M’agrada passejar per Girona, aixecant el cap i mirant els balcons i finestres. Acostar-me a Montilivi i que la gent que juga a petanca m’expressi les seves coses . Tot sovint entro a comprar al mercat de la plaça del Lleó i converso amb la gent de les parades sobre el comerç i com els va el dia a dia. Camino per la rambla i trobo veïns que estan atents a la vida de la ciutat i s’interessen pel turisme. Girona m’agrada per com és i per la seva gent. Però encara hi ha molta feina per fer. Estar a peu de carrer et fa adonar, per exemple, que la baixada d’aigües d’un bloc del carrer Noguers està a punt de caure; que a la pista i el parc infantil de la Torrassa hi ha una tanca rovellada i trencada des de fa mesos i que la font no raja des de fa setmanes; que els passatges de Puigneulós i Campcardós, a Can Gibert, estan bruts i deixats i que l’autobús de la línia 11 que volta per Montilivi hauria de passar més sovint pel carrer Ullastret.