Avui el diari El Punt Avui publica l’entrevista que m’ha fet en Jordi Ferrer.
JORDI FERRER – GIRONA
L’entrevista a la guanyadora de les eleccions municipals de Girona és alhora l’entrevista a la cap de l’oposició. La victòria del 28 de maig –8.644 vots i el 25,2% dels sufragis– no ha servit perquè Sílvia Paneque (Llagostera, 1972) sigui l’alcaldessa de Girona. Portaveu del PSC en la comissió d’Acció Climàtica del Parlament, Paneque analitza una victòria insuficient i les contradiccions que veu en el pacte Guanyem-Junts-ERC. Regidora des del 2011, la portaveu socialista no pensa en la retirada, sinó a fer oposició i treballar quatre anys com a agraïment a les persones i els barris que els van votar.
Ha guanyat les eleccions el tercer cop que s’hi presentava, però no pot liderar el canvi tal com volia. Quina sensació té?
Profund agraïment a tota la gent que ens ha votat, un agraïment que intentarem retornar amb esforç i treball. Al final, efectivament, la ciutadania ens va situar com a guanyadors. Els pactes posteriors fan que siguem a l’oposició. Iniciem una etapa en què pretenem que aquest resultat sigui tan ampli com sigui possible d’aquí a quatre anys i que no es pugui donar una situació com la que s’ha donat ara.
Això vol dir que es tornarà a presentar el 2027?
Jo en tinc ganes i em sento amb força. Pel fet d’haver guanyat les eleccions, vull liderar aquest grup municipal, del qual em sento profundament orgullosa, amb persones molt preparades en els seus àmbits i, per tant, em sento legitimada en el resultat i amb tota la força per continuar treballant aquests quatre anys.
El fet de jugar-s’ho tot al fet que vostè havia de ser l’alcaldessa perquè havia guanyat… No sé si ara ho hauria fet diferent. Proposar, per exemple, repartir-se l’alcaldia amb Salellas dos anys, tot i que ell mateix no va voler saber res del PSC.
Aquest no ha estat un element, perquè Lluc Salellas, personalment, no va seure mai amb mi en aquests quinze dies i el comitè negociador que es va establir només va tenir una sola reunió, de 27 minuts, per veure quin plantejament teníem […]. Ja ho vam dir: nosaltres interpretàvem que la ciutadania havia triat canvi i progrés i que les forces que havien governat fins llavors [Junts i ERC] havien quedat molt castigades electoralment. Vam apostar per una sola carta perquè enteníem que era allò coherent i allò que la ciutadania ens demanava. D’aquí no ens vam moure. L’alcaldia no es va arribar ni a plantejar perquè no hi ha hagut negociació.
En el ple d’investidura va parlar de pacte estrany, perquè es parlava de canvi de rumb i hi havia regidors que ja havien governat. Va dir que s’esmenaven entre ells mateixos. No hi veu canvi de rumb, doncs?
No. Més enllà dels regidors que repeteixen o de les forces polítiques que repeteixen, crec que és molt evident que en els quinze dies de campanya la paraula canvi va ser molt present. De tots els que ens presentàvem a les eleccions, si mirem els programes de la CUP-Guanyem, Junts i ERC, i si mirem, fins i tot, els objectius que es marquen per a la ciutat, no hi ha res més allunyat entre si que CUP-Guanyem i Junts per Catalunya. Per tant, quan nosaltres diem que no veiem adequat el pacte i que pot provocar inestabilitat a la ciutat, ho diem en aquest sentit. Que els programes són molt diferents, els objectius són molt diferents i, per tant, en cap cas es pot parlar de canvi de rumb. Es pot parlar que Salellas continuarà governant amb les forces que han governat en els últims anys. Canvi de rumb, però, en cap cas.
El nou alcalde va parlar de “progrés i catalanisme” i d’“esquerra transformadora” el dia de la investidura. Com creu que serà aquest govern si hi ha aquestes forces que per al PSC estan allunyades? Com pot ser la gestió entre uns que hi eren i d’altres que hi han entrat per repartir-se l’equip de govern o manar?
