Abaratir el preu de l’abonament mensual per al bus urbà hauria de ser una prioritat per a l’Ajuntament de Girona, per tal de corregir l’estadística que el situa com un dels tres més cars de l’Estat juntament amb els de Barcelona i Madrid. La racionalització dels preus s’ha de plantejar amb la perspectiva estratègica que el bus urbà sigui un dels elements essencials en la transformació de Girona en una ciutat de vianants, amb el tràfic pacificat i sense acumulacions de cotxes al centre. Mantenir uns preus excessivament cars perjudica la gent que es refia del transport públic per anar a la feina. Conec, per exemple, un cas d’una senyora que es desperta a les quatre del matí per ser a la feina a les sis, anant-hi a peu, perquè no es pot pagar el bus. No és demagògia, és constatar una realitat.
L’aposta a favor del transport públic exigeix un plantejament raonable de les tarifes. És cert que els ciutadans han de contribuir d’alguna manera al manteniment de la qualitat del transport però una política de preus equivocada corca la imatge del servei i, per tant, la confiança dels usuaris. El model del PSC és el d’una ciutat amb espais per als vianants i alliberada de cotxes en els nuclis de vida. El transport públic és essencial per a la solidesa d’aquest model perquè és el que ha de permetre que els ciutadans i ciutadanes arribin a qualsevol punt amb comoditat. Girona ha de ser una referència en aquest sentit en comptes de destacar per la seva posició entre les ciutats amb un transport públic més car.