El 29 de desembre aquest diari publicava una notícia que resumia algunes de les circumstàncies que els socialistes gironins hem patit aquest últim any. Desenvolupava la teoria que els episodis viscuts tenen a veure més amb la qüestió nacional que amb d’altres, que, de manera objectiva, al final són les que han acabat ocasionant les manifestacions exteriors d’afers interns que tant de bo no s’haguessin produït mai.
Els socialistes gironins tenim unes propostes que han comportat un gir ideològic per adaptar-nos a les condicions actuals de la ciutat. Avui sóc responsable de transmetre una alternativa de caràcter ben diferenciat al model de Convergència i Unió. Els socialistes, avui, presentem un programa que vol ser alternativa a l’hegemonia que ostenta Carles Puigdemont.
Les circumstàncies del país han canviat prou, del 2008 ençà, perquè des del socialisme ens comprometem a fer canvis de formes i de continguts. En matèria econòmica i social: l’esquerra s’ha de convertir, perquè avui no ho és, en una alternativa creïble contra el model d’una dreta que ha propiciat, i facilitat, l’obertura d’una escletxa insalvable entre una minoria reduïdíssima de privilegiats i la resta. No es tracta de sumar-se a “discursos anticapitalistes convencionals i mandrosos, que massa sovint obliden el fracàs fonamental del comunisme”, tal com escriu Thomas Piketty a El capital al segle XXI, sinó de presentar una opció que faci possible la igualtat real d’oportunitats i que faci que la diferència només sigui justificada per la capacitat de l’individu per contribuir al bé comú.
En l’àmbit gironí, això es tradueix en atendre tots els barris de la mateixa manera, convertir l’ocupació en la primera prioritat i destinar-hi recursos públics; crear beques que privilegiïn la igualtat d’oportunitats dels joves a la vegada que es tingui en compte els mèrits de cada alumne; potenciar l’educació a les escoles bressol, que han estat oblidades per la Generalitat de Convergència i Unió; municipalitzar serveis bàsics de l’Ajuntament, com les aigües; o bé potenciar impostos de caràcter progressiu pels quals tothom pagui en funció de les rendes de treball i de patrimoni que tingui. Tenim, en conseqüència, un model social i econòmic que potencia la igualtat dels barris i de persones a Girona.
La ciutat té potencial per sostenir un projecte col·lectiu, que avui no existeix, que tingui com a prioritat l’ocupació i el creixement. És inadmissible que a Girona avui continuï existint la pobresa energètica, la congelació dels ajuts a la dependència, la inacció per canviar un edifici inadequat per a l’hospital Trueta, l’anunci del baixador del tren d’alta velocitat a l’aeroport i l’estació encallada al centre de Girona, l’abandó de la defensa dels interessos gironins a l’aeroport –que ha perdut un 60% dels vols des del 2008– a favor del centralisme barceloní, la inexistència d’un edifici en condicions per a la formació professional, la pèrdua de pes inalterable de l’economia gironina respecte a la catalana durant els últims tres anys i l’estabilitat lamentable d’un atur excessivament alt.
La prioritat dels socialistes és l’ocupació amb inversions per reactivar l’economia, la promoció de la petita i mitjana empresa i la inclusió de clàusules en els concursos públics per potenciar empreses amb compromís social.
L’escepticisme, enraonadament, és una moda a l’alça. Però es pot predicar amb l’exemple des del municipalisme. Ha estat una presa de pèl que hi hagi polítics amb més d’un salari o que alguns hagin cobrat per sobre de les seves responsabilitats. S’ha d’escollir els representants de manera directa amb llistes obertes. S’han d’establir els dos mandats com a màxim per desenvolupar el programa d’un alcalde. S’han d’establir controls democràtics per eradicar les adjudicacions a dit. I s’ha de convertir el ple en un ens participatiu de la ciutadania amb sessions anuals per a rendició de comptes.
El socialisme gironí ha tingut un procés de refundació i de renovació amb un projecte que ha abandonat els lideratges per esdevenir col·lectiu i cooperatiu. Hem regenerat el partit per regenerar la ciutat amb una proposta, que vol ser alternativa de govern, i que està basada en crear ocupació, correspondre al fet que Girona és una ciutat de barris, redistribuir recursos perquè tothom tingui l’oportunitat de demostrar el seu mèrit a favor del bé comú, establir mesures concretíssimes de democràcia deliberativa i directa, limitar per llei els salaris i els mandats dels representants públics i imposar controls per assegurar la gestió correcta dels recursos públics.
__________________
Article publicat al diari El Punt Avui