Parlem del pacte, que és el que podem valorar ara. Un govern necessita dies per articular-se i mostrar la primera obra de govern, però sí, veient la naturalesa del pacte, pensem que pot ser inestable per la diferència evident entre socis, sense un rumb clar. Ho veiem en els acords que fonamenten el pacte: uns d’esquerres i uns altres clarament de Junts. Són mesures agafades dels diferents programes i posades allà, però això no és un model de ciutat. Això no és tenir un rumb clar, no és tenir un govern fort. Sí que hem dit que això donarà inestabilitat […]. Com dius en la pregunta, ens fa la sensació que hi ha hagut un repartiment de quotes i de cadires, però al darrere no hi ha un model de ciutat ni objectius compartits, sinó un repartiment en funció del resultat electoral. I ens semblava que era un pacte en contra de la candidatura que havia guanyat a la ciutat de Girona. I això ens sembla perillós perquè pot donar un missatge d’exclusió, no a la Sílvia Paneque, no al PSC, no a la meva candidatura, sinó també a les 8.644 persones que ens han votat i als nou barris que ens han posat en primera posició. Ens sembla un missatge perillós bastir un pacte “en contra de”. Jo, és clar, treballaré just en la direcció oposada, per una ciutat inclusiva i allunyada de missatges d’exclusió.
A Girona la llista més votada no governarà, cosa que no havia passat mai. A Barcelona, ha passat una cosa similar i el PSC ha trobat d’aliats el PP i els comuns. En pot valorar diferències i semblances?
S’ha dit molt, però jo no he dit a ningú “que us bombin” [amb referència a la frase de Xavier Trias (Junts) en el ple d’investidura a Barcelona]. Vaig intentar, i crec que va ser així, ser molt respectuosa amb la gent que m’havia fet confiança i amb la institució. No se m’acudiria mai utilitzar una expressió d’aquest tipus ni dir que, si no puc ser alcaldessa, me’n vaig cap a casa. S’ha de ser responsable i molt conscient de la posició que s’ocupa i a qui es representa. L’altra diferència és que aquí hi ha un pacte de govern que, ideològicament, no s’aguanta, si em permets l’expressió. Són forces amb programes en alguns punts antagònics. Si mirem el programa de turisme, dels habitatges d’ús turístic, de promoció econòmica i, fins i tot, de drets socials o reconeixement de drets, hi ha punts molt antagònics. Em centro en allò que puc valorar. Pel que fa a Barcelona, el comportament de la llista més votada ha estat molt diferent [a Junts].
Li puc preguntar com veu que el PSC hagi trobat el PP i els comuns, el seu antic soci, d’aliats a Barcelona?
Per un pacte d’investidura, no de govern. Per això, te faig aquesta diferència de component ideològic. Aquí la diferència és que s’ha bastit com a pacte de govern i no d’investidura. Jo, més enllà d’això, vull ser molt respectuosa. També entenc que ningú ha d’entrar a valorar els de Girona des de fora de Girona i jo tampoc vull fer més enllà d’això, però sí que vull posar sobre la taula aquesta diferència: allò és un pacte d’investidura i això és un pacte de govern. Aquestes tres forces tan diferents han de governar la ciutat durant quatre anys. I ara a Barcelona [l’alcalde] Jaume Collboni haurà de bastir pactes per anar conformant majories i, pel que sembla, aquestes majories tenen un sentit ideològic, a diferència del que està passant aquí a Girona.
El 28 de maig, quan li va durar la sensació d’eufòria tenint en compte que Lluc Salellas ja va dir que intentaria que hi hagués un pacte independentista? Va tenir temps d’assaborir la victòria?
Sí, perquè finalment s’ha de ser agraït amb el resultat i les confiances obtingudes i moltes les persones que em paren pel carrer i m’animen i em diuen. ‘No defalleixis ara’. Finalment, la victòria hi és. Hem tingut 700 vots més que la segona força [656, amb 8.644 del PSC pels 7.988 de Guanyem]. I s’han hagut d’unir la segona, la tercera i la quarta força per impedir que accedim al govern de la ciutat. Per tant, la satisfacció hi és igual, però certament, com bé dius, vam veure des del principi, des de l’endemà de la nit electoral, que s’estava bastint un pacte alternatiu, legítim, però que ens semblava en aquell moment i ens continua semblant un pacte no adequat per a la ciutat, per la diferència que hi ha de programes, d’objectius per la ciutat entre els socis de ciutat.
Com pot influir el PSC (8 regidors) des de l’oposició tenint en compte que a l’equip de govern n’hi ha 17 (8 de Guanyem, 6 de Junts i 3 d’ERC)?
Està clar que en el plenari els acords vindran pactats entre els socis. Per tant, aquí el nostre vot no farà decantar. Igualment, a través de les mocions, farem les propostes que ens semblin positives per la ciutat. A més, continuarem fent aquesta feina d’escolta i de conèixer la ciutat. Si vols governar Girona o qualsevol ciutat, l’has de conèixer fins a l’últim racó, i és a què ens hem dedicat els quatre últims anys i el que continuarem fent. Dins el ple, farem tasca tant d’impuls com de control i el que serà molt important serà aquest procés d’escolta d’entitats, associacions, activitats de ciutat, i conèixer pam a pam la ciutat i entendre bé què vol la ciutadania de Girona.
