Encara que a Girona hi ha punts coincidents per arribar a un gran pacte de ciutat, com per exemple el combat contra les dificultats econòmiques dures (un 20% de les famílies a la ciutat), oportunitats de treball qualificat (més de 6.000 aturats i més de 10.000 treballadors que no arriben a final de mes) i l’acupuntura urbanística als barris (les inversions més demandades pels veïns), de nou no ha estat possible, com en el cartipàs, perquè el govern va triar desenvolupar el seu programa (de ciutat aparador que mira cap enfora enlloc de fer-ho cap endins) de manera plàcida amb el suport d’ERC. El 12% d’increment del pressupost (de 96.075.960 euros el 2011 a 107.342.532,95 euros avui), de manera majoritària, s’ha obtingut intensificant la pressió fiscal de manera lineal als gironins: 4,5 milions d’euros per l’increment del 10% de l’IBI i 3,4 milions d’euros de taxes i preus públics, en especial, escombraries. En el ple d’ordenances, que no es van aprovar en el seu conjunt, s’haurien hagut d’incloure mesures de progressivitat segons renda (IBI social), sostenibilitat (bonificacions per gestió verda o autogestionada) i foment de l’ocupació (bonificacions impositives associades a petit comerç i empreses).
Si es pot constatar que no és un pressupost just en fiscalitat, tampoc ho és en matèria social. No es dóna solució, per exemple, al fet que hi ha centenars de nens i joves a la ciutat sense una alimentació digna. La partida proposada per CiU ha estat tan insuficient com la de l’any passat i ERC hi va afegir 12.000 euros (255.000 euros en total). El suplement que suma l’acord amb els republicans, que per aquesta qüestió alguns diaris van dir que l’acord tenia una base social, és gairebé una anècdota. Vol dir un 0,1 %del pressupost. Aquest any, hi ha hagut 952 beques denegades totalment i 663, parcialment. Una sola beca té un cost d’uns 6.000 euros. Gairebé les mateixes més de 1.600 i moltes peticions de beques de famílies amb ingressos inferiors a 1.300 euros, doncs, continuaran denegades. La despesa social general en oportunitats és la mateixa que l’any anterior, quan es va pactar amb el PP (4,8% del pressupost).
El problema quan es parla d’ocupació a l’Ajuntament és que el govern diu que hi inverteix 2,5 milions d’euros, perquè hi suma la inversió de la Generalitat en cursos de formació. Però els cursos de formació no són ocupació. Són coses diferents. Els socialistes vam aprovar 500.000 € per a plans d’ocupació directes el 2013 (Girona Actua) amb CiU en el govern. Els socialistes demanàvem duplicar com a mínim aquesta aportació; ens vam alegrar de sentir els regidors d’ERC demanant triplicar aquesta quantitat, i per això ha estat tan decebedor veure gairebé la mateixa quantitat que els anys anteriors. I s’ha deixat perdre el programa a les cases d’ofici en què el treballador s’especialitzava com a paleta, jardiner, electricista, etc. No ha existit la voluntat d’invertir recursos públics en ocupació per a treballadors amb formacions i experiències diferents en nom del dret a les oportunitats.
Els pilars d’una nova Girona haurien d’estar objectivats en una fiscalitat més justa (progressivitat en les ordenances), garantir oportunitats a canvi de mèrit i esforç (pressupostos socials i d’ocupació) i, finalment, endegar una segona transició que articuli la ciutat com un tot. S’inclou la partida per al projecte del pla integral de Sant Narcís (que no hauria estat possible ni de lluny sense el ple excepcional forçat pels socialistes i la CUP), però no es comprometen per escrit a desenvolupar-lo l’any vinent, com sí que succeeix en altres partides. Això encara és més decebedor si sabem que no s’ha executat la inversió per al pla especial dels barris del sector est ni s’han destinat recursos per al pont sobre l’Onyar, el punt de lectura o el carril bici. No s’afronten la urbanització de zones degradades ni la il·luminació d’espais foscos en el conjunt de la ciutat.
Aquests pressupostos inverteixen 4 milions d’euros en els fons d’art Santos Torroella i 145.000 euros en els plans especials anunciats al sector est i Sant Narcís. Mig milió d’euros a personal de confiança i la meitat d’això a beques menjador. Dos exemples que fan evident que el rumb hauria de ser un altre. Girona ha de ser, en primer lloc, una ciutat de barris on viure amb qualitat humana, perquè hi ha oportunitats de treball digne, es lluiti de manera constant amb un sistema de drets garantits contra la desigualtat flagrant i espais urbans amables que facin ciutat en el conjunt de Girona.