Article de la regidora del PSC de Girona Mònica Ferrer publicat al Diari de Girona.
No amagaré la meva sorpresa davant una de les darreres declaracions del vicealcalde i regidor de Cultura, Quim Ayats, sobre la impossibilitat de tancar l’acord amb l’estat per a la construcció de l’Arxiu Històric. Diu el Sr. Ayats que és perquè «…més enllà de l’Arxiu, que estem d’acord que és necessari, el més important és que els gironins en surtin beneficiats». Com si l’arribada d’una inversió externa de més de 12.000.000 € a Girona per construir un nou equipament, que no només contribuirà a enriquir el patrimoni de la ciutat, sinó que farà possible prestar els serveis propis de l’Arxiu en les condicions de modernitat, seguretat i eficàcia que estableix la llei i que a hores d’ara són més que insuficients, no fos un clar benefici per a Girona i per als gironins. Això sense parlar del seu efecte dinamitzador per a l’economia gironina; no només per l’ocupació que generaria la construcció i l’ús del mateix equipament, sinó també per l’impacte en l’activitat econòmica, social i cultural del barri de Fontajau.
Imagino que busca arguments per explicar per què, després de tants anys, l’acord continua encallat i no han estat capaços de signar el conveni. I puc imaginar-ne alguna causa; com la reiterada actitud d’indecisió que el govern de Girona ha mostrat des de l’inici de les converses i que ha provocat canvis d’última hora, i no poques consultes sobre la idoneïtat d’uns o altres terrenys o edificis, que havien de formar part de l’acord; o sobre la forma jurídica que havia de prendre; permuta o cessió recíproca. Mentrestant amb un projecte aprovat des de fa més de deu anys i amb un pressupost estatal a punt per ser executat, Girona continua essent l’única demarcació d’Espanya sense Arxiu Provincial. Només cal que l’Ajuntament doni el vistiplau i signi el conveni.
Tanmateix, fa pocs dies el senyor Ayats tornava a declarar que tot i que existeix una clara voluntat política per construir l’arxiu a Fontajau, el conveni encara s’està treballant a l’àmbit tècnic i jurídic. Seguim allà mateix. Paràlisi. I la paràlisi no és l’estat ideal ni per a un projecte, ni per a una ciutat, ni per a un govern.
No és estrany, doncs, que el decàleg de mesures per a la reactivació de Girona que el grup municipal del PSC va presentar el darrer dissabte de juliol, inclogui l’exigència de desencallar el conveni per a la construcció de l’Arxiu Històric Provincial als terrenys de Fontajau. I un pas més; traslladar l’Arxiu Municipal a Sant Josep de manera que el Museu d’Història de la Ciutat pugui ocupar tot l’edifici.
Diu el senyor Ayats que això és «començar la casa per la teulada» perquè, abans de distribuir els equipaments i els seus usos, caldria, primer, arribar a un acord definitiu. Un acord que està a les seves mans. I segon, iniciar la costosa reforma i remodelació de l’antic convent de Sant Josep, sigui quin sigui el seu ús en el futur. Em costa imaginar que aquest segon punt estigui totalment desvinculat del primer; i que, en definitiva, no sigui una de les causes de l’aturada d’un projecte que té els fonaments necessaris per poder-se executar. Sigui com sigui, potser seria hora de deixar-se de tantes declaracions d’intencions i treballar perquè l’arxiu sigui una realitat tan aviat com sigui possible, pensant, especialment, en el benefici de la ciutat i dels gironins, com ell mateix va apuntar. Que aquest govern comenci a fer el que diu. Fets.
Enllaç a l’article: http://ow.ly/z4UP50FTdev
