En els últims dies, dues notícies mereixen la nostra atenció. La primera és que Catalunya, com a país d’Europa, després de les eleccions als Estats Units, té un context geoestratègic que fa evident que el futur ja no és el que era.
La segona notícia que cal destacar és el patiment humà que ha provocat la DANA a la Comunitat valenciana. Aquest desastre recorda que vivim una època que exigeix iniciar grans processos de reforma i transformació per adaptar-nos a les noves condicions.
Tant la primera com la segona notícia esperonen la unitat entre totes les persones que entenem la política com un instrument per millorar el món, les condicions de la gent i per defensar la democràcia i les llibertats.
Tant les inseguretats de la situació internacional, com enfrontar-nos a les inclemències provocades per l’escalfament global, situen reptes colossals que únicament podran ser superats per la unitat que pot suposar una política rigorosa i seriosa per millorar les coses del país i de la gent.
Les reformes que necessitem són estructurals, ja que afecten els fonaments més profunds de l’estructura de Catalunya. Només cal mencionar conceptes com educació i PISA, salut i llistes d’espera, energia i sostenibilitat, seguretat i reincidència, llengua i fortalesa, inundacions i sequera o mobilitat i puntualitat, per adonar-nos de la profunditat dels canvis d’afrontar. Millorar les és fàcil de dir, però molt difícil de dur a terme.
La identitat catalana està profundament vinculada a aquell antic lema que deia: treballar malament no té futur; i treballar bé no té fronteres. En un moment històric d’incerteses profundes, serà clau tenir la capacitat de portar a terme els canvis necessaris per acostar solucions a la gent.
Vaclav Havel va escriure que l’esperança té menys a veure amb què les coses surtin bé; i més amb què les coses tinguin sentit. Això contribueix a entendre, per exemple, el discurs de Kamala Harris felicitant qui serà el nou president dels Estats Units, Donald Trump.
L’educació i pausa de Harris es fonamenten en acceptar que les coses a vegades no surten bé, però si ha de donar una resposta coherent. El seu discurs va ser un acte polític a favor de la democràcia en un moment de màxima incertesa.
Aquest moment de dubtes succeeix a tot occident. A la majoria de països d’Europa, hi ha més de cinc partits al Parlament i el govern, sovint, no té majoria per fer les reformes necessàries.
En aquestes circumstàncies, el Govern de Catalunya insisteix a tots els partits compromesos amb el país i la democràcia a treballar conjuntament per assolir reptes tan importants com la millora de la qualitat de l’educació i el sistema de salut, rebaixar el preu de l’habitatge o tenir un país on els trens surten puntuals cada matí.
La política ha de recuperar alguns valors clàssics, com el treball, la responsabilitat, el servei i la capacitat d’aportar solucions a la gent. Solucions dirigides a les classes mitjanes i treballadores, així com els barris urbans, que han estat especialment castigades. També ha de tenir una voluntat clara per créixer econòmicament i enfortir les oportunitats.
Europa i el Mediterrani han actuat per a nosaltres com a arrels profundes de la identitat catalana. I ho són, tant per la nostra situació geogràfica, com pels nostres valors culturals i polítics. Aporten una singularitat que ens fa especials a l’àmbit global. A més, això permet a Catalunya potenciar el seu paper com a actor clau, actuant com a porta d’entrada i node entre Espanya, Europa i el Mediterrani.
Les reformes estructurals per enfortir Catalunya com a actor a escala mundial estan associades a sectors econòmics i industrials forts del país, com l’agroalimentari, l’automoció, el farmacèutic, el químic o el de les mercaderies. Les bones comunicacions són essencials per impulsar el desenvolupament econòmic d’aquests actius catalans. I, en conseqüència, són polítiques que tenen l’objectiu de crear un espai adequat per al creixement econòmic i la creació de més llocs de treball i de més qualitat.
