Puigverd es mostra partidari de “l’abraçada” que Paneque proposa per a la ciutat i desitja que es retorni al terreny “de l’àgora, de la discussió política”
L’escriptor i columnista Antoni Puigverd ha manifestat avui en una roda de premsa el seu suport al projecte de Sílvia Paneque com a candidata a l’alcaldia de Girona, en considerar que les visions d’ambdós sobre la situació per la que passa la societat catalana són coincidents, així com també estan en sintonia en considerar que la solució “ha d’arribar des de la sensatesa i el consens”. Antoni Puigverd ha reconegut que normalment evita prendre partit polític per ningú perquè considera que “el periodisme no ha d’implicar-se directament en política”. Tot i això, assegura que en aquesta ocasió ho fa perquè, al seu parer, “Catalunya es troba ara en un moment d’extrema gravetat davant la possibilitat que cristal·litzi i s’enquisti un problema entre comunitats”.
En aquesta trobada amb la premsa, Sílvia Paneque ha lamentat que Marta Madrenas hagi posat l’Ajuntament al servei del moviment independentista i ha explicat que el projecte socialista passa per “recuperar Girona com a projecte col·lectiu”. “S’ha de renovar aquest acord col·lectiu que havia estat tan important en els anteriors governs socialistes i que ara veiem trencat en alguns barris de Girona”, ha manifestat.
La candidata socialista ha criticat la postura de l’actual alcaldessa en relació al trencament amb l’administració de l’Estat, perquè és la ciutat la que perd beneficis i inversions, i ha apostat per “dignificar la institució de l’Ajuntament, reconeixent també la dignitat de la resta d’institucions”. També ha mostrat el seu convenciment que cal escoltar la ciutadania “en tota la seva diversitat”, al contrari del que ha fet l’actual alcaldessa. “Madrenas ha oblidat massa sovint que és l’alcaldessa de tots i totes els gironins i les gironines, pensin com pensin, vinguin d’on vinguin i no pot utilitzar la institució com ho ha fet, per al seu projecte personal i partidista”, ha sentenciat Paneque.
La candidata socialista ha afegit que el PSC no és neutral en aquesta qüestió, sinó que a Girona és “un activista a favor de l’abraçada, del consens, lluitadors incansables per la unitat civil”, i que en aquestes eleccions “la ciutadania haurà d’escollir entre la confrontació o l’abraçada”.
Per la seva banda, Antoni Puigverd ha reconegut que sol evitar prendre partit polític per ningú perquè considera que el periodisme no ha d’implicar-se directament en política. Tot i això assegura que en aquesta ocasió ho fa perquè, al seu parer, “Catalunya es troba ara en un moment d’extrema gravetat. ” Puigvert s’ha referit a la possibilitat que a la societat catalana cristal·litzi i s’enquisti un conflicte entre comunitats. “El nostre perill menor que és que Catalunya es converteixi en una Bèlgica (on el flamenc i el való es relacionen entre ells per l’antipatia mútua)”-ha explicat- “o que succeeixi un mal major, la confrontació màxima, com succeeix a Irlanda del Nord”.
Davant d’una situació com aquesta, que el preocupa profundament, Antoni Puigverd es mostra partidari de “l’abraçada” que Paneque proposa per a la ciutat i desitja que es retorni “al terreny de l’àgora, de la discussió política”.
L’escriptor ha relatat com es va anar gestant l’actual conflicte català, des dels moments de l’aznarisme, la reinterpretació espanyolitzant de la Constitució, la ruptura del pacte territorial que existeix en la Constitució, la sentència de l’Estatut i com tot plegat va provocar, com vasos comunicants, el creixement t de l’independentisme i la resposta de l’Estat. S’ha mostrat contrari a la judicialització de la política i a la situació dels presos, però a la vegada també s’ha mostrat contrari a una solució “que faci triar als catalans entre el pare i la mare”. En aquest sentit, ha destacat que les enquestes del CEO fa dècades que assenyalen que la majoria de la societat catalana -al voltant d’un 70%- té un doble sentiment de pertinença a Catalunya i Espanya, i que això continua essent així “malgrat els anys de procés”.
Per això, Puigverd proposa una tornada al catalanisme i la recerca, en les diverses qüestions, d’un mínim comú denominador que permeti que aquest consens avanci.