Les circumstàncies econòmiques actuals obliguen als consistoris municipals a prendre decisions en un entorn que canvia a gran velocitat. Es disposa de menys recursos per fer front a situacions més complexes i urgents que en el passat. Lamentablement, el nou equip de govern del consistori gironí sembla estar més preocupat per l’estètica i comunicació de les seves accions, que pel contingut de les mateixes.
I en aquest context d’inacció i política d’aparador, les mocions són l’eina de la que disposem els grups municipals a l’oposició per instar al govern a moure’s en una direcció determinada. El grup municipal socialista ja va expressar al ple de setembre la necessitat de presentar mocions amb punts d’acord emmarcats en els interessos de Girona i deixar a les institucions que pertoqui aquells temes que transcendeixen les competències municipals. Volem prioritzar aquelles accions que tenen incidència directa sobre els ciutadans de Girona, i és per això que vàrem votar a favor de la moció presentada per la CUP al ple d’octubre per a defensar el dret a l’habitatge. Aquesta moció proposava 9 punts d’acord que la CUP va acceptar deixar votar per separat, assumint així el risc que la moció quedés desvirtuada. Cinc d’aquests punts d’acord instaven al Govern i a la Generalitat a adoptar mesures com: reconvertir el parc d’habitatges buits en parcs de lloguer social, modificar la llei hipotecaria i aprovar moratòries als desnonaments.
Totes aquestes mesures són de gran importància, però alhora tenen un recorregut massa llarg per donar resposta a les famílies afectades en aquest moment. I és a aquesta realitat a la que hem de donar resposta, i per això em pregunto: de totes les mesures que es proposaven, quines permetien actuar de forma urgent i efectiva sobre les famílies afectades? Des del meu punt de vista, només hi havia un acord que ens dotava d’una eina concreta i efectiva per ajudar als ciutadans de Girona que estan patint aquestes situacions d’execucions hipotecàries. Aquest acord ens havia de permetre crear una mesa de mediació on intervinguessin les entitats bancaries que operen a Girona, els afectats per execucions hipotecàries, representants dels grups municipals al ple i entitats del tercer sector social. Els regidors del PP i CiU varen votar en contra de la creació d’aquesta mesa d’intermediació, argumentant que no calia crear un nou òrgan aI consistori, i em sorprèn que els regidors de la CUP no es mostressin més enèrgics a l’hora de defensar aquest extrem. Sabem que hi ha ciutats on aquestes meses estan funcionant raonablement bé perquè permeten actuar de forma molt directa sobre els afectats, de manera individualitzada, estudiant les particularitats de cada cas i, el més important, incorporant a la mesa un agent fonamental, les entitats bancàries.
Espero que podrem reconsiderar la creació d’aquesta mesa en breu, estudiant models que ja estan funcionant en alguns ajuntaments. Crec que no ens podrem donar per satisfets fins que posem en marxa aquesta eina de treball al consistori gironí, i és per aquest motiu que no entenc massa perquè els regidors de la CUP varen treure importància a la no aprovació d’aquest punt al finalitzar el ple … que tant poc efectiva és la política de l’estètica com la de les paraules contundents que no van acompanyades de fets.