El Govern no vol conformar-se amb l’acció política de distribuir, sinó que vol liderar i contribuir al desenvolupament de Catalunya i a tenir una economia desenvolupada forta i robusta. La consecució d’aquests objectius esperem que contribueix a enfortir el compromís d’una immensa majoria amb la nostra democràcia. La gent espera que el govern del president Illa serveixi per millorar les coses.
En mobilitat, les reformes estructurals tenen l’encàrrec de connectar Catalunya al món. Per tot això, el president va demanar reactivar la Comissió Tècnica entre la Generalitat i l’Estat per ampliar la capacitat de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – El Prat. Avancen positivament amb assolir un Aeroport que sigui de referència mundial i s’està ajustant el projecte per maximitzar-ne la sostenibilitat. Catalunya comptarà amb un hub de vols internacionals i intercontinentals i una inversió de 1.700M€. El projecte ha d’estar inclòs en el Document de Regulació Aeroportuària Dora III el 2027.
La connectivitat de Catalunya al marc global també dependrà de la capacitat de desenvolupar el Corredor Mediterrani. El Ministeri de Transports i mobilitat sostenible, d’Òscar Puente, ja ha anunciat inversions als accessos als ports de Barcelona i Tarragona. Són la porta de mercaderies de tot el Mediterrani i d’Orient més gran que té Europa. La Conselleria impulsarà estratègies per potenciar la connexió amb els mercats asiàtics i, en especial, de la Xina. El Corredor Mediterrani, a més, és garantia de connexió amb Espanya i el centre d’Europa.
Entre els projectes de futur del Corredor Mediterrani hi ha l’eliminació del coll d’ampolla entre Montpeller i Perpinyà, el canvi d’ample ferroviari a Tarragona, l’estació de la Sagrera i els accessos als ports, ja anunciats. A Catalunya, la distribució de mercaderies ha vingut tradicionalment del mar i la seva connexió al Corredor Mediterrani és clau per a la distribució al continent.
Catalunya té persones, empreses, clubs o projectes amb una gran capacitat internacional. La millora de la nostra connectivitat està vinculada als Aeroports, ports i Corredor Mediterrani. Insisteixo en la força de la nostra identitat com a regió d’Europa, amb fortaleses territorials tan sòlides com els Pirineus, les ciutats o el Mediterrani.
Catalunya endins, el Govern treballa per potenciar el teixit econòmic. El cinquanta per cent de les persones no té res ni tampoc no pot estalviar. Aquesta realitat exigeix creixement. L’empobriment i, sobretot, la depauperació alimenten els discursos populistes contraris a la democràcia.
Des d’aquest punt de vista, el Govern s’ha centrat en explicar que pretén millorar la qualitat de vida als espais urbans a través del Comissionat de Barris. A més, hem aprovat dos acords de Govern per atrapar l’objectiu que viure a Catalunya en un pis no sigui tan car pera la majoria de la gent catalana que ho pateix. Hem anunciat la pretensió de construir 50.000 habitatges més a Catalunya.
Això s’haurà de fer amb el respecte que pertoca a l’estructura mediterrània i europea del nostre país. No som un país asiàtic, així que el Govern treballarà per no alterar les densitats demogràfiques més altes i, en canvi, es buscarà tenir una ocupació del territori equilibrada.
Per dir-ho d’una altra manera, cada vegada hi ha gent que viu més lluny del centre de Barcelona, i aquest fenomen continuarà, a més d’accentuar-se. El creixement demogràfic i l’augment d’habitatges fan evident la necessitat d’un sistema de transport públic amb alta capacitat per cobrir més territori i població. A més que sigui molt més eficient en el seu funcionament. El transport públic de qualitat, d’altra banda, és un element clau per ser capaços de tenir un país que visqui i produeixi de manera sostenible.
