“L’endarreriment de les obres del parc Central està causant perjudicis a negocis i comerços des de fa anys i, ara, s’està produint un allargament innecessari de les molèsties als veïns. L’arranjament de les obres a la plaça Europa, la connexió amb el carrer de la Creu, la zona de l’antiga Boireta i el projecte de la llosa arriben tard”
SÍLVIA PANEQUE La negociació que va comportar l’arribada del TAV al cor de Girona, que al meu entendre va ser un encert dels governs socialistes de Quim Nadal i d’Anna Pagans, no ha acabat significant un canvi urbanístic de magnitud per a l’articulació de la ciutat com un tot. Malgrat que el soterrament del TAV obria perspectives de reordenació a la superfície, l’arribada de l’Alta Velocitat no ha alliberat espais posats a disposició de la transformació urbana de Girona, perquè aquest alliberament s’hauria d’haver fet al mateix temps que el soterrament del tren convencional i l’enderroc del viaducte. És evident que això no ha passat i, malgrat que no s’hi ha de renunciar a llarg termini, cal afrontar amb coratge les circums?tàncies actuals.
Després de la inundació de la nit del 28 al 29 de setembre, tot són presses de l’alcalde Puigdemont -massa sovint absent a la ciutat- i del regidor Carles Ribas, que teatralitza les declaracions sobre el TAV però va oblidar la vigilància i el seguiment diari de les obres. Ras i curt, el regidor s’ha recordat de Santa Bàrbara quan ha tronat. Com sigui, ara és urgent que ADIF assumeixi els requeriments del Departament d’Interior de la Generalitat per homologar el Pla d’Autoprotecció (si Foment tenia el Pla d’Autoprotecció aturat, l’Ajuntament hauria hagut d’exigir que s’aprovés i homologués segons l’informe de la Generalitat); és urgent que es resolguin les deficiències assenyalades pel consistori a les sortides d’emergència; completar l’estudi de ventilació del túnel i complir els compromisos al Mas Gri (tapar l’accés per on va entrar l’aigua, cobrir la zona del pou d’atac de la tuneladora i naturalitzar la zona restant en superfície). Les tres administracions presents en el projecte del TAV, Estat, Generalitat i Ajuntament, han d’assumir responsabilitats compartides i aportar solucions.
L’endarreriment de les obres al Parc Central està causant perjudicis a negocis i comerços des de fa anys i, ara, s’està produint un allargament innecessari de les molèsties als veïns. L’arranjament de les obres a la zona de la plaça Europa, la connexió amb el carrer de la Creu, la zona de l’antiga Boireta i el projecte de la llosa, arriben tard. El consistori gironí té el deure d’apressar Foment perquè acabi la integració urbanística dels carrers de Josep Maria Gironella, de la plaça d’Europa i del passeig d’Olot i també pel soterrament del passadís entre Renfe i el TAV, tal com s’havia demanat sempre. Així mateix, s’hauria d’insistir que ADIF assumís la responsabilitat de no haver acceptat els acords per arranjar les zones afectades per les obres, com al carrer Bisbe Sibilla o la plaça Montserrat, i assegurar-se que el túnel reuneixi les màximes garanties de seguretat.
La posició socialista és que només és viable, assumible i desitjable l’acabament complet de les obres del TAV -que són necessàries i oportunes per acabar d’articular una ciutat cohesionada- quan s’aconsegueixi una bona entesa d’inversió entre totes les administracions responsables per garantir, el més ràpidament possible, el soterrament del convencional i l’enderroc del viaducte. Teixir els barris per acostar-los al centre també requerirà que la Generalitat respongui al compromís de construir l’estació intermodal soterrada a Girona -amb Rodalies, TAV i busos-, la qual s’havia compromès a acabar aquest any 2014, tot i que no l’ha ni començat.
L’arribada de l’Alta Velocitat ha estat un bé per a Girona. I també és veritat que les obres han causat, i encara causen, perjudicis als veïns i veïnes de Sant Narcís. S’ha d’admetre que els representants institucionals no hem sabut estar al costat de la gent afectada com hauria calgut. I m’entristeix que, oblidant que quan la ciutat ha tingut bones relacions amb les administracions hi ha sortit guanyant, s’hagi volgut fer servir els problemes amb ADIF per treure’n rèdits polítics. Encara avui hi ha habitatges amb esquerdes enormes, de resultes del moviment de terres durant el període d’excavació de la Gerunda, els propietaris de les quals no han rebut cap ajut per arreglar els desperfectes.
Resulta urgent datar i convocar el Ple Extraordinari que havia de tractar de forma monogràfica el projecte ferroviari a la ciutat de Girona de manera integral (urbanística, de mobilitat, econòmica i social) del qual hauria de sortir un posicionament consensuat entre totes les forces polítiques. Un pacte de ciutat que requerirà negociació i generositat i que per a nosaltres té les següents condicions: acceptar que en el context actual el soterrament del convencional i l’enderroc del viaducte no és realista; prioritzar el retorn a la normalitat dels barris afectats per les obres del TAV i actuar de manera unitària per reclamar a ADIF que acabin les obres bé i ràpid; i dissenyar un gran acord amb la ciutadania per decidir què fer amb el convencional i el viaducte a llarg termini.
Text al Diari de Girona —–> El TAV. Responsabilitats compartides