El malestar de Montilivi és un exemple del mal estat dels barris a la ciutat de Girona

En quatre anys no s’ha invertit ni un euro a Montilivi per resoldre la degradació visible que pateix el barri

L’expansió de Girona ha de reorganitzar la ciutat com un espai amb múltiples centres d’activitat que constitueixin nous nuclis de vida, de relació veïnal i d’activitat econòmica a partir d’una reforma urbanística que cobreixi les necessitats de cada entorn social. És un procés de reparació de zones ara degradades i d’il·luminació d’entorns ara foscos que exemplifica Montilivi. El malestar a Montilivi és un exemple del mal estat dels barris a la ciutat de Girona. Aquest també és l’exemple de barri que necessita un desembarcament municipal. Hi ha massa espais per arreglar. Nosaltres fem tres propostes concretes per resoldre les reivindicacions dels veïns que l’equip de govern de CiU i l’alcalde Puigdemont no han satisfet i que el nostre govern, si guanya les eleccions, complirà: asfaltar l’aparcament de la petanca vella; arranjar el mur de la pujada del pi; i endreçar els patis inferiors dels edificis del carrer Doctor Bolòs per retornar-los als veïns com a zones de relació social. No n’hi ha prou tancant l’aparcament de manera provisional amb l’avís d’unes obres. En quatre anys no hi ha hagut cap inversió als pressupostos ordinaris, més enllà dels pressupostos participats que encara no s’han executat, per resoldre les mancances d’aquest barri.

En aquest sentit, considero imprescindible estudiar com s’ha de portar l’aigua de la xarxa pública a la Font de l’Abella per construir un nou espai amb una font; i adequar una zona esportiva que uneixi la punta del Pi amb el carrer Ciutat de Figueres. Però també cal rehabilitar els pisos i l’entorn del Parc Científic i habilitar una passera per a vianants i bicicletes que connecti la Creueta amb el sector est. Girona ha de ser una ciutat en la què s’hi pugui viure amb les mateixes condicions de benestar arreu.

La reforma ha d’anar vinculada, necessàriament, a Plans específics per a cada barri dirigits a persones integrades en el circuit de serveis socials, aturats de llarga durada o persones en situació de desempara i sense salari. Aquests plans tenen la finalitat de generar ocupació a totes les zones de Girona, especialment a les més sacsejades socialment per l’atur, contractant persones perquè assumeixin funcions de manteniment i arranjament de parcs, jardins i via pública, així com d’acompanyament a persones grans o amb discapacitat al barri on viuen.

La reforma dels espais i el seu desenvolupament com a espai de relació social ha d’activar econòmicament aquests entorns enrobustint el seu teixit comercial, omplint els locals ara en desús pel tancament de comerços i negocis.


Publicado

en

,

por