Reflexions sobre la moció presentada ahir per l’ ANC a Ajuntament de Girona.

Publicado en: Sílvia Paneque | 0

ple gironaEm vaig abstenir el passat dia 9 de setembre de 2013 quan l’Assemblea Nacional Catalana va presentar al Ple de Girona una moció per donar suport a la Via Catalana per la Independència i en aquest article voldria exposar els motius que em van portar a prendre aquesta decisió.

Com afirmava Albert Camús, demòcrata és aquell que admet que l’adversari pot tenir raó, li permet expressar-se i accepta reflexionar sobre els seus arguments. És per això que vaig escoltar amb atenció la intervenció de Carme Renedo, a la que haig d’agrair el to constructiu i argumentat de les seves paraules. En la defensa de la moció, la Sra. Renedo ens demanava a aquells que no estàvem convençuts de donar suport a la Via Catalana, que  reflexionéssim a l’entorn de dos arguments principals: votar favorablement per democràcia i per saber interpretar el sentir d’una àmplia majoria de la societat catalana.

I són precisament aquests dos arguments els que em varen portar, ja fa mesos, a expressar el meu suport a la realització d’una consulta sobre el futur de Catalunya. Tal com ho veig, amb la Sra. Renedo com a representant de l’ANC, compartim part del camí: totes dues estem d’acord que cal que el poble de Catalunya pugui votar el seu futur amb total llibertat. Però, en canvi, discrepem sobre el model a defensar. Jo sóc federalista.

La meva posició sobre el model polític i territorial pel futur de Catalunya no es basa en les negatives als altres models com pot ser la independència. Es basa, en el convenciment dels avantatges d’un model federal que defenso amb convicció. Sóc conscient de la dificultat de fer arribar aquest missatge en un escenari social i polític polaritzat. Conec que aquest missatge polític és difícil de transmetre quan ha rebut cops contundents com la sentència del Tribunal Constitucional contrària a l’Estatut de 2006. Però estic convençuda que el millor futur per a Catalunya és el del pacte, entesa i diàleg, que s’obren nous escenaris polítics i socials i que Catalunya pot viure en total llibertat en un marc federal.

I per això el meu vot va ser d’abstenció, perquè penso que expressa l’equilibri entre la legitimitat d’aquells que expressen la defensa a la via independentista i el no compartir-la com la millor solució pel futur de Catalunya. Parafrasejant John Dewey, seria deshonest sumar-se acríticament ara a corrents majoritàries. Catalunya és un país divers amb gent d’arreu que, al meu entendre, com a demòcrates, ara hem d’estar units per reivindicar el dret a poder decidir, escollir i votar. Expressar arguments, presentar propostes i acceptar la voluntat de la ciutadania.