Els instruments per aconseguir una bona gestió són actualitzar el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya redactat el 2006; escriure un nou Pla de transports de viatgers el 2025; i aprovar el Pla de Rodalies 2025-2030. Les reformes a llarg termini de trens són l’orbital, amb el Martorell – Abrera com propera fase; i el tren transversal, com a eix transversal ferroviari de Catalunya.
Mereix una atenció especial el traspàs complet de Rodalies a la Generalitat de Catalunya. L’empresa catalana Ferrocarrils aporta la seguretat de tenir l’encàrrec de fer funcionar bé Rodalies quan ho puguem fer des de la Generalitat de Catalunya. Hem explicat que crearem una nova empresa serà operadora de trens i vies pròpies. A més, ja s’ha acordat el traspàs dels recursos per a l’explotació del servei i s’ha pactat que l’Estat ha assumit els deutes pendents de servei de 1.058M€. A gener, tindrem preparats els estatuts de la nova empresa que gestionarà Rodalies. L’objectiu és tenir un país on els trens surtin puntuals cada matí.
En les línies de metro, les prioritats són l’ampliació de la Línia 9 amb les estacions de la Sagrera TAV, Sagrera Meridiana, Plaça Maragall, Guinardó i Hospital de Sant Pau el 2027. El tram central s’acabarà el 2030. També està planificada l’ampliació de la L1 fins a Badalona, la L3 fins a Esplugues de Llobregat i la L4 fins a la Sagrera. Ferrocarrils millorar els serveis de la L8 al Vallès, Baix Llobregat i Anoia.
En relació als tramvies, el Govern ha presentat la primera fase del TramCamp per connectar Vila-seca, Salou i Tarragona. A Barcelona, ha entrat en funcionament el tren tram entre Glòries i Verdaguer. D’altra banda, vaig ser dissabte a Gelida per anunciar la reparació del tradicional funicular. Els trens trams poden ampliar-se, sobretot, allà on els viatges permeten pensar en operacions equilibrades econòmicament.
El contracte de transport públic per carretera acaba el 2028. Hem iniciat la definició d’un nou model que intensifica el servei, descarbonitza la flota i millora la informació als usuaris. En aquesta línia, aquest any es licitarà un nou servei entre Manresa i Barcelona com a prova, mentre que ja estem reforçant viatges a diferents llocs de Catalunya amb el clic.cat i l’express.cat, amb transport públic a demanda i carrils exclusius a l’eix viari per al transport públic.
Anuncio avui aquí que la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica destinarà 4,4 milions d’euros a la millora del transport públic interurbà de busos a les quatre demarcacions, Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Tenim constància que, des de la post-pandèmia, aquest servei ha augmentat entre un 20 i un 30% la freqüència de viatges. Això ha provocat saturació i un servei millorable per a la ciutadania. Aquesta inversió permetrà actualitzar els serveis, millorar-ne la qualitat. Ho farà amb més vehicles, amb incorporació de busos amb major capacitat i una major freqüència a les hores punta.
Vivim en una època on Catalunya haurà d’afrontar reformes tan importants, que el Govern ha convidat tothom a iniciar la tercera gran transformació del país. Els catalans i catalanes esperen que el govern no creï problemes, ni busqui divisions, sinó que treballi per millorar les coses de les persones. Estic profundament convençuda que la majoria de catalans i catalanes han expressat de manera reiterada que estan disposats a posar-se d’acord a fer avançar el país.
L’objectiu de les reformes, entre les quals hi ha la de mobilitat pública descarbonitzada i eficient, és la de crear circumstàncies adequades per al creixement econòmic, el treball i la qualitat de vida. Els canvis que arriben han de ser portats a terme per noves vies d’industrialització verda, que operin amb respecte als paisatges i amb equilibri a la nostra manera europea i mediterrània d’ocupar el territori. El creixement econòmic, la innovació, l’equitat, un nou sistema de mobilitat eficaç, la sobirania energètica, l’educació o un bon sistema de salut han estat i continuen essent elements claus per al benestar de Catalunya.