La cap de llista del PSC destaca la importància de la construcció de la planta de triatge del Baix Empordà per adaptar les comarques gironines a les noves fórmules de gestió de residus
Les comarques gironines poden aprofitar la seva pròpia naturalesa per emprendre un camí segur i sostingut de transició ecològica que desemboqui en un model econòmic i social compatible amb la preservació del medi ambient. La reducció d’emissions generades pels combustibles fòssils, l’explotació de la terra i la gestió de l’aigua per mantenir el vigor de la indústria agroalimentària o la gestió de residus, són objectius urgents que les comarques gironines poden assumir a través de projectes com la nova dessaladora de la Costa Brava, la construcció del nou centre de tractaments de residus al Baix Empordà o el desplegament de les energies renovables. «La transició ecològica és el canvi necessari per basar la nostra vida en l’aprofitament racional dels recursos. Aquest compromís exigeix un canvi en el model de generació d’energia, reduir el malbaratament de recursos, la gestió ordenada dels residus, canvis en el sistema de mobilitat i l’adaptació de les polítiques públiques als Objectius de Desenvolupament Sostenible», analitza la cap de llista del PSC per Girona, Sílvia Paneque.
Les comarques gironines tenen el gran repte d’adaptar el territori als canvis que s’esdevenen. La sequera ens ha demostrat que els recursos per afrontar l’escalfament global no eren suficients. Cal, doncs, dotar totes les administracions amb les eines necessàries per fer una gestió de l’aigua racional i adaptada a les noves condicions del clima. «I cal també estudiar de quina manera afecten els canvis del clima als nostres sistemes naturals com l’estany de Banyoles, que ja està advertint una crisi en la dinàmica de reposició de l’aigua; la conca del Fluvià, les Gavarres, o zones humides com els aiguamolls de l’Empordà, la Pletera i el Baix Ter. I cal, sobretot, impulsar la transició energètica per aprofitar les condicions naturals del territori de les comarques gironines, establir nous sistemes de creació d’energia per abastir totes les comarques i mantenir la mateixa qualitat de vida adaptant-nos als criteris de sostenibilitat», conclou Paneque.
La construcció de la nova planta de triatge del Baix Empordà servirà per encarar el territori a les noves formes de gestió de residus. «El sol fet que signifiqui la substitució de la planta de Solius o que s’acompanyi amb el buidatge de Vacamorta, ja significarà un abans i un després en matèria de sostenibilitat. No es pot perdre de vista que les plantes de tractament de residus no poden ser contaminants», avalua Paneque. «Les noves formes de l’economia no poden perdre de Girona, 14 d’abril de 2024 vista les possibilitats que aporta aquesta necessària visió de la realitat. Girona té un gran potencial per desenvolupar i estendre les
energies renovables, en especial la fotovoltaica; per fomentar la innovació i fer-la repercutir en la preservació del territori a través d’una política urbanística i mediambiental raonable i menys agressiva amb el paisatge», aporta el número dos de la llista dels socialistes, Víctor Puga.
La transició cap a la implantació de les energies renovables no tindrà sentit si no es conjuga amb preservació del medi ambient. «És lògic concebre el desplegament d’aquestes infraestructures, que en altres regions de Catalunya s’han consolidat i aporten beneficis al territori, sense tenir present la prioritat de projectes com el centre d’interpretació del parc natural del Cap de Creus a Sa Falconera i la protecció paisatgística de tot l’entorn del parc; la redacció del Pla especial de Cala Jóncols i cala Pelosa; la protecció de l’Albera, la neteja i rehabilitació de les lleres del riu Fluvià a Olot o l’estudi de l’impacte del canvi climàtic en ecosistemes com l’estany de Banyoles», defineix la candidata socialista
