Les al·legacions del PSC als pressupostos són en bona mesura la justificació del vot negatiu del nostre grup municipal a l’aprovació inicial endegada amb el vot favorable de CiU i les abstencions de la CUP i ICV. Ens hi vam oposar, perquè ni són uns pressupostos per combatre les injustícies econòmiques ni aposten decididament per la creació de llocs de treball. Aquestes al·legacions són també les nostres propostes de futur per a la bona governabilitat de la ciutat i com a proposta d’estendre la mà a favor de la negociació i el diàleg que sempre hem tingut i defensat.
El combat contra l’atur hauria de ser la primera prioritat de l’actual equip de govern de CiU. Però aquests pressupostos no tenen aquest objectiu. Ho demostra el fet que de les tretze àrees en què està dividit, la d’ocupació i empresa és la desena en importància, segons la classificació de recursos assignats. Des del juliol del 2011 fins ara, el percentatge de gent sense feina ha augmentat d’un 10% i la ciutat té gairebé 10.000 persones sense treball. El nombre d’aturats de llarga durada ha augmentat d’un 4% amb increments preocupants entre els joves i els més grans de 55 anys. 380 gironins i gironines no disposen avui de cap subsidi. La majoria de ciutats mitjanes catalanes destinen entre un 5% i un 10% al foment de l’ocupació, mentre que CiU a Girona hi ha dedicat un 1,73%. 300.000 euros. Ni 40 euros per aturat l’any.
L’Ajuntament s’ha d’implicar de manera directa en combatre l’atur. La nostra primera proposta ha estat la creació d’un programa d’ocupació propi dotat amb 300.000 euros, a més dels recursos ja destinats al cofinançament dels programes del Servei d’Ocupació de Catalunya. També augmentaríem la partida d’autoocupació amb 100.000 euros entre els aturats de llarga durada i més grans de 45 anys. I implementaríem el pla d’ocupació juvenil amb una partida addicional de 200.000 euros. En definitiva, aquest govern hauria de tenir en funcionament un pla local contra l’atur i, després de quasi dos anys de govern amb crisi ininterrompuda, encara no ho ha fet.
El problema nuclear del treball ha creat conseqüències socials dramàtiques de pobresa. Per nosaltres, és evident que la millor política social és la lluita contra l’atur, però alhora cal prevenir i pal·liar els efectes socials de la crisi i, per això, presentem una segona bateria de propostes en matèria d’habitatge, pobresa infantil i cohesió social.
Una de les conseqüències més dramàtiques d’aquesta crisi és la pèrdua de l’habitatge, que està combatent principalment la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. L’Ajuntament de Girona disposa d’una Mesa de Coordinació Local pel Dret a l’Habitatge: una bona eina que s’ha construït amb esforç i generositat, tant d’entitats socials i professionals (Càritas, PAH, SOJ, SER.GI i Col·legi d’Advocats) com de tècnics municipals, institucions i partits polítics. Demanem, per tant, dotar-la d’una partida de 40.000 euros que permeti crear una línia d’atenció permanent a les persones afectades per casos d’execució hipotecària. S’haurien de dur a terme, a més, mesures extraordinàries d’ajut a col·lectius en situació difícil per evitar el trencament dels llaços de la cohesió social a la ciutat que, en definitiva, beneficien el conjunt de la ciutadania. Hem proposat que s’inverteixin 400.000 euros en iniciar els plans per a la inclusió social i contra la pobresa infantil, que el govern ja hauria hagut de començar a desenvolupar. En canvi, no ho ha fet.
A Girona no s’han hagut d’afrontar retallades pressupostàries, perquè es disposa de quasi dos milions d’euros més respecte del 2012. Aquesta circumstància permetria avui invertir recursos extraordinaris per reduir les desigualtats socials, si l’ocupació i la justícia social haguessin estat fixats com a objectius prioritaris. A CiU, en canvi, han efectuat despeses que, al nostre entendre, són prescindibles. Han invertit 600.000 euros en llums de Nadal els últims dos anys i han gastat 108.000 euros en una sala de premsa a l’ajuntament. Aquests exemples, entre altres, evidencien que s’estan equivocant els objectius en un moment clau pel futur de Girona.
De tota manera, el nostre grup municipal ha entrat les al·legacions al pressupost vuit dies abans de la finalització del termini, perquè el govern les pogués estudiar detingudament i estimar-les o no. De moment, no n’hem sabut res. Sí que hem conegut a través dels mitjans de comunicació, però, que l’alcalde vol presentar una moció de confiança. Ara que seria el moment de crear un espai de negociació, ens sorprèn amb l’anunci d’una sortida extrema per imposar de manera unilateral els pressupostos. El PSC està disposat, per responsabilitat de ciutat, a dialogar tant com sigui necessari per defensar les línies directrius d’uns pressupostos, que haurien d’estar centrats en la creació de llocs de treball i en combatre les desigualtats econòmiques, augmentades de manera exponencial a causa de la crisi.