Alguna gent que ha viscut la transformació del barri vell des del gris reumàtic que va descriure Josep Pla fins a la llum d’avui, comenta que en aquesta millora de la qualitat de l’entorn hi troba a faltar la vida que s’hi feia temps enrere. He sentit força vegades que al barri vell de Girona s’hi viu millor però que s’hi ha perdut, precisament, l’esperit de barri que s’hi respirava. Ara l’Alcalde Puigdemont vol anunciar el projecte de remodelació de l’antic cinema Modern, pactat amb la CUP, per aixecar-hi un espai d’usos vinculat a la cultura popular i tradicional, la cançó i les arts escèniques. Puigdemont ha tingut temps, diners i espai per donar sortida a la remodelació del Modern però el projecte arriba tard; i constata la falta de respecte a un procés participatiu que preveia una altra utilitat per aquest equipament. S’hauria de revisar el projecte per adequar-lo a un procés de recuperació de la vida social al barri que ha d’incloure, també, habitatge social per a famílies joves.
La reactivació del veïnatge al barri vell és un dels elements del nou model de ciutat que plantegem els socialistes. Vinculem aquest projecte a la confecció d’un nou teixit comercial que recuperi l’activitat anterior a la seva conversió en el principal focus turístic de la ciutat. Celebrem que l’Ajuntament hagi decidit destinar a la cultura l’edifici del Modern, però ens hem de preguntar si és adequat invertir-hi per construir un equipament amb una finalitat que duplica els ja existents a la Mercè i la Marfà. Més encara tenint en compte que el trasllat de la UNED a la Coma Cros deixa un immoble buit, en aquest barri, propietat de la Diputació. Convé una revisió en profunditat del pla d’equipaments de Girona per veure si el projecte s’adequa a les necessitats del barri i de la ciutat. Cal recuperar la vida al barri i combinar-la amb l’explotació turística perquè Girona no pot prescindir ni dels beneficis que aporten els visitants, ni de la seva pròpia personalitat.