En Manel Nadal, a les xarxes socials, publicava que la idea que vaig exposar fa uns dies de pensar un mercat al centre de la ciutat era una idea agosarada i no s’equivocava gens ni mica. Ho és i en sóc conscient. Però, alhora, estic convençuda que hi ha més motius, per obrir un procés d’anàlisi i de reflexió sobre aquesta qüestió, que no per abandonar-lo en un calaix, cosa que dita sigui de passada està massa en voga entre el govern de l’Ajuntament de Girona de Junts x Cat.
Ho dic d’entrada per no crear ni un sol equívoc: el mercat al centre de Girona només es pot pensar després d’una reforma per ampliar el centre de la ciutat. Girona, avui, és més gran i necessita un centre de ciutat únicament per a vianants (amb pas restringit a vehicles de veïns) que uneixi les dues bandes del riu, des de plaça Catalunya fins als carrers del Carme, Joan Maragall, General Mendoza Calvet i Rubalcaba i Migdia.
Aquesta reforma és imprescindible per tal que hi hagi espais suficients per al mercat oberts des de l’epicentre plaça Catalunya fins a zones àmplies, encara que parcials, al carrer del Carme i a la zona ja de vianants a l’entorn de Pompeu Fabra. És clar que exigeix un debat amb profunditat i criteris tècnics d’urbanisme i de mobilitat. Però sí més no, aquesta proposta pot contribuir a reflexionar sobre el projecte de futur de la ciutat que, per cert, també està en un dels enormes calaixos amagats del govern de l’Ajuntament de Girona. Segons el meu criteri, un mercat atractiu al centre presenta alguns avantatges.
1. La virtut principal que un mercat al centre de Girona té, segons la meva opinió, és que contribuiria a apuntalar la capitalitat de la ciutat a la província, a Catalunya i a l’espai fronterer amb França, perquè seria un pol d’atracció per atreure visitants de proximitat i de mitja distància.
2. El mercat, per tant, contribuiria a crear un espai de visita i de vida de gent d’aquí i també vinguda d’altres llocs. Això facilitaria un procés per tal que aquest espai s’anés convertint en lloc de trobada, de vida o de passeig. Dit en unes poques paraules: donaria més vida a Girona. Tots els dies de la setmana. No només els dies que es facin mercat.
3. El mercat, des d’aquest punt de vista, vol ser un element entre d’altres per fer que Girona sigui encara una ciutat més viva i plena de persones durant tot l’any. Sense patir una certa buidor alguns dies a la setmana, com els diumenges, o bé en estacions com l’estiu.
4. La ciutat de Girona pateix un enorme desequilibri entre ciutadans i encara avui hi ha alguns barris que tenen més d’un 30% d’atur i en d’altres s’arriba fins a límits superiors al 45%. Un mercat cuidat, vigorós, fort i endreçat al centre de la ciutat és un projecte per al progrés econòmic per a la ciutat.
5. Els mercats o paradetes al centre de la ciutat han funcionat i funcionen bé en èpoques diferents de l’any com Nadal, Setmana Santa, el Girona 10, el mercat d’artesans del Pont de Pedra, d’altres de caràcter temàtic o a les Fires. Per tant, un mercat al centre de la ciutat no és l’aparició d’un bolet estrany, sinó que arrela en les tradicions de Girona.
6. El mercat podria ajudar a connectar les zones comercials del Mercat del Lleó i dels carrers Migdia i Joan Maragall. No hi pot haver la fragmentació que existeix avui entre aquests espais urbans i el Barri Vell si hi ha un projecte seriós de crear un centre més gran per una ciutat més gran. Aquest canvi, a més, és imperatiu si allò que es vol obtenir també és oxigenar el Barri Vell per restaurar-ne la vida de barri.
7. El mercat, al centre de la ciutat, a més, permet que La Devesa sigui repensada com un parc urbà amb petites activitats poc intensives que contribueixin a què hi hagi vida, alhora que n’assegurin la preservació natural.
I 8. El 2025 els mercats de Girona hauran de tenir al dia criteris de qualitat per Llei segons directrius europees. A més, és possible gestionar-los amb coresponsabilitat amb els agents implicats i associacions i, per tant, el deure de qualitat és una empresa compartida. És el moment adequat per obrir aquest debat.
És clar que és un procés complex i que caldrà preservar la mobilitat per entrar al Barri Vell, on hi ha les Facultats de Lletres, Turisme i Publicitat i Educació i Psicologia de la Universitat de Girona. Alhora, s’hi haurà d’apostar amb força i empenta, perquè el pitjor que ens podia passar és tenir un mercat poc adequat al centre de la ciutat. La proposta, per tant, haurà de generar prou sinèrgia per començar-hi a pensar. El grup municipal que represento ha començat un procés d’escolta de diferents veus de caràcter tècnic i, quan ho hagi fet, emprendrà reunions per parlar-ne també amb entitats, associacions, veïns i veïnes. En tot cas, estic convençuda que tota aquesta feina serà, com a mínim, un gra de sorra més per pensar el futur de la ciutat.
Hi ha un govern que ha avançat a totes direccions segons el vent d’on bufa. Al PSC, entenem que un govern, en canvi, té el deure de mantenir un rumb acordat i plantejat abans de presentar-se, però respectat un cop ets al govern. El nostre projecte de futur, des del 2015, arrela en la gran transformació de Girona durant els anys 80s. Un nou centre ara més grans que enforteixi la vida de barri i que articuli al conjunt de la ciutat; i un nou desplegament de serveis i de desenvolupament urbà per aturar l’enorme escletxa social que s’ha obert entre barris a Girona.
Article que em va publicar el Diari de Girona el 28/02/2020.
