Voldria fer algunes consideracions prèvies… En primer lloc, tots som conscients que la seguretat a la ciutat de Girona és un tema clau i que importa molt a la majoria de la gent. També sabem que la Policia Municipal d’aquest Ajuntament ho ha passat molt i molt malament. Algunes forces polítiques diem públicament allò que tothom sap i és que durant anys i panys han faltat recursos, confiança i inversió en seguretat. Estic convençuda que el nou govern hi haurà de fer alguna cosa. En tot cas, tenen aquest grup municipal al seu costat.
No ho estan passant millor les brigades i el personal de Girona més neta. Les condicions que pateixen són una infàmia. Aquesta paraula no és escollida a l’atzar. Infàmia. La infàmia es produeix quan un fet o esdeveniment és una vergonya. Hi ha persones de Girona que treballen per Girona que tenen unes condicions de treball abjectes. Vull dir que són una vergonya. En aquest tema també espero que es puguin donar solucions efectives i em poso a disposició per treballar-hi, si el govern té voluntat de trobar les solucions a aquestes situacions injustes.
Entrant en matèria… En política, només es poden fer les coses que es poden explicar públicament. I, com a mínim, aquest acord, per ser amable, no té una explicació senzilla. Sr. Salellas, la seva alcaldia és la que haurà estat més difícil de la història. Té un preu alt.
No era senzill. El felicito per haver-ho aconseguit, perquè no era senzill. Vostè ha perdut 322 vots respecte a les últimes eleccions que, per cert, tampoc no va guanyar. Hi ha qui pot escriure que en altres llocs també s’han ajuntat partits per tal que no governés la força més votada… I és veritat. A Roses, per exemple, el PSC ha pactat amb Junts. O a Sarrià, el PSC ha pactat amb la CUP. Però han pactat perquè estaven d’acord a demanar i voler un canvi respecte al govern anterior. Allò que no ha passat a enlloc, i només ha passat a Girona, és que un partit que demanava canvi acordi govern amb l’equip complet del govern sortint.
L’altre dia algú em va dir que la política, a vegades, era difícil. I ho vaig compartir, quan vaig veure la fotografia de Junts, el partit que acaba de presentar Marta Madrenas com a candidata al congrés a Madrid, i el partit de Quim Ayats firmar amb Lluc Salellas un document que -cito textualment- es fonamenta en un «canvi de rumb» per Girona. De veritat, que el partit de Marta Madrenas i de Quim Ayats firmen un document per al «canvi de rumb» de Girona liderat per Lluc Salellas? Tot plegat es fa molt estrany quan, fa quatre dies, aquests dos partits, amb regidors i regidores que avui són aquí, governaven -suposo que tan bé com sabien- aquest Ajuntament. És com esmenar-se la plana a si mateixos.
Un govern, en definitiva, que costa d’explicar a una part molt important de la ciutat. I costa d’explicar per tres raons al meu entendre. Serà la primera vegada que no governa la força més votada; arriba després d’una campanya a on la paraula canvi ha estat la més repetida en tots els debats; i -si algú entre els partits que han format govern creu encara amb ser d’esquerres- tot plegat costa de justificar.
Però no vull creure que tot ha estat per una cadira ni que s’ha venut tot per benefici despullat de programa i de projecte. No ho vull creure. I no ho vull fer, per no perdre la disposició a treballar bé, buscar acords i pactes. Però insisteixo que tot plegat s’ha fet tan estrany que, com a mínim, costa de justificar.
ERC ha perdut el 49,9% dels vots. Junts ha perdut el 48,2%. Junts ha perdut 6.486 vots. N’ha perdut tants com els que gairebé té. Si jo hagués tret aquest resultat, hauria fet una seriosa reflexió. Ep. Girona ha votat canvi. Crec que això hauria estat just respectar-ho. Lluc Salellas va amagar sempre el pacte independentista. No ho va dir mai, ni una sola vegada en campanya. Per això, és un engany. Salellas i Geis i Ayats, a més, es va comprometre a respectar la força més votada.
Aquestes són les raons que exposo per dir amb claredat que considero que aquest pacte és un engany a Girona. I ignora que la gent ha votat canvi. És un acord, a més, entre molts partits polítics, que han perdut les eleccions. Es va amagar sempre el pacte. I hauria estat més honest explicar-ho. 15 debats amb apartat de pactes. Hauria estat més honest dir: ho tenim fet, passi el què passi, governarem nosaltres tres. Això, en definitiva, hauria estat més honest.
I ho tenien fet, des del principi. Mai no he tingut cap oportunitat de negociar res amb ningú. Totes les persones de Girona que han intentat acostar posicions ho saben. Tot estava fet d’entrada. Ostento l’immens honor d’encapçalar la llista més votada a la ciutat. D’haver guanyat a la immensa majoria dels barris. I de ser la primera o la segona força a gairebé totes les meses de Girona. Així, que vaig fer tots els esforços per acordar amb Guanyem. Mai vàrem poder negociar res.
