La portaveu socialista, Sílvia Paneque aposta per un gir de 180 graus i recorda al govern de Madrenas que “a Girona hi ha molts ciutadans que estan esperant respostes del seu ajuntament”
La portaveu dels socialistes gironins, Sílvia Paneque, ha lamentat avui que la ciutat de Girona hagi d’afrontar el proper any 2021 sense uns pressupostos i unes ordenances específicament dissenyats per al moment econòmic tan complicat que viu la ciutat i pensats per alliberar recursos per als sectors que necessiten ajuda. “És inèdit que Girona no tingui ni pressupostos ni ordenances, que hi hagi més de 100 projectes absolutament aturats i que tot plegat estigui parat just en el moment en què Girona més requeriria un govern actiu i capaç”, ha assegurat.
A Paneque li preocupa que Girona no hagi pogut comptar “amb un govern municipal centrat, bolcat i inclús obsessionat en donar resposta a tots els efectes negatius que la pandèmia ha tingut sobre la ciutat, tant a nivell econòmic com social” i ha reclamat “un canvi de 180 graus, un govern capaç i un projecte de ciutat”. “Lamentem constatar que tenim un govern sense projecte i sense proposta per superar el moment crític que estem vivint en la nostra ciutat”, ha afirmat Paneque. “Mai és bo que una ciutat tingui un govern dèbil i sense full de ruta”, ha reflexionat, “però en aquest moment és especialment dramàtic perquè hi ha molts ciutadans que estan esperant respostes del seu ajuntament”.
Per a la portaveu socialista, en aquests moments és més inexcusable que mai no abordar els grans projectes de ciutat que estan pendents, com ara la transformació del carrer Barcelona, la reforma del centre de la ciutat a través de la plaça Catalunya o l’aprofitament de les oportunitats que generarà el nou Hospital Trueta i tot el pol biosanitari que ha de provocar una transformació en matèria urbanística i de mobilitat.
Pel que fa a les àrees concretes, els regidors del grup municipal socialista han desgranat tot un seguit de problemes de ciutat. Bea Esporrín s’ha referit, entre d’altres coses, a la mala gestió en contractació municipal -hi ha diversos contractes que s’han hagut de prorrogar o que encara no s’han començat a preparar quan ja haurien d’estar operatius- o la falta de control de la contractació menor, com indiquen els informes de secretaria i intervenció.
Pel que fa a Cultura, Mònica Ferrer ha lamentat que es mantingui el focus en els grans projectes aturats que no s’arriben a resoldre mai i que, a la vegada, no s’hagin plantejat en aquest moment mesures clares d’ajut al sector cultural, malgrat les necessitats urgents que pateix el sector. En relació amb l’educació, Quim Ruhí ha explicat que els grans reptes en la nostra ciutat són la lluita contra la segregació escolar, que ha empitjorat notablement, i la millora de la qualitat educativa, que passa, necessàriament, per la defensa de les línies que ara funcionen. Ruhí ha demanat una política clara i transparent i diàleg amb els CEM i les comunitats educatives.
En seguretat, Joan Antoni Balbín ha lamentat que els episodis de baralles, robatoris, agressions i actituds incíviques que abans es donaven en determinats barris de Girona s’hagin estès per tota la ciutat i ha reclamat una política de tolerància zero i que es doti a la Policia Local del personal i dels mitjans necessaris. L’any 2018 hi havia una plantilla de 156 agents i en aquest moment n’hi ha 131.
En matèria d’urbanisme Balbín s’ha referit a la manca d’habitatge social i al Pla General de Ordenació Urbana, que encara no s’ha començat a dissenyar. També ha recordat que tots els plans parcials i especials iniciats (La Devesa, Les Pedreres etc.) continuen en un calaix. Per últim, pel que fa a la promoció econòmica, Jordi Calvet ha lamentat la incapacitat d’aportar solucions a la petita empresa i autònoms davant la crisi provocada per la Covid i la negativa a negociar un pacte per gastar 2.000.000 € del superàvit en un pla ben dotat, seriós i ambiciós. També ha explicat que ha estat un any perdut en esports, amb diverses instal•lacions pendents de millores urgents malgrat que tot està escrit, detallat i consensuat en el pla estratègic de l’esport.
