El recompte del sensellarisme a Girona estableix els perfils de les persones sense llar i serveix per marcar les línies per donar-hi solucions

  • El 50% de sense sostre a la ciutat estan sent ateses en aquest moment i l’altre 50% ha de trobar solucions per mitjà d’implementar el compromís de la Generalitat de Catalunya en aquesta qüestió amb recursos diversos
  • Entre aquests recursos hi ha la posada a disposició d’habitatges de titularitat pública o d’entitats del tercer sector; la incidència en el problema estès d’addiccions o de salut mental, i en la possibilitat de reinserció per mitjà d’oportunitats en ocupació

La tinenta d’alcalde i regidora d’Igualtat, Drets Socials, Treball, Joventut i Seguretat de l’Ajuntament de Girona, Sílvia Paneque, ha presentat aquest matí les dades obtingudes per les més de dues-centes persones voluntàries dimecres passat, que des de les nou del vespre fins a les dotze de la nit, tant amb un compromís humà com amb sapiència, no només van recomptar els casos de sensellarisme a la ciutat, sinó que també van conversar amb les persones sense llar. L’objectiu de l’Ajuntament era poder tenir el nombre de casos d’afectació, l’estat de salut i els perfils existents per tal de poder orientar solucions centrades en la recuperació d’aquestes persones.

La directora del Centre d’Acolliment i Serveis Socials La Sopa, Rosa Angelats, ha recordat que les persones voluntàries van trobar 60 persones que dormen al ras a Girona (57 homes i 3 dones; 62% eren estrangers); 58, en cases ocupades on no viuen sinó que utilitzen com a sostre, i 124 persones que viuen a La Sopa i en pisos d’inclusió. La majoria de persones que van trobar dormint al carrer eren al Barri Vell, al passeig d’Olot i en alguns carrers de l’Eixample.

Les entrevistes que l’Ajuntament de Girona va realitzar, com a quelcom a incloure que fins al moment només s’ha fet en aquesta ciutat, han permès saber que un 98% són homes i un 2% dones; que la majoria tenen entre 31 i 50 anys, per tant, una mitjana d’edat a l’entorn dels 45 anys; que un 65% són persones solteres i un 35% divorciades o separades; que hi ha un 60%  que són persones estrangeres amb dificultats per regularitzar la seva situació; que també un 60% té estudis secundaris i més de la meitat fa més de tres anys que es troben al carrer; que la gran majoria no té cap ingrés, no mantenen cap contacte amb la família ni tenen cap activitat regular a fer durant el dia; que els principals problemes que consideren que tenen són a l’entorn d’addiccions i salut mental, d’una banda, i pateixen inseguretat, de l’altra; i que l’ajut prioritari que demanen és tenir un habitatge i una feina.

La regidora Sílvia Paneque ha posat en valor la feina que s’està fent des de La Sopa i entitats del tercer sector perquè s’ha pogut constatar que l’Ajuntament tenia ja un coneixement molt aproximat del problema i perquè més del 50% del sensellarisme estava ja essent tractat en el moment que es realitzen les entrevistes. Això no obstant, és cert que hi ha més d’un centenar de persones que encara no estan essent ateses i, en aquest sentit, és important la implicació de la Generalitat de Catalunya i que les mateixes persones afectades tinguin la lliure voluntat d’acollir-se als circuits institucionals per resoldre la situació en què es troben.

Les solucions que ha de donar l’Ajuntament han d’afrontar el problema d’habitatge. Tenim el programa Housing First, que actualment compta amb un total de sis persones, on s’atorga un habitatge a la persona sense sostre, mentre en paral·lel es tracten els diferents problemes, per tal que es puguin reinserir a la societat. Com que està tenint bons resultats, és necessari incrementar els recursos i mitjans d’aquest programa concret”, ha dit Paneque.

L’Àrea d’Igualtat i Drets Socials també constata que a mig termini l’ocupació és fonamental per poder donar solucions efectives al sensellarisme. “He demanat al Servei Municipal d’Ocupació que estudiï models d’entitats que avui s’estan fent en ciutats com Barcelona perquè es busquin vies des de les institucions per trobar una feina a aquelles persones que no tinguin problemes relacionats amb la salut o addiccions”, ha subratllat Paneque. D’altra banda, també s’ha demanat al contracte-programa 2016-2019 a la Generalitat de Catalunya que mantingui el compromís ferm del Parlament de Catalunya per donar solucions a aquest problema. La regidora Paneque ha explicat que per atendre la situació són necessaris 240.000 euros per a La Sopa per poder donar solucions i tenir un circuit de recuperació i reinserció de les persones sense llar.

Per últim, la regidora Sílvia Paneque ha informat que ja es dóna assistència a persones que no estan empadronades a Girona des de La Sopa: “El cens que podem tenir també gràcies al treball dels voluntaris i voluntàries ha permès saber de manera exacta els números del sensellarisme a la ciutat. Hem estat informats pel defensor de la Ciutadania que és perfectament legal poder-los empadronar, i procedirem a empadronar tots els que per mitjà d’informes de les àrees de Seguretat i Drets Socials vulguin i tinguin la intenció d’acollir-se als circuits institucionals i municipals per reinserir-los a la societat

Vídeo complet de la Roda de Premsa –> https://youtu.be/lNyAsjdXtuA