Avui tinc l’oportunitat de parlar-vos; i em sento amb l’obligació de començar per agrair a la Policia Municipal la voluntat permanent de treball ben fet. Des d’aquell primer dia he trobat sempre una actitud tenaç; i una voluntat de servei des de la plena integritat, enteresa i honradesa com a cos policial. Aquesta consistència determina haver pogut donar solucions a problemes delicats, haver estat en reunions difícils de veïns o bé haver superat amb solvència tots els obstacles, circumstàncies i situacions que es produirien durant el curs passat. Per tot això, em sento profundament orgullosa de l’actitud, la decisió i el coratge de la Policia Municipal de Girona.
La normalitat ha estat la conseqüència d’un treball quotidià desenvolupat amb rigor. Això ha succeït en un temps de crisi que ha aguditzat els problemes al carrer. L’atur, en específic, o l’increment d’activitats delictives. La Policia Municipal de Girona ha afrontat aquest repte. La ciutat ha hagut de reaccionar per crear esdeveniments i promocionar la marca Girona. En cadascun dels esdeveniments els dispositius específics han funcionat bé. Els temps s’han tornat més complicats. I amb uns recursos que tampoc no han augmentat per les dificultats, s’ha mantingut el nivell i l’exigència.
El govern de la ciutat té plena consciència que és deutor d’aquest esforç. És conscient que ha arribat el moment per deixar de subratllar la professionalitat, l’esforç i el bon treball de la Policia Municipal; i començar a retornar en recursos i millors condicions aquest treball. Fins ara, aquesta voluntat del govern de Girona ha fet passos endavant. Sóc conscient que no són suficients. Però són passos endavant. Tinc constància que manquen efectius i que s’han de millorar infraestructures. En tinc tanta constància com convenciment que el que es demana ha estat guanyat abans amb actitud. Aquesta mateixa actitud de compromís és la pedra sòlida que em permet avui dir-vos que la ciutat de Girona avui té avantatges tangibles; quan la Policia Municipal de Girona es mostra orgullosa del treball que desenvolupa als carrers de la nostra ciutat.
Els canvis personals que imagino per a la nostra ciutat intento que comencin per mi mateixa. Actuar d’acord amb la imatge i el projecte que defensem com a ciutat. Girona ha de ser amb sentit ple un espai comú de tothom. Això només és possible quan la meva llibertat acaba on comencen els drets dels altres. Girona ha de ser una ciutat amb voluntat de servei a qui hi viu o hi treballa. Digne i humil. Forta i amable. Amb un compromís humà amb la gent, en especial, a qui se sent vulnerable. Les ciutats s’haurien de jutjar, sobretot, per com tracten els més dèbils.
Tinc el convenciment que la Girona de tots i totes no només requereix d’igualtat d’oportunitats i d’opcions que tothom qui ho mereixi pugui tenir un treball; també sé que el benestar als barris és superior si se sanciona sense excepció les actituds que malden contra els drets d’una altra persona. Si no es permet que ningú actuï a l’espai públic sense el respecte a les Lleis que ens protegeixen i ens donen drets a totes i totes. Si redoblem esforços en el combat contra les drogues que espatllen el futur dels nostres joves. Si observem també amb diligència les coses petites i entre tots i totes les fem respectar, com que la gent pugui dormir o que els espais públics siguin respectats o que no hi hagi incivisme als nostres carrers.
Rousseau va escriure que en una societat del tot justa no hi hauria comportaments contraris al bé comú i que no hi hauria ni delinqüents ni víctimes de la violència arbitrària de la gent. Jo no sé si s’equivocava o no. Però estic convençuda que les coses avui encara no són així. Són diferents. Malauradament hi ha incivisme, conductes impròpies, violències, discriminacions i persones que delinqueixen. Si la ciutat, en canvi, és cívica i compromesa amb els valors del bé comú i del respecte als drets de les persones, en bona mesura és conseqüència del treball diari i silenciós de la Policia Municipal de Girona.
Moltes gràcies!