Ahir vaig fer una interpel·lació al Govern sobre el compliment de la Llei 9/2023, de mesures extraordinàries i urgents per a afrontar la situació de sequera excepcional.
Us en deixo els vídeos en aquests enllaços de la interpel·lació i la resposta al conseller i la intervenció tot seguit.
Aquesta interpel·lació te com a objectiu aprofundir en la pregunta oral que li vàrem formular a l’ultima sessió plenària sobre el compliment de la Llei 9/2023 de mesures extraordinàries i urgents per a afrontar la situació de sequera excepcional a Catalunya. Voldríem parlar avui de calendaris, infraestructures necessàries i urgents, bases de subvencions o plans de xoc pel món agrícola que entenem són els principals objectius que ens vàrem marcar amb aquesta llei i amb l’acord de pressupostos amb el nostre grup parlamentari que va incorporar 700 milions d’euros pel cicle de l’aigua a Catalunya.
Just ahir tenia ocasió de participar a la sessió inaugural del Congrés ecoSTP2023 a Girona centrat en tecnologies sostenibles pel tractament d’aigües residuals, reutilització i recuperació d’aigües residuals urbanes i industrials en un marc de canvi climàtic i sequera.
A la segona sessió plenària, la Sra. Eva Martínez Díaz, la responsable de sostenibilitat i sistemes intel·ligents de Isle Utilities, insistia una i altra vegada sobre la necessitat de posar el recurs aigua a l’agenda política, social i empresarial. I aquest és el segon objectiu d’aquesta interpel·lació, mantenir la gestió del cicle de l’aigua a Catalunya en l’agenda política i legislativa d’aquest Parlament.
Que les ultimes pluges no ens facin oblidar la urgència
Com be sap, fa més d’un any el nostre grup parlamentari oferia en aquell moment a la Consellera Jordà un Pacte Nacional de l’Aigua que va ser la base de les infraestructures incorporades al Pacte de Pressupostos.
Ho fèiem conscients que el problema que tenim no és ni cíclic ni conjuntural, és estructural. Necessitem recursos hídrics de proximitat i desvinculats de la climatologia. Necessitem noves infraestructures per tenir un cicle d’aigua resilient i desvinculat de la pluviometria.
Els ruixats del maig i del juny han aconseguit treure Catalunya del precipici. Aquests últims dos mesos han tingut superàvit d’aigua, és a dir, ha plogut més del què pertocaria, segons les mitjanes de les últimes dècades. Això no obstant, -i aquesta és una dada capital per entendre la situació- des de gener, en el conjunt del país, ha plogut un 30% menys del què sol fer-ho.
La primera conclusió, en conseqüència, és que si, contemplem l’escenari cap al passat i ho fem amb una mirada de llarg recorregut: patim sequera. Si l’escenari és el dels últims sis mesos, dotze o a dos anys vista: patim sequera. Tot el país i, especialment la zona més propera a la costa, ha patit sequera excepcional aquest últim any. La majoria de mesos han tingut menys aigua del què pertocaria per no patir sequera. I quan ha plogut, han estat més ruixats acotats en el temps que dies sencers de pluges quantioses i continuades.
Pacte Nacional de l’aigua, acord de pressupostos i Llei 9/2023, diferents instruments que persegueixen un mateix objectiu: un cicle resilient de l’aigua a Catalunya.
La nova Llei, la 9/2023 de se Sequera, va aprovar-se a inicis de maig, just abans de les municipals. Alguns editorials de diferents diaris importants de Catalunya van assenyalar encertadament que va ser una mostra de responsabilitat política i social, tal com va reconèixer el mateix president de la Generalitat, senyor Pere Aragonès. L’acord va exigir intenses negociacions i suavitzava el règim sancionador, que havia establert el decret inicial de la Generalitat. En tot cas, va suposar un gest de confiança del PSC i de Junts per tal que el govern hagués de prendre les mesures necessàries per combatre la sequera.
