Per unes ordenances fiscals més justes

Publicado en: Sílvia Paneque | 0

Fent una primera lectura de les ordenances fiscals pel 2012, aprovades en sessió plenària el passat 23 de desembre, amb els vots a favor de convergència i unió i el partit popular, és clar que segueixen una línia continuista amb les que estaven vigents fins ara. Celebro que una vegada més l’equip de CiU reconegui, encara que no ho faci de forma explícita o pública, que la gestió econòmica dels governs socialistes i la feina feta pels serveis econòmics ha estat més que notable.

Però llegint-les a fons –i pensant en la incidència sobre el global dels ciutadans i ciutadanes de Girona–, s’ha de concloure que les poques modificacions proposades van en la direcció equivocada. Perquè endureixen les condicions de fraccionament i ajornament. Perquè poden provocar desigualtats entre veïns. Perquè incorporen noves taxes injustificades. I perquè incrementen algunes taxes per sobre del 3% d’IPC.

El grup municipal socialista va presentar un conjunt d’al·legacions que perseguien cinc objectius, per defensar globalment els interessos de tots el gironins i gironines.

Primer, volíem assegurar que els increments en el conjunt de taxes no superessin el 3%. La regidora d’hisenda ens anunciava un increment del 3% lineal en la “majoria” de taxes. Però hem calculat que en alguns casos els han incrementat fins a un 160%. No estàvem tots d’acord que hem de fomentar l’ús dels equipaments municipals per part de tots els ciutadans? Incrementar un 60% la taxa de la utilització de l’Auditori de la Mercè no és el camí adequat. Tampoc no ho és incrementar un 10% els abonaments familiars de les piscines municipals.

Segon, volíem que s’eliminessin propostes de noves taxes que graven directament els ciutadans que volen fer ús dels espais públics. Un exemple: les parelles empadronades a Girona que es vulguin casar al consistori. Fins ara no pagaven res. A partir de l’any vinent es proposa que paguin 150€. Un altre exemple: festes i trobades d’associacions i particulars. Es proposa que paguin 260,60 € per l’ocupació temporal del domini públic (un sopar de Sant Joan entre veïns, o un dinar popular preparat per la gent d’un barri…).

Tercer, no volíem que s’introduïssin supòsits que creen desigualtats entre ciutadans. Un exemple pot ser la nova figura “entrada de vehicles” que es proposa com a alternativa “econòmica” al gual. Què pot passar en els carrers de Girona amb línia groga a un dels costats? Els veïns amb la sortida de vehicles al costat de la línia groga poden optar per l’entrada de vehicles (un 10% més econòmica), mentre que els seus veïns de davant només ho poden fer pel gual. Per què hem de crear diferències entre veïns que viuen a pocs metres els uns dels altres?

Un altre exemple: la grua. Es proposa que l’import d’aquesta taxa variï en funció del carrer d’on s’hagi retirat el vehicle i de si és de dia o de nit. Hom pensa que potser aquesta classificació de carrers dependria de la distància entre l’automòbil i el dipòsit municipal de vehicles, fent càlculs de consum de combustible i temps de trasllat. Però no. Hi ha carrers pròxims al dipòsit amb tarifa cara i d’altres molt allunyats amb tarifa barata. En aquest punt sincerament no sabem quin criteri s’ha volgut aplicar.

Quart, no volíem que s’endurissin les condicions d’ajornament i fraccionament de deutes. Considerem que en el context econòmic actual cal facilitar el pagament dels tributs als ciutadans i no posar condicions més restrictives. Per això demanem que es mantinguin els requisits que s’han aplicat durant el 2011.

 

Cinquè, no ens volíem limitar a presentar al·legacions crítiques a les ordenances aprovades provisionalment. Volíem ser proactius i presentar propostes que, des del nostre punt de vista, actualitzaven i milloraven les taxes actuals. És per això que vàrem redactar un conjunt d’al·legacions que contemplaven bonificacions i exempcions d’impostos per fomentar l’ús d’energies més sostenibles i donar suport a les famílies que es veuen abocades a la dació en pagament.

El nostre grup municipal es va abstenir en l’aprovació provisional de les ordenances, deixant la porta oberta a un vot afirmatiu, si s’estimaven les nostres al·legacions, o almenys, aquelles que consideràvem prioritàries. Lamentablement no vàrem trobar aquesta sintonia amb l’equip de govern, i és per això, que el nostre grup municipal, pensant en l’interès global de tots els ciutadans, va votar en contra de l’aprovació definitiva de les ordenances fiscals pel 2012.