L´Ajuntament de Girona reclamarà més recursos a la Generalitat per poder atendre les persones «sense sostre» que hi ha a la ciutat. Segons la regidora d´Igualtat i Drets Socials, Sílvia Paneque, es tracta d´un col·lectiu amb molta mobilitat i en tota la província hi ha només un centre d´acollida –La Sopa–, de manera que des de Girona s´han d´atendre persones de diverses procedències.
GIRONA | LAURA FANALS L’Ajuntament de Girona reclamarà més recursos a la Generalitat per poder atendre les persones sense sostre que hi ha a la ciutat. Segons la regidora d’Igualtat i Drets Socials, Sílvia Paneque (PSC), la situació requereix una actuació supramunicipal, ja que entre aquest col·lectiu hi ha una alta mobilitat i en tota la província només hi ha un centre d’acolliment com La Sopa, que ha d’atendre gent de diferents procedències i que en bona part està finançat per l’Ajuntament. D’altra banda, el consistori també estudiarà la possibilitat de fer un requeriment als propietaris de les naus abandonades de la carretera de Barcelona, on dormen una vintena de persones, per exigir que garanteixin unes millors condicions de salubritat i seguretat.
Després que Diari de Girona publiqués dissabte passat que entre quinze i vint persones dormen habitualment entre les restes d’aquestes naus, l’alcaldessa, Marta Madrenas (CiU), i Sílvia Paneque, van visitar l’espai per comprovar la situació in situ. Paneque admet que les condicions de salubritat d’aquestes naus són «dolentes», de manera que l’Ajuntament va habilitar la sala polivalent de La Sopa i va convidar totes les persones que hi van trobar a anar-hi a dormir, però totes ho van rebutjar.
I és que aquest és el principal problema amb què es troben des del consistori: molts d’ells no volen anar a dormir a La Sopa perquè això suposa acceptar uns horaris i uns comportaments determinats, i molts no estan disposats a assumir-los. A més, les persones sense llar tenen una gran mobilitat, de manera que és molt difícil fer-los un seguiment. Per això, algunes persones van a menjar i dutxar-se a La Sopa, però prefereixen seguir dormint a les naus.
Per tant, és una situació complicada, però Paneque assegura que el govern se’n preocupa. Per això, han parlat ja amb la Generalitat per reclamar-li que assumeixi la seva responsabilitat i atorgui més recursos per fer front a aquesta problemàtica. En aquest sentit, Paneque recorda que només hi ha un centre d’acollida com La Sopa en tota la demarcació, de manera que des de Girona s’atén a gent de tota la província i més enllà. El consistori aporta cada any 800.000 euros per al funcionament de La Sopa, que l’any passat va fer 1.287 atencions (inclosa la gent que s’hi va quedar a dormir i els que hi van a menjar i rentar-se). A més, el consistori també compta amb un educador de carrer que fa un seguiment de les persones sense llar i, quan detecten que tenen algun problema de salut el deriven a un centre mèdic on se l’atén encara que no tingui la targeta sanitària. D’altra banda, l’Ajuntament treballa de forma coordinada amb Creu Roja, que també els fa visites setmanals i els proporciona alimentació i begudes calentes. Tot i això, indica Paneque, els recursos de l’Ajuntament són insuficients i per això han demanat a la Generalitat una major implicació per fer front a aquest problema. Paneque demana que des de la Generalitat es faci un cens actualitzat de les persones sense sostre i que a partir d’aquí es doni una resposta supramunicipal i es doti els consistoris de recursos per fer front a la situació.
Requeriments als propietaris
D’altra banda, el consistori també es planteja la possibilitat de fer un requeriment als propietaris de les naus per exigir-los que les tinguin en unes condicions de salubritat i seguretat més dignes, per evitar que algú hi pugui prendre mal.
Finalment, l’objectiu a llarg termini és intensificar les accions per poder persuadir les persones sense llar perquè acceptin entrar en els programes de les institucions i puguin deixar així el carrer. Paneque, però, és conscient que això comporta una llarga tasca d’educació i treball des de La Sopa, ja que entrar en aquests circuïts institucionals suposa renunciar a l’alcohol i al consum de drogues i no tothom està disposat a acceptar-ho. Tot i això, asseguren que des de l’Ajuntament seguiran treballant en els propers anys en aquesta direcció.