Article del regidor socialista de Girona Joan Antoni Balbín publicat al Diari de Girona
La confluència entre la pandèmia i la percepció dels greus efectes del canvi climàtic ha donat, a la Unió Europea, un fruit inesperat però molt necessari: la decisió de vincular la creació dels Fons Europeus de Recuperació Next Generation amb noves polítiques que pivoten al voltant de la responsabilitat i que miren cap al futur. Això s’ha concretat a Espanya amb els projectes del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR); un pla que s’articula sobre 4 eixos: la transició ecològica, la cohesió social i territorial, la digitalització i la igualtat de gènere i que permetrà abordar reformes estructurals mitjançant canvis normatius i inversions.
Dins d’aquest marc, el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA) i el Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITERD) lideren una acció concreta: el Pla de xoc de mobilitat sostenible, segura i connectada en entorns urbans i metropolitans, que justament es vincula a la transició ecològica i la digitalització.
Tots coneixem bé les bondats del transport públic, la millor fórmula per a la mobilitat a les ciutats. Ara bé, sabem quant contamina el nostre transport públic? L’any 2019 el sector del transport va ser el responsable del 29% de les emissions nacionals de gasos d’efecte hivernacle. I d’aquestes, gairebé una tercera part es produeixen en l’àmbit urbà. Les xifres també diuen que avui dia el transport és responsable del 40% de les emissions nacionals d’òxids de nitrogen i del 10% de les partícules fines, de nou amb una quota rellevant en els àmbits urbà i metropolità. Al diòxid de nitrogen se li atribueixen fins a 6.800 morts prematures anuals a casa nostra i a les partícules fines, fins a 23.000 més.
Queda clar, doncs, que la transformació del transport urbà és imprescindible per a la protecció de la salut i la millora de la qualitat de vida a les ciutats. I a aquests beneficis encara n’hi podem sumar de nous: d’una banda, la millora del transport públic té un impacte positiu de gènere, ja que és la solució de transport que més trien les dones i, de l’altra, el pla també pot contribuir a l’adaptació de les ciutats als impactes del canvi climàtic. Millorar el transport seria, doncs, una via per millorar la ciutat.
En aquesta mateixa direcció va la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica. La llei estableix l’obligació dels municipis de més de 50.000 habitants d’adoptar, abans de 2023, plans de mobilitat urbana sostenible, incloent l’establiment de zones de baixes emissions i altres mesures per facilitar els desplaçaments a peu, amb bicicleta o altres mitjans de transport actiu, associant-los amb hàbits de vida saludables.
Caldrà fer corredors verds interurbans, millorar la xarxa de transport públic -incloent mesures d’integració multimodal-, transformar en elèctrica la xarxa de transport públic i promocionar altres combustibles sense emissions de gasos d’efecte hivernacle, com el biometà. A la vegada caldran mesures per fomentar l’ús de mitjans de transport elèctrics privats, impulsar la mobilitat elèctrica compartida, fomentar la sostenibilitat del repartiment de mercaderies i de la mobilitat a la feina i integrar els plans específics d’electrificació del que en logística s’anomena «última milla» en les zones de baixes emissions municipals.
Per ajudar les administracions municipals en aquest grandíssim repte, el MITMA acaba de publicar una convocatòria de 1.000 milions d’euros en subvencions perquè els ajuntaments implantin zones de baixes emissions i abordin la transformació digital i sostenible del transport urbà.
Els municipis que, com Girona, siguin capital de província o tinguin més de 50.000 habitants, podran presentar fins a dues sol·licituds diferents individualment. Amb els seus 103.000 habitants, el límit dels fons que Girona podria percebre per a les dues peticions individuals és de 4.659.750 per a la Sol·licitud 1 i 3.106.500 per a la Sol·licitud 2, cosa que suposa un total de 7.766.250 euros.
És imprescindible, doncs, que l’Ajuntament de Girona comenci a treballar de seguida per presentar projectes que puguin portar a Girona aquestes inversions, que són molt necessàries a la nostra ciutat. I ho ha de fer amb plena consciència i amb ambició, ja que les sol·licituds seran avaluades en funció del seu impacte, qualitat, maduresa i rellevància. Tots necessitem millorar la qualitat de l’aire que respirem i necessitem reduir el soroll. Girona no pot quedar enrere.
Aquí podeu llegit l’article de Joan Antoni Balbín al Diari de Girona http://ow.ly/c3fl50G0Bx9