Els diputats Sílvia Paneque, Òscar Aparicio i Mònica Ríos destaquen l’acord per a inversions importants que suposaran disminuir els alumnes que estudien en barracons, abordar el gran deute històric que la generalitat té amb les comarques gironines en matèria sanitària i fer millores importants en eixos viaris i protecció social
El PSC de Girona ha aconseguit un 40,4% més d’inversió per a les comarques gironines en relació al pressupost del 2022, de manera que situat en els pressupostos de la Generalitat bona part de les reclamacions que havia fet en la darrera campanya electoral autonòmica. Es tracta d’inversions importants per al territori, que suposaran disminuir els alumnes que estudien en barracons, abordar el gran deute històric que la generalitat té amb les comarques gironines en matèria sanitària i fer millores importants en eixos viaris i protecció social. Així ho han explicat avui en roda de premsa els diputats gironins al Parlament, Sílvia Paneque, Òscar Aparicio i Mònica Ríos.
Sílvia Paneque ha afirmat que “les línies estratègiques del nou pressupost han estat el progrés econòmic, d’una banda, i la protecció, de l’altra”. La candidata a l’alcaldia de Girona ha assenyalat que el progrés econòmic és posar en marxa el motor públic. “Catalunya i Girona tenien en marxa el motor privat, però anàvem coixos, perquè faltava el motor públic”, ha explicat. “Una situació que ara es corregirà amb 680 milions d’euros per al Pacte Nacional per a la Indústria, per exemple”, ha explicat.
Pel que fa a la protecció i la millora de la qualitat de vida, Paneque ha englobat en aquesta categoria diversos aspectes, com ara el reforç de l’atenció primària, amb 2.100 milions d’euros per a la salut a peu de carrer; també el medi ambient i acció climàtica, que rep 180 milions d’euros per a autoconsum energètic i 25 milions d’euros per a cobertes fotovoltaiques d’edificis públics, començant per instituts. A la vegada, “més suport a cuidadors familiars, 56 milions d’euros per a la reducció de llistes d’espera a dependència i 52,3 milions d’euros per al finançament de llars d’infants”.
Per a Sílvia Paneque, “aquestes línies faciliten que Catalunya torni a tenir -després de molt de temps- uns pressupostos que poden ser utilitzats per fixar com a prioritat la gestió del dia a dia, potenciar les oportunitats econòmiques dels catalans i catalanes i, en definitiva, ser més competitius i tenir més qualitat de vida”. “Hi ha qui podria pensar que hauria estat més còmode mirar cap a un altre costat, nosaltres vam guanyar les eleccions i podíem haver tingut la temptació de portar al govern per via morta, perquè és evident que Catalunya té i continua tenint el govern més dèbil de la història, però això no hagués estat és el més apropiat per als catalans i catalanes”, ha manifestat Paneque. Però Salvador Illa s’ha destacat per impulsar l’aprofitament de les oportunitats per a l’acord i per tirar endavant propostes que de veritat suposen millores per a la gent. “Ha posat sempre per davant la política útil i aquest acord exemplifica molt bé aquesta política útil”, ha afegit.
Pel que fa a les inversions, Paneque s’ha mostrat especialment satisfeta per “l’acord per destinar 2 milions d’euros a iniciar el projecte de nou Hospital Josep Trueta, tan bon punt el Servei Català de la Salut disposi dels terrenys”. Paneque ha remarcat que el nou Parc Hospitalari del Trueta suposarà per a Girona i tota la seva regió sanitària la gran transformació del segle XXI, tant en l’àmbit assistencial, com de desenvolupament de la zona sud de Girona, arribada d’empreses el sector biosanitària, etc.”. També ha destacat altres inversions, a Girona i al territori, com ara:
- El nou Cap Eixample, que quedarà pendent d’escollir la ubicació urbanística.
- L’Institut Ermessenda, una reivindicació de fa molts anys a Girona
- Pla de millora de la planta de revalorització energètica de Campdorà, per donar sortida a un greu problema que tenen Girona i les comarques en tema de tractament de residus.
- Les variants d’Olot i les Preses, que suposaran una inversió 30 milions, i que repercutiran en el territori enfortint les connectivitats i la indústria i, per tant, reforçant la competitivitat.
El diputat Òscar Aparicio ha detallat inversions com ara:
- La xarxa viària del Baix Empordà en el seu sector nord i oest. S’ha aconseguit que es tinguin en compte les reivindicacions històriques per a la millora del flux de mobilitat i millorar la connexió amb el Gironès. Això s’agrupa en dos eixos. A l’Eix nord: millores a les carreteres C-31, Gi-634 i Gi-633, que enllacen Torroella, Ullà, Verges, Jafre, Colomers i, ja al Gironès, Sant Jordi Desvalls, Cervià de Ter i Medinyà. I, al sector sud, les carreteres Gi-643 i Gi-642, que enllacen Torroella, Gualta, Serra de Daró, Parlavà, Rupià, La Pera i Púbol.
A més, també s’inclou el Pont de Verges, on es farà la inversió per acabar d’adequar-lo i una actuació en matèria de seguretat viària a Ullà.
- Iniciar el projecte constructiu per a la prolongació de la C-31 entre el Pont del Pont del Príncep i l’estació del TAV de Vilafant, del vial urbà de la C-31 fins a Vilafant i un tram de la Ronda Nord (Figueres Vilafant). Òscar Aparicio ha explicat que la millora de l’accés estació del TAV és una reivindicació dels ajuntaments i també dels sectors econòmics de Girona. Des del 2010 s’havia parlat que hi havia possibilitat de fer-ho.
- Arranjament Av. Santa Coloma, a Olot, una via de titularitat de la Generalitat que des de l’obertura del túnel de Bracons és lloc de pas de gent que ve de la Catalunya central. S’hi planteja pacificar el trànsit i fer una rotonda per regular el trànsit.
- Licitar l’ampliació del CAP de Palafrugell, que dona servei tota l’Àrea Bàsica i que des de fa temps hi havia el projecte per ampliar-lo. I també 2 milions d’euros per a l’ampliació del bloc quirúrgic de l’Hospital Blanes, unes obres que havien començat i havien quedat aturades.
- Millores als centres escolars públics de La Bisbal (malmesos per la pedregada agost any passat). Això inclou la partida per acabar les obres i condicionar espais obsolets. La pedregada, a més de provocar danys als edificis, va posar de manifest la manca d’inversió en aq i uests equipaments Feia 50 anys que no es feien obres i ara es milloraran i també l’institut.
En la seva intervenció, la diputada Mònica Ríos ha posat molt l’accent en el tema de les instal·lacions educatives que es troben encara en barracons i ha recordat que els diputats gironins havien reclamat solucions perquè Girona és precisament la província on n’hi ha més. Ríos ha destacat les següents inversions:
- Nou institut Salvador Sunyer de Salt, que fa més de 15 anys que està en barracons; nou institut de Vilafant, que també està en barracons des de la seva obertura i millores l’escola de Portbou.
- Millora de la depuradora de Vall-llobrega-Platja d’Aro consistent en l’ampliació de la bassa per augmentar capacitat, ja que perquè en moments de creixement de la població no dona l’abast i en refer l’emissari perquè no aboqui al riu.
- Ampliació de dos ponts sobre el Ridaura a Castell-Platja d’Aro. En aquest punt, Ríos ha explicat que cap al 2012 es va fer una primera fase però que és necessària una segona fase per ajustar els ponts a la llera del riu per evitar inundacions (i que, per tant, es tracta també d’una qüestió de seguretat) i que aquesta és una demanda històrica que ve del 2005.
