“La meitat dels aturats/des de la ciutat, unes 3.000 persones, no perceben cap tipus de subsidi i en aquest grup hi ha els ciutadans i ciutadanes als quals la Generalitat els ha retirat el Pirmi, fet que ha traspassat despeses impròpies als consistoris. El percentatge d’aturats majors de 45 anys ha augmentat un 10% des de maig del 2011 (…)”
SÍLVIA PANEQUE A les portes de començar a debatre els pressupostos i ordenances fiscals del 2014 a l’Ajuntament de Girona, és un bon moment per fer balanç de la gestió econòmica de l’equip de govern de CiU i de les conseqüències que se n’han derivat.
En aquests dos anys el grup municipal socialista al consistori ha denunciat una gestió econòmica inadequada basada en tres constatacions: equivocar les prioritats en el repartiment dels recursos municipals, tenir despeses no prioritàries sense retorn evident per la ciutat i acceptar de manera acrítica els dèficits que ens centrifuga la Generalitat.
A cada ple, l’alcalde Puigdemont acostuma a fer una valoració ràpida i sovint poc detallada de l’evolució de l’atur a la ciutat. Darrere dades genèriques manca el coratge per afrontar la ineficàcia de les seves polítiques econòmiques. Alguna cosa no funciona. El cert és que analitzant amb detall alguns indicadors, o simplement passejant per la ciutat, es pot constatar que cal canviar el rumb. La meitat dels aturats/des de la ciutat, unes 3.000 persones, no perceben cap tipus de subsidi i en aquest grup hi ha els ciutadans i ciutadanes als quals la Generalitat els ha retirat el PIRMI traspassant despeses impròpies als consistoris. El percentatge d’aturats majors de 45 anys ha augmentat un 10% des de maig del 2011 i el percentatge d’aturats de llarga durada (més d’un any) també ha augmentat un 10%. El que tenim, doncs, és la cronificació d’un problema i 700 famílies més en dos anys que han passat de la subsistència al llindar de la pobresa.
Les modificacions que el nostre grup municipal va aconseguir introduir al Pressupost d’aquest any 2013 varen permetre reconduir una tendència equivocada en polítiques d’ocupació: quan més atur es registrava a la ciutat de Girona, el govern municipal de CiU havia estat reduint a la meitat els recursos destinats a ocupació.
Què hagués passat aquest any 2013 sense els 500.000 euros addicionals que el grup municipal socialista va aconseguir per a ocupació? No és només el consistori que ha d’actuar en aquesta matèria, necessitem que la resta d’administracions entenguin que no hi ha millor política social que la de crear ocupació.
Aquesta setmana hem conegut de primera mà un altre dels 3.000 casos dramàtics a la ciutat de Girona, que demostra que algunes retallades impliquen costos que doblen la quantitat retallada. En una família gironina un dels membres treballa a mitja jornada i l’altre, després de tres anys a l’atur, esgota tots els subsidis. Tenen tres fills en edat escolar obligatòria. Passen de ser una família mileurista amb dificultats, a una família que entra al circuit de serveis socials per no poder fer front a les necessitats bàsiques com l’alimentació. Retirar-los els 400 euros del Pirmi implica que els costos de l’atenció social doblaran la quantitat retallada (de fet, els ajuts d’emergència a les nostres famílies s’han doblat en aquests dos últims anys). Això succeeix perquè els governs no afronten de manera adequada l’origen del problema, restant recursos econòmics i humans al treball social preventiu. Si, a més, hi ha pèrdua d’habitatge, els càlculs es disparen. Tot això sense tenir en compte com afecta aquesta situació als infants i adolescents de la família, a la pèrdua dels drets bàsics dels afectats com el treball o l’habitatge, a la dignitat personal o a l’augment de l’esquerda social. Retallar és un error a nivell social i econòmic.
Durant 32 anys de governs del PSC a Girona, la gestió econòmica ha destacat per ser molt acurada i exigent amb la resta d’administracions i ha permès, entre altres, afrontar aquests anys difícils amb una solvència econòmica envejada per molts consistoris. Però els recursos són finits, l’entorn econòmic encara inestable, amb ingressos previstos com els de la Generalitat que van a la baixa o desapareixen d’un dia per l’altre sense previ avís.
I observem amb preocupació com l’alcalde de Girona proposa inversions milionàries sense tenir en compte que el futur immediat no ens assegura encara estabilitat suficient per afrontar-les. El Sr. ?Puigdemont es va trobar un consistori sanejat i amb 600.000 euros d’estalvi a disposar. Molt ens temem que amb aquest ritme de despesa i manca de previsió a l’Ajuntament de Girona, el balanç econòmic d’aquest mandat canviarà de signe i serà negatiu.