Herois anònims (imagineu un mes sense llum)

No en diré el nom, perquè la causa és col·lectiva. Té dos fills. Fa més de cinc anys que no troba feina. I el seu marit en fa dos i mig. És mare. Estic convençuda, perquè la conec personalment, que és una persona honrada i responsable. Ara fa dos mesos que li han tallat la llum. Tampoc no té aigua. I la família s’alimenta malament. Aquest no és un cas aïllat. N’he acompanyat d’altres a entitats del tercer sector, a persones que ajuden d’altres persones voluntàriament i als serveis socials de l’Ajuntament de Girona. Des de l’endemà a les nou del matí de les eleccions dilluns 25 de maig fins avui, he estat amb 23 persones i famílies amb dificultats similars. La pròxima setmana ella té un judici i ja ha rebut a casa l’amenaça de desnonament a casa. Hem parlat a l’Ajuntament i, quan he sortit al passadís, l’esperava quiet i aspectant el seu fill que fa tercer de primària. Diu que té bones notes de totes les assignatures, però que l’anglès li costa una mica més. Les necessitats bàsiques de les persones haurien d’estar garantides per llei. Malauradament, avui, hi ha homes i dones que tenen un futur difícil. Tenen nens i nenes que semblen condemnats d’entrada i que tenen molts més obstacles per anar endavant que d’altres per raons del lloc on han nascut. No és just.


Publicado

en

,

por

Etiquetas: