El bon govern i el Defensor de la Ciutadania

Ahir, el Defensor de la Ciutadania va presentar la seva memoria anual. Aquesta va ser la meva intervenció de valoració de la mateixa.

Bona tarda. En primer lloc agrair-li al Defensor de la Ciutadania, el senyor Ramon Llorente, el treball, esforç i compromís amb Girona, d’una banda; i les reflexions i contribucions intel·lectuals al funcionament de l’Ajuntament de Girona com a institució al servei de les persones.

A la introducció de la Memòria d’aquest any, hi ha diferents aportacions ben argumentades sobre com ha de procedir “el bon govern”. Em sembla important aquest concepte; perquè no tracta ni d’un alcalde o alcaldessa; ni d’una organització política; ni d’una organització administrativa. Si no que el “bon govern” només ho pot ser amb tots i cadascun dels seus elements diferents. Els regidors i regidores. Tots i cadascun dels tècnics i personal humà. Els manaments d’aquest plenari. L’articulació de les comunicacions administratives. I, per suposat, la figura del Defensor de la Ciutadania.

Els contrapesos i els papers diversos que té qualsevol sistema democràtic tenen una importància fonamental per al seu bon funcionament. El “bon govern” és una organització eficient i preparada. En aquest punt, vostè tampoc no s’oblida de subratllar que aquest sistema complex, al final, està fet de persones concretes, amb noms i cognoms.

En aquest sentit, estic del tot convençuda que en aquest Plenari tots i totes convenim sense excepcions que ha estat un valor per a l’Ajuntament de Girona comptar amb el seu esforç, coratge i compromís. Ha mantingut vostè un respecte escrupolós a la figura del Defensor, tant a l’àmbit general de tenir cura sempre del “bon govern” a l’Ajuntament de Girona, com també en la seva particularitat de ser una persona amb profundes conviccions socials d’igualtat entre la ciutadania.

Finestra única

En els mesos que hem tingut la responsabilitat compartida de trobar-nos periòdicament per donar solucions a problemes concrets, he tingut l’oportunitat de conèixer de primera mà que el Defensor de la Ciutadania ha esdevingut una Finestreta única, on arriben casos problemàtics, però on també s’atenen consultes, demandes d’informació o, fins i tot, es reben persones que tenen un primer contacte amb l’Ajuntament de Girona.

Sense treure ni una mica d’importància a la proximitat, Sr. Llorente, que vostè ha volgut efectuar sempre com a Defensor de la ciutadania; en aquest Plenari hem de recordar que l’equip humà que forma aquesta institució, té l’encàrrec primer d’atendre qualsevol cas ciutadà que per les raons que siguin no ha rebut un tracte just en una situació concreta.

Aquesta funció principal, al meu entendre, requereix que en aquest Plenari siguem capaços d’arribar a acords i decisions per afrontar les millores i avenços que Girona té al davant. En els pròxims anys, em sembla d’especial importància, engrandir, potenciar i donar més eines i recursos humans a la institució del Defensor de la ciutadania.

Tal com he dit anteriorment, qualsevol “bon govern” requereix d’un bon articulat sistema de contrapesos. Una institució com l’Ajuntament de Girona demanda que l’Oficina del Defensor tingui mecanismes per tal que la seva funció sigui el més àgil possible, finestres obertes als diferents barris de la ciutat als equipaments municipals i facilitar al màxim possible que pugui ser agent corrector, quan es produeix una situació injusta per a qualsevol ciutadà.

Drets Socials

A la memòria de l’Oficina vostè s’atura com ha fet cada any des que és Defensor en la importància dels Drets Socials i del Dret a la ciutat del conjunt de la ciutadania sense exclusions. És un punt importantíssim, perquè ningú no pot ser ciutadà si no té un mínim d’igualtat per poder participar en la construcció permanent de la ciutat amb dignitat. En aquest apartat, i assumint en primera persona que queda molt per fer, li vull dir que estic d’acord, que és en aquests moments més importants que mai, fer els canvis necessaris per assegurar els Drets bàsics dels gironins i gironines. Ara que els casos d’emergència i d’urgència no són tants com en els pitjors moments de la crisi, cal fer les transformacions que pertoquen perquè no ens passi mai més tot el que ha succeït des de després del 2008.

