comptar amb més recursos i suport.
Nosaltres hem portat mocions amb voluntat constructiva i de pactes transversals. Vàrem demanar 300.000 euros per a llibres escolars dedicats a què tots els nens i joves tinguin la mateixa oportunitat. Ens varen votar en contra. Vàrem recollir 1.000 signatures per trobar solucions a les beques-menjador de nens que viuen amb cases amb ingressos inferiors a 1.3000 euros. I a hores d’ara és un problema encara per resoldre. Hem demanat en aquest Ple que s’unifiqui amb finestra única totes les respostes a emergències socials per millorar una eficàcia que avui està molt lluny de poder acontentar tothom. També se’ns va argumentar que no.
Quan vostè va arribar a l’alcaldia hi havia temes importants sobre la taula a solucionar. Ho havia denunciat en reiteradíssimes ocasions. El Trueta requeria d’una nova ubicació, escrivia vostè el 2009, a la ciutat de Girona. Sis anys més tard, la situació és la mateixa. L’aeroport de Girona havia de trobar solucions per superar una crisi que amenaçava el seu futur. Avui, la situació no és la mateixa, és molt pitjor. La Fira, havia anunciat en diferents ocasions, havia de tenir una ubicació amb millors connexions. En això…, el cert és que ens n’alegrem. Però segueix allà mateix. L’entrada sud, malgrat els anuncis a premsa, avui segueix tan deteriorada com aleshores. Les oportunitats que ofereix la Universitat de Girona no s’han explotat. I la relació entre Universitat i ciutat és avui més distant i llunyana que aleshores.
És veritat que hi ha hagut algun avenç. A la Devesa s’han implantat algunes mesures urgents d’il·luminació i de protecció. També li ho reconeixem. Però han quedat pendents les decisions sobre el perimetral o el mercat, que al final eren les de calat.
Estic convençuda que compartim que Girona és una ciutat de barris. I vostè ha pogut escoltar les demandes dels veïns com a resta de grups municipals. Aquesta marxa sobtada, però, al final ho deixarà tot per fer. No s’ha reconstruït el Pont del Dimoni. No s’ha engegat el Pla especial de Sant Narcís ni el del sector est. S’ha complicat la situació a Les Pedreres. Els problemes de massificació i de mobilitat a Santa Eugènia són els mateixos. No s’han fet actuacions palpables entre el Barri Vell i les Eixamples per unificar les zones comercials.
Hi ha hagut, però, una intensa campanya per fer de Girona una ciutat més visitada. En això és veritat que gràcies també a la feina feta per tècnics de l’Ajuntament, tal com tothom ha explicat de manera pública, el seu govern ha aconseguit que Girona sigui una ciutat escenari més coneguda al món. Li hem sentit dir, molt sovint, crítiques dures contra els governs socialistes. En això també ens agradaria recordar que ho hem fet entre tots. Entre els antics gironins que varen construir la catedral i Sant Fèlix. O la Girona més moderna de les cases de colors i del Barri Vell.
També li haig de reconèixer que Girona ha evolucionat a favor de la participació. Si la retransmissió dels plens ens sembla una bona mesura, però no de calat; sí que l’acord de tots els grups d’aquest ple per tal que poguessin participar les entitats em sembla una mesura ben positiva per a Girona. Participació, però, no és transparència. I hagués calgut publicar des del primer dia el nucli de la informació municipal: adjudicació de contractes per designi directe de l’administració. Això li hem demanat en reiterades ocasions i hem de lamentar que encara no s’hagi aconseguit. I, al nostre entendre, era importantíssim i cabdal.
Girona tindrà, doncs, un nou alcalde o alcaldessa. Estem convençuts que també voldrà el millor per a la ciutat com el conjunt de grups presents en aquest plenari. Té el mateix encàrrec que fa un o cinc anys. Reduir l’atur. Dels treballadors i de la gent del carrer. Perquè tots patim aquesta lacra de falta d’ocupació digna. Dir on ha de ser el nou Trueta i que sigui a la ciutat de Girona. Salvar un aeroport que es troba en una situació lamentable. Garantir els drets d’entre un 15 i un 20% dels gironins que si no poden menjar dignament tampoc no poden exercir de ciutadans de ple dret. Donar compliment a la Llei de Transparència. I fer de Girona una ciutat cuidada en el dia a dia. Que sigui la seva primera preocupació. Una Girona que enlloc de la promoció a vegades banal de cara enfora, miri de cara endins per poder oferir el millor de si mateixa de cara enfora.
Sr. Alcalde. Reitero la meva felicitació sincera com a gironina per ser el president del meu país. Li desitjo tots els encerts. Els socialistes hem reivindicat sempre una mirada transversal i ampla, d’espectre divers i plural, en els pressupostos i en les mocions, absolutament convençudes que passi el que passi en el futur només serà magnífic si és entre tots i totes, sense exclusions i amb amplis ventalls de pensament. Ho hem defensat amb l’absolut convenciment que Girona i Catalunya, només amb el respecte a la convivència del pensament diferent, poden continuar essent el que sempre han estat.
Gràcies