Discurs 15è Congrés PSC

Agraeixo en nom de tots i totes els membres de la mesa us volem agrair de tot cor la vostra confiança com a mesa. Tenim l’honor de dirigir, ni més ni menys, que el 15è Congrés del PSC. Moltes gràcies.

¡Vosotros -vosaltres-, vuestra fuerza, vuestra voluntad de tener un mundo mejor! Vosotros sois hijos de lo mejor que ha tenido este país.

Joan Reventós, Josep Pallach, Dolors Renau, Ernest Lluch, Antònia Adroher, Xavier Soto, Josep Maria Triginer, Dolors Homs, Just Casero, Berta Badà, Jordi Solé Tura, Marta Mata, Carlos Barral, Carme Chacón.

Recordemos nuestros orígenes, recordemos los valores que defendemos.

Tenim una llarga memòria, de més de 15 Congressos. Venim de molt més lluny. Una història de lluita obrera, emblemàtica, la més destacada i noble de Catalunya i Espanya.

Tenim el millor del món municipal i dos presidents, Montilla i Maragall, que han representat… L’única alternativa real que ha tingut el nostre país, Catalunya.

Tenim, en fi!, el guanyador de les últimes eleccions i futur president de Catalunya, Salvador Illa!

Escolteu! Tenim el deure de RECORDAR d’on venim; Tenim l’obligació de defensar els valors que sentim. Però també hem de dir què volem, què pensem i cap a on ens dirigim.

Què volem fer els socialistes a la política? Potser fer reclamacions, queixes i gemecs? Soroll, mentides i confrontació?  Potser volem restar amb més irritació i conformisme? Fem això?! Jo crec que NO. Que hem de continuar el nostre camí. Seria molt trist que Catalunya només fos capaç d’aportar això.

Podem contribuir i aportar!!!

Podem contribuir (sumar) amb una Catalunya oberta. Que sigui respectuosa, dialogant i constructiva. Compromesa amb la llibertat de la diversitat. Dones, homes. La gent d’orígens diferents. Oberts a la diferència. Oberts a la diversitat. Compromesos amb la llibertat.

Podem contribuir (sumar) a estar al costat d’una Espanya democràtica i europea! Compromesos amb el projecte de Pedro Sánchez. Amb la seva voluntat de reforma i modernització. Amb l’empenta de ser a Europa. Podem aportar, compromesos amb la lleialtat institucional. Compromesos amb la veritable llibertat. I compromesos sempre amb la democràcia, que una vegada ja ens la van robar.

Podem contribuir (sumar) a retornar a l’esperit de la Catalunya plena i de la unitat civil del nostre poble. Sense excepcions. De tothom. I superar els vents eixorcs de la divisió populista. Una Catalunya de progrés i competitiva. Una Catalunya unida. Que és una Catalunya vencedora. Una Catalunya que tingui a Salvador Illa, repeteixo, com a president del país.

I podem fer-ho. Socialistes. Perquè hem caigut. Perquè ens hem mirat els ulls, companys i companyes. I perquè ens hem aixecat. I perquè tornem a ser molts, amics i amigues. Molta gent arribada d’aquí i d’allà. Avui, som molts. I molts més que serem! I allà a fora. Som molts més. Molts més. Molta més gent que vol creure en un futur tranquil, estable, alegre i ple d’esperança per a Catalunya. Molts més els que volem tot això, com ho voleu vosaltres! Som, feu-me cas, MAJORIA, MA-JO-RI-A.

Han estat molts anys del mateix color polític. Molt temps de soroll, d’estirabots i d’embats. La mateixa tralla. Contínuament el raca, raca la matraca. I ja es fa sentir, com quan encara no ha arribat la primavera, però tot i tothom té indicis que ja és aquí, que va avançant, de manera imparable, com una gran onada… la voluntat de canvi; l’’anhel de treball; l’esperança de moderació; la voluntat de lideratge; l’anhel d’estabilitat; l’esperança d’una Catalunya, de nou, socialista. La gent d’allà a fora ho espera i estic convençuda que no els fallarem.

Catalans que voleu sentir paraules d’esperança en el treball, en la millora del dia a dia, en les oportunitats dels fills i les filles.

Catalanes que volem imaginar una Catalunya somiada de progrés, treball, sostenibilitat i competitivitat.

Catalans i catalanes que volen tornar -escolteu-me bé- unir les seves vides individuals amb les de tot el país. I fer-ho per tornar avançar junts. Per tornar a créixer junts. Per tornar a guanyar junts.

Aquestes estimades persones, amics i amigues, tanqueu els ulls i els veureu davant vostre. El veí, la noia del bus, l’àvia del quiosc, el camioner, el pagès, el propietari del restaurant. Aquesta gent som majoria. No ho dubteu. MAJORIA. I ens disposem a avançar per canviar Catalunya. Perquè no es mereixen. Ni un país dividit. Ni un país irritat. Ni un país encallat. A la cua de pisa, de les renovables. Sense projecte, insegur i ple de complexos. Això no s’ho mereixen!

Tinc la certesa que tenim el llegat, els valors i les idees per moure Catalunya. Tinc la certesa que tenim l’energia, la intel·ligència i el tarannà per fer-ho possible. I tinc la certesa que tenim la humilitat per asserenar, la franquesa per unir i la prudència per fer avançar Catalunya.

Resulta inconcebible una Catalunya que doni l’esquena al futur. Això és exactament el contrari del què és Catalunya. Resulta inconcebible que Catalunya doni una imatge tan estreta. I resulta inconcebible que no vegin com una evidència, que només pot ser gran si hi comptem tots!

Catalunya és àgora per viure-hi en llibertat. Inclusió i oportunitats. Modernitat i progrés. És sobretot compromís amb els vulnerables. I abraçada als nouvinguts.

Catalunya és seriositat. Talent empresarial. Justícia obrera i sindical. És universitat, art, empresa, botiga. I, sobretot, treball ben fet.

Catalunya és ruralia i muntanya i urbanitat i ciutat. Catalunya ho és tot. I és que tot no es pot limitar. S’ha d’estimar i respectar. S’ha de potenciar.

Inconformistas. ¡Ahora más que nunca! Este Congreso es un día más para ganar el govern de la Generalitat. Para volver a ganar y ver a Salvador Illa como president de Catalunya. El país amable, competitivo y abierto, la nación que incluye, sonríe y construye estás más cerca que nunca.  

Amigues i amics! O la Catalunya de la decadència i de la calamitat de Torra i Aragonès. O la Catalunya amnistiada i la concòrdia. Del progrés i del treball. O la Catalunya de l’embat del PP i Vox i els independentistes. O la Catalunya Oberta, que inclou, que és àgora de trobada amb Salvador Illa. O una o l’altra, companys i companyes.

Ho aconseguirem! N’estic convençuda! Us porto una notícia de Girona. Girona és una ciutat de futur. Amb ganes de fer les coses bé. De ser coneguda i reconeguda per les seves fortaleses. Delicada, sí. Però amb un esperit irreductible. I Hi podeu comptar, perquè com Barcelona, i la resta de grans ciutats i municipis de Catalunya, té un esperit obert, té voluntat de progrés i està compromesa amb la igualtat i la llibertat. Hi podeu comptar.

Bon Congrés!

Visca Girona! Visca Catalunya! I visca els socialistes de Catalunya!


Publicado

en

por

Etiquetas: