Històries anònimes. Petits gestos de gran valor

Ahir a la tarda vaig anar a l’espai Mas Marroch per acompanyar a l’Associació d’ajut a malalts d’Alzheimer i Família (A.M.A. Figueres Alt Empordà i Gironès). Aquesta entitat fa temps que treballa per estar ben implantada a Girona. Com que crec que, tant per la feina lloable que fan, com perquè és necessari tenir més suport als malalts i a l’entorn familiar de la gent que pateix aquesta malaltia, hi col·laboro sempre que en tinc ocasió.

En aquest sentit, quan era al govern de l’Ajuntament de Girona, vaig iniciar el tràmit per tal que la Generalitat cedís un local per entitats vinculades a l’ajut a malalts de salut mental i espero que es pugui arribar a finalitzar aquesta cessió. És important que les institucions col·laborin de veritat amb iniciatives voluntaristes com aquestes i que hi contribueixin amb recursos per facilitar-los la feina. A l’acte d’aquest passat dimecres, la pintora Montserrat Picola cedí diferents obres per a aquesta bona acció.

Les institucions han de ser saber estar al costat quan es desperten sinèrgies d’aquest tipus i és que uns minuts abans d’arribar a l’acte, com que no tinc cotxe, vaig haver de demanar un taxi perquè al Mas Marroch no hi arriben els busos públics. Mentre viatjàvem, li vaig explicar al taxista a on em dirigia. El sorprenent va ser que, quan ja havia pagat i em disposava a baixar, em va donar euros a mi. I em va dir: “si pots fer aquest donatiu per mi…, ho agrairia. És el que puc aportar i ho vull fer”. No diré el nom, perquè no li vaig demanar permís, però si que ho volia agrair de tot cor. Allà vaig deixar aquests euros anònims i preciosos.