Aquesta confiança va permetre l’acord quan es va poder trobar un punt en comú, sobretot, en referència a la voluntat sancionadora que el govern d’ERC havia mantingut en contra del municipalisme. El pacte s’articulava a partir que el govern de la Generalitat havia de prendre mesures «urgents i extraordinàries» davant la situació d’emergència que patia Catalunya. La corresponsabilitat dels ajuntaments és un bé importantíssim per mobilitzar-nos junts contra la sequera, que és un dels reptes més notables que Catalunya ha de superar els propers anys. El pacte, en definitiva, establia que el règim sancionador als municipis que superin els límits de consum o que no disposin del pla contra la sequera entraria en vigor únicament un mes després que la Generalitat aprovés la convocatòria d’ajuts per a les inversions de millora necessàries en el món local.
Arribats a aquest punt, la proposta de bases per a l’atorgament d’una línia de subvencions adreçades al món local no s’ajusta a la finalitat i objecte de la Llei 9/2023. No hi ha ajuts per a la millora de la connectivitat de les xarxes; ni per a obres per ampliar la qualitat del recurs hídric; ni per eliminar nutrients, fer més efectiu el regadiu o augmentar la reutilització; ni per actuació de gestió de sediments en embassaments per augmentar-ne la capacitat de regulació, per recuperació de pous en desús, ni per obres associades a substituir usos o recursos.
Les bases de la subvenció preveuen una tramitació complexa i un termini de resolució molt llarg de sis mesos. Els petits municipis en resulten especialment perjudicats i, en tot cas, el sistema no respon a la voluntat «d’urgent i prioritària» de la Llei 9/2023. A més, s’indica que hi pot haver cofinançament per part dels municipis subvencionats i, en canvi, la Llei 9/2023 la inversió havia de ser de part del govern de la Generalitat, de l’ACA o a càrrec a fons europeus. A més a més, els imports subvencionables i d’ajusts són insuficients a totes llums per tal que el municipalisme pugui tenir una gestió de l’aigua més eficaç i, això, de nou, incompleix la voluntat expressada en la Llei 9/2023.
Dit tot això, aquesta interpel·lació reconeix els passos endavant que significa la línia de subvencions inicial de 50 milions d’euros. Insisteixo que cal guanyar coherència, però, amb el caràcter «urgent i prioritari» establert per Llei, concretament a la 9/2023 i, per tant, tramitar amb urgència. Omplir els buits encara grans de les bases de subvenció, que he anomenat; preveure l’ampliació de la dotació inicial; plantejar-se que els operadors o gestors puguin ser sol·licitants; i permetre que el suport econòmic arribi en el moment zero enlloc de fer-ho un cop l’actuació ja està feta, cosa que incrementa la inestabilitat de les finances locals.
En definitiva: la base de subvencions ha d’incloure les reformes urgents de la Llei 9/2023; ha de permetre fer els tràmits amb urgència; i ha d’aportar facilitats al món municipal per afrontar aquesta crisi, que significa dificultats grans per a tothom.
- Tramitació d’emergència de les obres i actuacions prioritàries aplicable a tots els expedients de contractació d’obres, subministraments, assistències i actuacions necessaris per a afrontar la situació de sequera excepcional. I executables pels operadors vinculats a la gestió de l’aigua o per les entitats gestores dels serveis d’abastament, amb l’autorització prèvia dels ajuntaments. Pregunta: Perquè hi ha en aquests moments i des de fa setmanes obres autoritzades pels ajuntaments fent cua especialment a AMB? Fins a 105 Milions d’euros?
- Les tipologies d’actuacions per a executar pel procediment d’emergència estaven perfectament detallades a l’Annex 1. Pregunta: Perquè no estan totes recollides com a possibles obres subvencionables a les bases de que acaben d’aprovar ? A banda dels 50 Milions d’euros com es troben la resta de línies de subvencions detallades a la Llei.
- Voldríem saber també el compliment dels calendaris al respecte de les obres detallades a l’ Annex 2 Actuacions d’emergència i prioritàries relatives a l’abastament d’aigua a la regió metropolitana (Text original posava per garantir els acords de la Taula del Ter).
- 1. Grans infraestructures
- a) Licitació, abans del mes de juliol del 2023, i execució de les obres d’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera.
