Un any més, volem celebrar el 8 de març, Dia Internacional dels Drets de les Dones, com a una jornada de reconeixement de la lluita històrica pels nostres drets i per la igualtat d’oportunitats i de visualització de les aportacions que les dones hem fet a la societat.
Un any més, es faran grans discursos a favor de la igualtat d’oportunitats i de la lluita contra la violència de gènere, però com a societat hem d’exigir fets, no només paraules.
Perquè, malauradament, tenim poc a celebrar: les xifres demostren que la igualtat d’oportunitats entre dones i homes està lluny de ser real i que els valors patriarcals estan encara fortament arrelats a la nostra societat, en un moment on les polítiques de gènere estan patint greus atacs per part dels actuals governs conservadors del PP a l’Estat central, i de CiU, a Catalunya. Tots ells, intentenjustificar les dramàtiques retallades amb l’excusa de la crisi, però els fets demostren que el motiu és ideològic.
El govern del PP ha centrat la seva ofensiva contra les polítiques d’igualtat en quatre fronts: eliminar els organismes específics (Instituto de la Mujer…), incrementar les retallades pressupostàries, i fomentar les reformes ideològiques directes (avortament, coeducació, coresponsabilitat parental,…) i indirectes (reforma laboral, retallades de l’Estat de Benestar…). Això explica que durant aquesta legislatura, l’Estat hagi baixat 19 llocs a l’informe de bretxa de gènere que fa el Fòrum Econòmic Mundial.
A Catalunya, el govern de CiU, amb suport d’ERC, ha centrat els seus atacs a les polítiques d’igualtat en retallades de serveis socials i polítiques de benestar que afecten principalment les dones pel seu rol social, que supleixen aquestes retallades amb el seu treball domèstic no remunerat, i que suposa aproximadament el 40% del PIB català. I mentre retallen els serveis d’atenció a les dones amb l’excusa de la crisi, el cost de les escoles que segreguen per sexes a Catalunya és de 24M€.
Les dones només hem avançat amb governs progressistes, i molt especialment, governs socialistes amb polítiques amb visió transversal de gènere: Llei d’Igualtat, Llei Integral, Llei de la Dependència, Llei interrupció voluntària de l’embaràs, plans ocupacionals d’igualtat…
Des del PSC reivindiquem tornar a prioritzar les polítiques de gènere amb l’empara legal i els recursos econòmics retallats en els darrers anys amb l’excusa de la crisi.
Els i les socialistes impulsarem la Llei d’Igualtat Salarial i una Llei d’Usos del Temps per garantir “Cobrar el mateix i cuidar el mateix”, molt centrat en la lluita contra la bretxa salarial (les dones hem de treballar 79 dies més l’any per igualar el salari dels homes i 11 anys més per igualar les pensions) i compartir la cura familiar (es calcula que a l’Estat, de cada 100 hores de feina remunerada, es fan 127h de treball no remunerat principalment realitzat per dones).
En breu, celebrarem eleccions municipals: denunciem la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local aprovada pel PP, una llei que privatitza els serveis que rep la ciutadania, augmenta els costos i que obligarà els municipis a deixar d’oferir serveis essencials a les dones (atenció a les dones, violència de gènere, ajudes …). Des del PSC defensem un model municipal públic que potenciï les polítiques de gènere:
• Desenvolupar plans d’igualtat interns, que garanteixin la igualtat real de gènere en les institucions locals
• Continuar incorporant la perspectiva de gènere en totes les actuacions i en les mocionspresentades en els plens reivindicant els drets de les dones (dret a decidir sobre el propi cos, dret a no ser prostituides,…)
• Garantir la coordinació amb la Generalitat perquè hi dediqui els recursos necessaris
• Treballar activament des dels serveis socials per detectar els casos d’exclusió social i pobresa, especialment de famílies monomarentals
• Realitzar propostes actives d’ocupació i d’igualtat laboral, així com de promoció de les dones emprenedores
• Continuar consolidant els espais de participació de les dones
• Elaborar i desenvolupar polítiques per impulsar els homes cap a la igualtat i les noves masculinitats.
És vital potenciar les polítiques de gènere per fomentar la implicació copartícip de tothom, homes i dones, per trencar estereotips, però, sobretot, és imprescindible la mobilització de tota la societat per exigir als governs respostes efectives, tal i com es va fer fa un any amb el Tren de la Llibertat, on milers de dones i homes vam manifestar-nos per demanar al govern del PP la retirada de l’Avantprojecte de Llei de l’Avortament. Gràcies en part a aquesta històrica mobilització, vam aturar la modificació de la Llei per a la Interrupció Voluntària de l’embaràs i la salut sexual i reproductiva, vam fer fora l’ultradretà Gallardón i vam demostrar la ineficient gestió d’Ana Mato. Encara, però, no podem baixar la guàrdia.
Prou excuses: que no ens retallin els nostres drets! En la lluita contra la desigualtat de gènere, volem fets, no paraules!