Europa ha aprovat la Llei per a la Restauració de la Natura en una versió moderada, que té com a objectiu recuperar el 20% de les terres i mars de la Unió abans de 2030. I que no té afectacions per les explotacions agrícoles, encara que té cura de mantenir-hi l’alta biodiversitat. La victòria d’haver aconseguit fer anar endavant el text ha estat relatiu, perquè la proposta final és encara menys ambiciosa que la que havia adoptat els Estats membres, ja seriosament menys potent respecte al projecte inicial de la Comissió. La causa de tot això ha estat els continus atacs per part de la dreta i extrema dreta europea en contra de la Llei.
Le monde diplomatique adverteix que aquesta nova Europa té una representació més forta dels dogmatismes de l’extrema dreta. A Itàlia, Suècia i Finlàndia, hi governa l’extrema dreta. Meloni, a Roma, ha silenciat les crítiques contra Europa i els Estats Units. Això li ha permès tenir una agenda política internacional normalitzada. Mentrestant, però, a Itàlia, han continuat els atacs contra la comunitat LGTBI, ha multiplicat les expressions xenòfobes, ha restringit l’accés a l’avortament, ha censurat la cultura i ha incrementat la seva ambició autoritària.
El Príncep de Maquiavel va explicar que, per a les societats, és més important conèixer les coses dolentes que pot arribar a fer el governador que les bones. Va situar com a prioritari evitar allò més negatiu, en lloc de pensar en qui podria aportar quelcom més positiu. És un punt de vista interessant i, en el moment actual, resulta molt valuós. Julia Ebner ha insistit que les societats humanes estem caient, de nou, en el mite en comptes de defensar el logos il·lustrat. Les noves tecnologies han estat utilitzades per difondre moltes mentides o fake news per part del populisme.
Les eleccions municipals de la ciutat de Girona varen tenir quinze debats i ni una sola vegada Lluc Salellas va dir que la seva prioritat seria l’acord nacionalista amb Junts. Ho va negar de totes totes. Això no obstant, estava tot fet d’entrada. La mentida en política és una eina molt perillosa. És d’aquelles línies que crec personalment que no s’haurien de traspassar mai. En un altre ordre de casos, el PP de Feijoo l’ha utilitzat amb molta habilitat per intentar treure’n avantatge. És un símptoma preocupant més dels temps.
Sèrie Notes de Girona 2.