L’aliment, la higiene o l’habitatge han de ser Drets inqüestionables dels gironins i gironines. Aquests drets s’han de considerar consubstancials als éssers humans. Els regidors d’aquest Ajuntament al meu entendre han de donar un mandat clar a tota la institució per fer que des dels pressupostos fins a l’atenció individualitzada hi hagi el convenciment que l’objectiu ha de ser garantir el 100% dels drets fonamentals.

No s’hi val a no tenir aquest principal objectiu a l’hora de fer els pressupostos municipals, ni tampoc el “bon govern” es pot permetre el més mínim dubte sobre aquests drets. Aquests drets a Girona s’han de garantir. I quan això no succeeix és que en el sistema hi ha millores urgents a acometre.

El sensellarisme és un problema a Girona i s’han de donar solucions que passen per la ciutat i per institucions supramunicipals. La resposta a situacions d’emergència ha de ser infal·lible. I l’Ajuntament de Girona, com vostè indica, ha d’incloure correccions al sistema per evitar que els ajuts amb recursos públics atorgats siguin tots justos.

Tinc constància que l’àrea de Drets Socials és un Departament que durant aquestes quatre dècades ha creat un model propi i ha desenvolupat polítiques socials innovadores i excel·lents. Compta amb una organització sobradament preparada i amb persones humanes del tot involucrades amb Girona i els gironins. En aquest darrer any, l’esforç tècnic per evitar que ningú no dormís al carrer, per tenir mecanismes d’evitar casos de pobresa durs o per atendre tothom han estat ingents.

Estic convençuda que els valors socials que vostè cita a la introducció de la Memòria són compartits per tots els regidors i regidores d’aquest plenari, i en els punts que vostè planteja, i jo he recollit en aquesta intervenció, podem fer importantíssims passos endavant els pròxims temps.

La Policia Municipal

Em vull aturar un segon, a les paraules que vostè dedica a la Policia Municipal de Girona. Afirma a la seva memòria que les queixes envers la nostra Policia Municipal aquest any ha tingut una xifra molt baixa i, cito textualment, això és un bon exemple de la major consciència i compromís policia, del qual me n’alegro profundament.

No és una qüestió menor. A ningú no se li escapa que la crisi econòmica ha tingut conseqüències socials a diferents barris de la ciutat de Girona. L’atur no ha fet les coses més fàcils, sinó tot al contrari, més difícils. Em consta que la Policia Municipal de Girona ha tingut l’encàrrec directe de portar a terme un treball de proximitat, de seguretat i de servei a la ciutadania al conjunt de la ciutat, que no només ha requerit grans esforços organitzatius i humans, sinó que a més s’ha fet molt ben fet. I vull felicitar aquesta labor feta amb lleialtat i responsabilitat.

Sense cap ànim d’entrar en polèmica. Aquest any també ha estat el més intens en emocions polítiques a la ciutat de Girona i hem viscut situacions realment complicades a l’àmbit de la seguretat per aquesta raó. Aquesta “xifra molt baixa” que cita el sr. Llorente, s’ha produït en el moment més difícil de la història de la ciutat de Girona. En els mesos que van transcórrer entre la tardor i l’hivern passat, la Policia Municipal actuà amb diligència, seriositat i responsabilitat absoluta davant la ciutadania de Girona.

I, un últim punt, sobre aquesta mateixa qüestió. Els reptes d’aquest any en aquest àmbit han estat encara més complexos per la gran notícia que el Girona F.C va pujar a primera divisió. La Policia Municipal ha coordinat amb exemplaritat les entrades i sortides al camp, així com que no s’alterés en excés la vida dels veïns i veïnes durant els dies de partit.

 

Per part del nostre grup municipal, l’oficina del Defensor de la Ciutadania, sempre tindrà el nostre suport per fer d’engranatge de suport del Bon Govern de la ciutat, de contrapès enfront de l’administració local quan sigui necessari.