Sílvia Paneque creu que en matèria d’habitatge a Girona hi ha d’haver una planificació estratègica per reduir el preu d’accés a l’habitatge i afrontar els problemes d’ocupacions i sensellarisme a la ciutat
El PSC denuncia que la Generalitat té 8.820 m2 sense ús a Girona
Els objectius del pacte són actuar de manera estratègica en el tractament de casos de vulnerabilitat en l’accés a l’habitatge i evitar actuacions a reacció d’urgència; implementar polítiques públiques de construcció per contribuir a reduir el preu del lloguer i la compra de l’habitatge a Girona; i actuar en dos dels problemes cada vegada més grans a Girona que són les ocupacions, d’una banda, i el sensellarisme, de l’altra.
El mes de novembre de 2020 l’Ajuntament de Girona va presentar el resultat d’un procés participatiu a l’entorn de quatre eixos que, arran d’una diagnosi elaborada uns mesos abans, s’havien situat com a prioritaris en matèria d’habitatge a la ciutat. Havent passat més d’un any i mig, sense que hi hagi hagut un gir a l’habitatge i en una situació on els problemes de vulnerabilitat, ocupacions i sensellarisme ha empitjorat, el PSC proposa un acord en aquesta matèria, que permeti tenir una política d’habitatge a Girona amb uns objectius i direcció clares. «Garantir un ordre requereix assegurar que el marc d’actuació sigui el mateix per a tothom i, a la vegada, aquest ordre obliga a l’Ajuntament a desplegar polítiques d’habitatge molt més ambicioses que les que hi ha hagut fins ara», ha dit Sílvia Paneque.
En els últims temps el govern de la ciutat de Girona, argumentant un suposat increment de la demanda d’habitatge d’emergència, ha iniciat el desallotjament d’algunes famílies gironines acollides pel propi consistori. Aquesta decisió, però, va haver de ser rectificada després a causa de la pressió de famílies, entitats i els grups de l’oposició municipal. «Al marge d’aquestes situacions, veiem també com famílies treballadores amb ingressos limitats tenen dificultats per accedir o mantenir el seu habitatge. Segons un estudi recent a Girona hi ha encara 785 pisos buits, una xifra rellevant que requereix tan polítiques de mobilització i negociació amb els grans tenidors; com un cens de pisos i propietaris i un treball de negociació estricte i seriós», analitza la portaveu socialista Sílvia Paneque. D’altra banda, podem observar que la Generalitat de Catalunya disposa d’un total de 8.820 m2 en propietats que no tenen cap ús per a la ciutadania.
Efectivament, un dels grans propietaris d’immobles a la ciutat de Girona és la Generalitat de Catalunya i molts d’aquests edificis, xalets o terrenys no tenen cap utilització. A l’últim Plenari, el govern municipal de Junts i d’ERC van demanar la cessió dels pisos en propietat de la Sareb a l’Estat, però en canvi no van fer cap referència als 8.820m2 que el govern de la Generalitat té sense fer-ne cap ús a Girona. «Totes les administracions poden ajudar a millorar l’accés a l’habitatge a Girona. I qualsevol negociació en aquest àmbit és positiva. Això no obstant, el primer deure de l’Ajuntament és que fem bé les coses a l’àmbit de les responsabilitats que ens pertoqui», ha dit Sílvia Paneque.
En aquest sentit, el PSC de Girona proposa, per una banda, obrir una taula de diàleg amb la Generalitat que tingui com a objectiu la cessió per part de la Generalitat d’aquells immobles que no vol utilitzar i que puguin ser útil per al govern municipal de Girona; per altra banda, els socialistes insisteixen a recuperar el programa escales segures que, a més de millorar la bona convivència a les comunitats i evitar la implantació de màfies vinculades a les ocupacions, assegura l’assignació de pisos a través de lloguers socials a les famílies que realment ho necessiten. Els socialistes també proposen dissenyar una estratègia coordinada amb la Diputació i la Generalitat per assumir, de manera equilibrada amb el territori, recursos d’urgència com hostals o l’Alberg de la Sopa.
«A mig i llarg termini cal augmentar el parc d’habitatge públic fins el 15% del total, de manera que cal incorporar uns 700 pisos de gestió pública en els propers 5 anys. I també actuar per garantir l’habitatge a persones jove o estudiants per exemple prioritzant i, per això, augmentant la partida pressupostària de l’Ajuntament en aquesta matèria, que a l’actualitat són a l’entorn de 140.000 euros», explica Sílvia Paneque
