Si visites el Barri de Santa Eugènia, a l’entorn de l’antiga Biblioteca Salvador Allende, aviat t’adones que la bona convivència del barri s’ha deteriorat: hi ha portes tapiades per ocupacions incíviques i al carrer està ple de joves sense feina. El mateix està succeint en algunes zones de Vilaroja i del carrer Figuerola a Sant Narcís. La crisi que es perllonga en el temps ha deixat una petja en els barris de la ciutat: voreres abandonades, entorns descuidats, jardins abandonats, brutícia i algunes famílies que afronten drames humans per no poder anar a comprar aliments o bé pagar les factures de llum, d’aigua o de l’habitatge. El 17% de les persones a Girona avui estan patint una vida injusta, perquè havent estat expulsats del mercat de treball, les circumstàncies del moment no donen noves oportunitats.
Des que sóc regidora de l’Ajuntament de Girona hi he acompanyat centenars de persones i he tingut ocasió de comprovar que és urgent incrementar el personal i els recursos, perquè s’hi atenen 25 casos diaris d’ajuts d’urgència, el 70% són persones que estan a l’atur des de fa més de dos anys. Això ha provocat que les persones expulsades del mercat de treball s’han incrementat de manera exponencial aquests últims quatre anys. L’any 2012, l’Ajuntament de Girona va publicar l’estudi El Mercat de treball a la ciutat de Girona, on s’afirmava que hi havia 2.000 persones més a l’atur que les que es trobaven a les llistes de l’atur oficial registrat. Aquesta tendència ha anat a l’alça, avui hi ha 1.736 persones menys de població activa que fa quatre anys, 20% més d’aturats sense prestació, doble d’atur de més de 45 anys i s’ha passat del 31 al 40% en el de llarga durada.
Aquest enquistament de l’atur durant un període de temps molt perllongat ha col·lapsat els serveis socials, l’Oficina Municipal d’Habitatge i el Servei Municipal d’Ocupació de l’Ajuntament de Girona. Per això, els socialistes establirem un Pla de Xoc per reduir l’atur un 25% amb llocs de treball directes creats des de l’administració juntament amb entitats del tercer sector, que estiguin dedicats al manteniment, convivència i millora dels barris. Injectarem recursos públics a favor de crear ocupació per contribuir també a dinamitzar l’economia. Els comerços de la ciutat i dels barris han hagut d’anar tancant les portes o resistir dia a dia una situació difícil, perquè la gent compra menys que abans o per estalviar o perquè no té diners. La creació de llocs de treball, de manera urgent i des de l’Ajuntament, perquè la situació ho exigeix pel volum anormal de l’atur de la ciutat, ha de tenir conseqüències també a favor dels comerços, del consum i dels barris.