Desídia de Carles Puigdemont davant la desfeta de l’Aeroport de Girona

Considero sorprenents, impròpies i especialment preocupants les declaracions d’Eudald Casadesús, que es va resignar a acceptar que l’Aeroport de Girona podria haver de tancar, enlloc de buscar estratègies per reivindicar el valor de la ubicació i les infraestructures de l’equipament de Vilobí d’Onyar.

Ara fa gairebé un any, vaig advertir que en aquestes condicions de clar descens del trànsit de passatgers, l’aeroport de Girona pot quedar arraconat a la condició d’aeroport de temporada, pas previ a la seva mort. Aleshores, Carles Puigdemont, alcalde de Girona, i màxim responsable polític que la ciutat tingui les millors infraestructures per no continuar patint un descens del turisme estranger, em va titllar les declaracions d’exagerades i, fins a data d’avui, no ha fet absolutament res per evitar el continu declivi de l’aeroport.

Les xifres d’aquest juny i juliol confirmen la tendència a la baixa que es repeteix des de fa mesos. Segons dades d’Aena, el descens del nombre de viatgers acumulats entre el primer semestre del 2008 i el del 2015 és d’un 71’6%. En definitiva, menys rutes de Ryanair, menys connexions i menys viatgers; mentre l’alcalde de Girona continua absent respecte dels problemes importants de la ciutat.

En reacció de les últimes declaracions del director de Vendes i Mercadotècnia de Ryanair a Espanya, José Espartero i del responsable de Noves Rutes de la companyia, Luis Fernández-Mellado, que coincideixen i defineixen l’aeroport de Girona com un destí «turístic». Cal reivindicar el valor no només turístic, durant uns pocs mesos l’any, de l’Aeroport; sinó estratègic i permanent, tant per les infraestructures, que el fan òptim com a aeroport per a centre d’operacions; com també per la situació geogràfica avantatjosa. Però per això caldria un compromís ferm de l’Ajuntament de Girona i de la Diputació per impulsar la comercialització de l’aeroport i recuperar el trànsit de passatgers, enlloc d’esperar que les solucions baixin del cel o resignar-nos a la desfeta final.

Si en aquell moment ens semblava una situació preocupant i proposàvem una sèrie de mesures encarades a millorar aquesta situació, en aquests moments podem afirmar que la desídia que es mostra davant la constant davallada és pertorbadora. Si els responsables polítics gironins no lideren la defensa de l’Aeroport de Girona, no ho farà ningú.

L’aeroport només recuperarà els índex de trànsit de passatgers que necessita l’economia gironina a través d’un programa ambiciós de comercialització i d’exigir que la Generalitat moduli la política aeroportuària que beneficia els aeroports de Barcelona-El Prat i Alguaire en detriment del de Girona.