Bon dia!
En primer lloc, felicitar en nom de tot el grup socialista, a
qui tornarà a ser President de la Diputació de Girona, el senyor Miquel Noguer.
Junts per Cat ha trobat la col·laboració necessària d’Esquerra per presentar
aquesta setmana un acord de govern, que comptarà amb una majoria sòlida, per
tenir un full de ruta clar per a les Comarques de Girona.
Aquest pacte ha estat presentat a la Premsa com a “natural”. En el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans “natural” és definit com a “que pertany a la natura pròpia d’un ésser, no a causa de l’educació o allò que aprenem de manera existencial a la vida, sinó d’acord a la natura d’un ésser i a les seves condicions”. Aquesta definició, en conseqüència, deixa poc marge a les diferències ideològiques, que de ben segur que hi són, entre Junts x Cat i Esquerra.
A propòsit d’aquesta reflexió, voldria afegir que les Comarques de Girona, al nostre entendre, no s’han recuperat, com caldria, de la crisi econòmica del 2008. Aleshores, es va obrir una ferida important al cor de Catalunya i de Girona entre la ciutadania. Dit d’una altra manera, no tothom en va patir les conseqüències, ni els greuges de pèrdua de qualitat de vida van ser els mateixos per a tots els ciutadans I ciutadanes.
A ciutats com Girona, mai com ara, no hi ha hagut tanta diferència en els índexs d’atur, entre uns barris i uns altres. I en aquests barris de treballadors, els problemes s’acumulen un a sobre dels altres. La pèrdua de qualitat de vida és tan evident que el valor dels pisos en algunes zones de les nostres ciutats ha caigut a més del 50% del valor que tenien quan van ser comprats. Alguns han perdut tant valor que el propietari no se n’ocupa. Parlo dels bancs, que en tenen en abundància en propietat. El resultat són escales amb ocupacions, a vegades de tipus delinqüencial, que ningú no denuncia. Hi ha casos de famílies, avui, que paguen un lloguer i se’n van de la casa que tenen en propietat. Deixen el pis buit, perquè ni hi poden viure, ni el vol comprar ningú a un preu mínimament digne.
El 14 de maig de 2019 Càritas Diocesana va presentar el seu informe anual: van atendre 22.052 persones directament i fins a 53.309 es van beneficiar de la seva acció a través d’algun dels seus projectes. Un 57% de les famílies ateses té fills a càrrec, un 13% d’aquestes són famílies monoparentals i 1 de cada 4 persones participants són menors d’edat. Les conseqüències d’aquest sotrac són ben presents sobretot en la dificultat per accedir a la feina diggna (18% de les persones ateses està treballant) i l’habitatge (el 36% de les persones ateses té dificultats per accedir a una llar en condicions), els pilars fonamentals per sortir de la pobresa i de l’exclusió social.
Les classes mitjanes i treballadores han pagat la factura de la crisi i no se n’han recuperat. L’escletxa social s’ha aguditzat i la segregació, tant la de l’alça com la de la pobresa, no ha deixat d’incrementar-se.
En tot això, és cert que des de la contemporaneïtat fins el dia d’avui, les esquerres i les dretes hem tingut solucions diferents de problemes que de ben segur tots volem resoldre. Les esquerres estem convençudes que la recuperació implica donar oportunitats a qui no en té, perquè el talent es troba repartit a qualsevol part de la ciutat i no es pot desenvolupar si no té unes circumstàncies mínimament favorables; mentre que les dretes tradicionalment han opinat que la creació de riquesa acabarà beneficiant a la majoria.
Encara que ho he explicat de la manera més educada, sí que em veig amb l’obligació de dir que no ho comparteixo. O bé que la realitat sembla assenyalar que l’escletxa social no deixa d’augmentar. Els més rics no han ni patit la crisi. Les classes mitjanes han pagat la factura. I hi ha cada vegada més territoris, barris i persones que no tenen els seus drets bàsics garantits.
Conec -i ho vull dir- que aquesta ha estat una tendència general. Però és cert que allà on hi ha institucions compromeses a revertir aquesta tendència tan nociva per a Comarques de Girona i per a Catalunya, arriben propostes i solucions per al conjunt de la ciutadania, sense exclusions.
També em consta que la Diputació de Girona ha pres iniciatives positives, per exemple, en matèria d’habitatge; o bé ha incrementat el fons de Cooperació; i ha reduït també les subvencions de presidència. Els antics companys de grup socialista, amb en Juli Fernández, hi varen participar en tot això, i se’n senten orgullosos.
Els reptes de futur de la Diputació de Girona, al nostre entendre, són acabar de reduir les subvencions de presidència i caracteritzar-les només per a casos d’urgència. Estem convençuts que això contribuirà a potenciar una imatge de la institució amb més transparència i, per tant, més a prop de la ciutadania.
I, en aquests pròxims anys, tindrà una importància clau per a les nostres comarques, que la Diputació de Girona incrementi les polítiques socials, contribueixi amb més plans especials per al progrés en espais i zones concretes de les nostres ciutats, entengui que el problema de l’habitatge requereix de mesures polítiques molt sòlides i potents, I que s’inverteixi en ocupació de qualitat per a tots els ciutadans i ciutadanes. El treball, amb un salari digne, és garantia de poder tenir tots els Drets respectats. I això ho volem per a tots els catalans i catalanes, gironins i gironines.
Acabo reiterant la bona voluntat d’aquest grup amb el nou govern de la Diputació. No podria ser d’altra manera, perquè el respecte escrupolós a les institucions democràtiques, és un dels punts claus que ens van fer forts com a societat. Només amb aquests acords bàsics, però profunds, Catalunya ha estat unida i és quan ha estat més forta.
A l’àmbit de les polítiques territorials concretes, el nou govern trobarà el suport dels socialistes, sempre que hi hagi la voluntat de cosir aquesta escletxa social. Una col·laboració franca de totes totes. Que no sabem si en diríem natural. Però que en tot cas no serà pas artificial ni poc sincera. Estarem al costat sempre que la institució proposi mesures per tal d’avançar en què qualsevol persona, amb l’origen, creença o cultura que tingui, pugui ser plenament ciutadà o ciutadana tinguem els mateixos drets.
Moltes gràcies.
