Avui he intervingut al ple del Parlament de Catalunya per defensar una moció sobre l’evolució de les emissions atmosfèriques i he constatat que:
Catalunya va contra direcció en les emissions de diòxid de carboni. Les estimacions ens diuen que el 2022 han augmentat un 3,1% respecte de 2021. Això vol dir que fins 2020 haurem de reduir, enlloc del 5% anual previst, un 6,2%.
Catalunya té bons documents de planificació però té molts deures per fer. Cal un seguiment exhaustiu de tots ells i avaluar-los semestral o anualment.
- L’estratègia de desenvolupament sostenible de Catalunya (EDSCAT).
- L’estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic (ESCACC).
- La conservació i recuperació de la biodiversitat dels ecosistemes clau a Catalunya.
- El programa d’infraestructura verda de Catalunya.
- L’estratègia d’impuls a l’economia verda i a l’economia circular.
- El pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus i recursos de Catalunya (PINFRECAT20).
- El programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT20).
- L’informe de seguiment del Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020.
Catalunya s’allunya dels objectius de transició ecològica mentre Espanya i Europa avancen. Per exemple, a Catalunya, la cobertura de la demanda elèctrica en energies renovables recula 2 punts, situant-se al 13,1% el 2022. En canvi, la cobertura d’aquesta demanda en energia provinent de nuclears augmenta 2,6 punts, situant-se al 53,3% el 2022. L’energia generada i consumida a Catalunya és més bruta, menys autòctona i menys renovable.