El govern de Girona serà el mateix que hem tingut aquests últims quatre anys. Finalment, Guanyem va ser qui més suport va donar a Marta Madrenas. Ara, Junts li retorna la confiança. Però Girona ha votat canvi i les persones se senten enganyades. Hi ha el rumor insistent que una alcaldia ho val tot. Però no ho val tot. Entendre el sentit de la ciutat i ser respectuós amb la interpretació evident del resultat electoral és molt més important. No crec que l’acord d’avui sigui entès d’altra manera que com una operació. I es tindrà en compte. Fa massa anys que dura això dels governs de Girona una única orientació política. Junts i la CUP. La CUP i Junts. Tant se val.
Tot continua igual. I ja n’hem tingut de governs independentistes. He insistit sempre que cal parlar únicament de Girona, que és on ens podem posar d’acord. I hi ha d’haver un govern que vulgui governar per a tothom. Aquesta qüestió és importantíssima. O dit d’una altra manera, cal centrar-nos no en les idees que són responsabilitat del Parlament de Catalunya, sinó que hem de focalitzar únicament en Girona. En una ciutat on els serveis han perdut molta qualitat i on una part molt important de la població ha sentit que no es trobava bé en aquest Ajuntament. Treballar per tenir més seguretat, més suport a l’economia, més ciutat en definitiva.
Dit tot això, també ens comprometem com a grup municipal a mirar endavant. A totes les persones independentistes que m’han fet confiança i amb les que pensen que ho poden fer en el futur, us vull recordar que mai a la vida no he fet política nacional des de la meva responsabilitat com a regidora d’aquest Plenari. I que tinc amics i germans independentistes; i que no he tingut mai ni tindré mai cap problema a arribar a acords i pactes amb gent independentista. Que estimo el català com a llengua meva, com a llengua materna, i com a llengua vehicular de la meva ciutat. Per tot això, el nou govern pot comptar amb el meu suport cada vegada que estigui disposat a donar solucions a problemes estructurals que té la ciutat de Girona. I ho faré perquè Girona ha de passar molt per damunt de qualsevol altra cosa.
Mireu, en aquests moments foscos a Europa, hi ha gent que s’ha especialitzat a odiar persones. Existeixen discursos d’odi tan profunds que fan mal a l’ànima. Hi ha grups que odien a persones per on han nascut, o per la llengua que utilitzen o per qui estimen. Aquests discursos de l’odi són el pitjor mal que pateix el món avui. En Maxi Fuentes n’ha parlat en diferents llibres: el populisme es fa fort a partir d’odiar persones. Tinc la responsabilitat de parlar des de la voluntat d’acord, de pacte i de cohesió. Estic convençuda que l’odi entre persones seria el pitjor mal que podria patir Girona. Un govern «en contra de» no pot patir-lo Girona. Així que per part meva, la ciutat sempre podrà comptar amb mi per fer polítiques en positiu.
A totes les persones que en els barris clamen, perquè pateixen unes condicions al carrer molt dolentes, vull adreçar-los un missatge de tranquil·litat i prudència. És veritat que Girona fa molts anys que perd competitivitat i que hi ha carrers a Girona on les cases tenen un valor inferior avui respecte a fa quatre o vuit anys. Valen menys, perquè s’hi viu malament. A tota aquesta gent, vull dir-vos que insistiré en inversions per enfortir la seguretat; inversions per recuperar l’espai públic de qualitat; i inversions per garantir oportunitats que avui no tenen, perquè pateixen una situació injusta i d’exclusió incomprensible.
També vull adreçar-me a qui obre la persiana cada dia a la ciutat. Utilitzaré tota la força que m’ha donat ser la guanyadora d’aquestes eleccions per reivindicar que els carrers acompanyin la vostra feina. Que s’ha de posar llum a on no n’hi ha; que s’ha d’ajudar al teixit econòmic de la ciutat. Iniciaré de manera immediata un seguit de converses per traslladar al govern les demandes d’aquest sector que, al final, són els que ofereixen llocs de feina i treball a la nostra ciutat. En aquest sentit, crec que hi ha d’haver polítiques orientades a augmentar la fortalesa econòmica de Girona i que la ciutat sigui un espai de referència en el país per al comerç, els serveis i també la indústria.
En definitiva. El nostre grup és l’alternativa a governs amb líders diferents, però amb la mateixa única orientació. La voluntat majoritària de canvi a la ciutat un dia serà possible. Moltes gràcies a Girona per als 8.644 vots, més del 25% del vot emès. Girona és una ciutat extraordinària. Oberta, integradora i plena de persones disposades a ajudar altres persones. Crec que aquest és el caràcter de ser gironina. Així que desitjo tots els encerts del món al nou govern i allà a on pugui ajudar, aquí em tindran, tal com ho he fet sempre amb els altres alcaldes que ha tingut aquesta ciutat.
