Bona tarda amics i amigues!
Em fa una il·lusió molt especial, aquesta tarda, presentar l’acte dels socialistes de Girona amb Manel Nadal. Me’n fa a l’àmbit personal, perquè en Manel ha estat amic meu i de la meva família sempre; i, alhora, me’n fa com a primera secretària del PSC a Girona, perquè –encara que sembla que hagi passat tota una vida–, en realitat, no fa tants anys que Manel Nadal va ser el primer secretari de la nostra federació.
No és baladí que ho vulgui subratllar això, perquè té importància tant per Girona com per Catalunya. Els anys en què Manel Nadal va ser primer secretari del PSC a Comarques Gironines, el país comptava amb grans consensos, que permetien un espai comú de persones que pensàvem diferent, però que estàvem convençudes que juntes faríem avançar Catalunya. Sovint hi havia grans acords en els grans temes de país.
Aquests consensos varen portar el nom de catalanisme. I, en bona mesura, varen ser dirigits per als socialistes. El catalanisme era posar per davant de tot els interessos de Catalunya definida com el conjunt de la seva ciutadania sense cap exclusió. Tenir un programa ben definit i pensat d’infraestructures, de millora de l’educació, de polítiques públiques d’igualtat i d’oportunitats o crear un marc de progrés a mitja distància.
Aquella Catalunya catalanista tenia dues grans diferències amb el moment present. La primera és que la política racional de contraposició entre projectes va ser substituïda per una altra més centrada en les emocions que en les consecucions pragmàtiques. I la segona és que avui és més important que mai reconstruir opcions polítiques, capaces d’aglutinar persones diferents, que alhora tinguin coincidències, notables, per tal de trobar punts forts on agafar-nos per reconstruir la unitat històrica a Catalunya.
Hi ha moltes veus que han escrit que serà molt difícil reconstruir els ponts trencats en el nostre país. Però la gent que tenim responsabilitats polítiques tenim el deure de parlar i d’actuar amb tota l’esperança, perquè no sigui així. És clar que estic convençuda que la majoria de gironins i de catalans som capaços de teixir de nou complicitats. I això s’ha de traduir amb propostes polítiques que canviïn el conflicte per la concòrdia; o la retòrica de les emocions del nosaltres en contra dels altres per propostes racionals.
La responsabilitat política d’avui passa per recuperar aquell vell consens catalanista i deixeu-me dir que el paper que hi ha de tenir el PSC serà importantíssim. Una Catalunya oberta enlloc de tancada. Orgullosa de la seva diversitat i lluny dels discursos de la homogeneïtat. Ambiciosa en la recuperació de les igualtats, de les oportunitats i del progrés. Catalunya va ser això fa uns anys i la ciutat de Girona hi tingué un paper protagonista en la seva definició.
Hi hagué un impuls incomparable durant els anys vuitanta i noranta a l’àmbit de ciutat i de país. Amb l’alcalde Nadal, Girona tingué un projecte de ciutat fort per ser capdavanters en cultura, patrimoni i universitat, per exemple; alhora que es teixia una gran xarxa de serveis a tots els barris per edificar igualtat d’oportunitats. De manera paral·lela, la Barcelona olímpica es convertia en una ciutat model i coneguda a tot el planeta. Aquella Catalunya-ciutat va ser construïda amb consensos, ponts, hospitals, escoles, universitats i projectes de progrés pragmàtics i racionals.
En Manel Nadal tingué un paper protagonista en tots aquests capítols. A finals dels anys setanta fou membre de Convergència Socialista de Catalunya, després PSC-Congrés. Membre de primera hora de l’executiva nacional del PSC i diputat per la província de Girona a les eleccions al Parlament des del 1984 fins al 2003. President de la Comissió d’Estudi sobre el Pla Hidrològic de les Conques Internes de Catalunya, entre el 1990 i 1992. I secretari per a la Mobilitat entre el 2003 i 2010.
Aquesta experiència professional, tècnica i política el converteixen en una de les veus que més capacitades per l’anàlisi i la proposta de canvis i transformacions per millorar Girona i la seva àrea metropolitana. És evident que hi hauria d’haver en marxa un plantejament global per tenir un marc idoni com a ciutat que vol ser a Catalunya i al món. És evident que els temes que més determinaran les nostres vides i les dels nostres fills és com aprofitem els nostres actius i som capaços de treure’n el màxim rendiment.
La ciutat de Girona té temes pendents de fa massa temps. Hi ha hagut una paràlisi absoluta de la ciutat i no hi ha una política clara ni de què fem ni cap a on anem. En donaré alguns exemples en forma de llistat. L’entrada sud de la ciutat està desendreçada i la carretera de Barcelona hauria de tenir un nou planejament per convertir-se en carrer Barcelona; no disposem d’un model comercial sòlid i les zones comercials de Barri Vell i Eixample no estan connectades; i hi ha hagut un deteriorament dels serveis i dels drets socials que gestiona l’Ajuntament per un equip de govern absent. S’hauria d’haver complert fa molt de temps la promesa mil vegades pronunciada per tenir un Trueta com a hospital modern i capaç que fos referència de la demarcació; caldria assegurar d’una vegada per totes que el Parc Científic i Tecnològic continuï essent públic i no s’ha fet; i s’ha de trobar la solució per crear moltes més sinèrgies entre ciutat i Universitat de Girona. Ningú no coneix l’opinió de l’equip de govern sobre el viaducte, la meva és que en podem treure rendiment i que les ciutats més avançades tenen viaductes; mereixeria l’esforç tornar a definir la mobilitat a la ciutat i millorar-ne les capacitats; i és moment, que des d’un punt de vista de país, hi hagi una organització òptima aeroportuària, que capaciti l’Aeroport de Girona amb les oportunitats que pot tornar a tenir com a node clau de la regió.
Vull agrair personalment i de manera especial a Manel Nadal que avui sigui amb nosaltres. Ho vull fer per al motiu que he dit en un primer moment. Perquè m’és important i perquè considero que és molt important que aquest tipus de debats es tornin a posar sobre la taula. Que ho faci Manel Nadal en aquest acte del PSC és una gran notícia.