- b) Finalització, durant el 2023, del projecte i l’obra d’ampliació de l’estació de tractament d’aigua potable del Besòs i de les noves captacions subterrànies i superficials.
- c) Ampliació del tractament d’osmosi inversa als pous Estrella.
- d) Redacció del projecte abans del 2023 i licitació i execució de les obres d’una dessalinitzadora a la zona de Cubelles (instal·lació de tractament d’aigua marina del Foix).
- e) Execució prioritària i urgent de les inversions aprovades en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023: — Ampliació de l’estació de tractament d’aigua potable del Besòs. — Construcció d’una estació de regeneració d’aigua al Besòs.
- f) Garantiment del tractament del cabal d’aigües subterrànies de Sant Joan Despí.
- g) Increment dels tractaments d’osmosi inversa de l’estació de tractament d’aigua potable de Sant Joan Despí (+ 2 m3/s).
- h) Construcció de pous fins a 4 m3/s a l’estació de tractament d’aigua potable de Sant Joan Despí (+ 1,3 m3/s).
- i) Actuacions per a evitar l’entrada d’aigua de mar al sistema de sanejament de l’estació depuradora d’aigües residuals del Prat de Llobregat.
- j) Construcció d’un parc fotovoltaic de 100 MW per a la nova instal·lació de dessalinització d’aigua de mar Tordera 2.
- 2. Infraestructures de l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat
- a) Desdoblament del tram 4 de l’artèria PTT-EDT 2 necessària per a eliminar les fuites.
- b) Adaptació de la capacitat de producció i optimització de la qualitat de tractament de l’estació de tractament d’aigua potable del Llobregat, gestionada per l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat i situada a Abrera.
- c) Adaptació de la capacitat de producció i optimització de la qualitat de tractament de l’estació de tractament d’aigua potable del Ter, gestionada per l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat i situada a Cardedeu.
- 3. Inversions per a la regeneració d’aigua
- a) Ampliació de l’aprofitament a l’estació de regeneració d’aigua de Sant Feliu de Llobregat.
- b) Ampliació dels tractaments biològics de l’estació depuradora d’aigües residuals del Prat de Llobregat per a reduir nutrients.
- c) Construcció d’una xarxa de distribució a l’estació de regeneració d’aigua de Sabadell, per a usos municipals i altres usos a Sabadell, Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès.
- d) Traspàs d’aigües residuals de la conca del Besòs a la conca del Llobregat.
- Pla de xoc de suport a l’activitat agrària amb mesures que garanteixin la supervivència de les explotacions agrícoles i ramaderes en el termini màxim d’un mes des de la seva aprovació. Voldríem saber en quin punt ens trobem en aquest àmbit i tornar-nos a oferir per ser part activa de la solució.
En aquesta primera part expositiva he volgut deixar clar que la sequera és un mal estructural de Catalunya a causa del canvi climàtic. Plou menys en el nostre país i el govern de la Generalitat ha de responsabilitzar-se de gestionar millor aquest recurs bàsic, ara, que ens és molt més car. Aquesta diputada i el principal grup del Parlament van oferir un gran acord de país sobre aquesta qüestió i la nostra voluntat de treballar colze a colze per a un gran projecte de transformació, progrés i sostenibilitat al Besós gràcies a la reutilització. Atenció, prendre mesures valentes faria que Catalunya no patís durant anys i panys situacions de sequera com les que està vivint.
- L’article 117 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de planificació, gestió i organització de l’Administració hidràulica de Catalunya en l’àmbit de les conques internes de Catalunya, que és on tenim el problema. Autoexigència, no s’espolsi responsabilitats.
- Dels 27 projectes catalans emblemàtics! Presentats el maig del 2021 per qui ara és President incloïa la resiliència en els recursos hídrics a la regió metropolitana de Barcelona a executar entre l’ACA, ATL I Aigües de Barcelona. 260M d’euros de l’ACA per assegurar el 75% de la demanda i el compliment del cabal del Ter. Què ha passat? Perquè no s’ha fet res en dos anys?
- Taula Nacional de l’Aigua. Retorn de les aportacions.
- Ajuntaments per colors sancionables.
- Llistat obres aprovades pels ajuntaments i sense permís ACA
