Silvia Paneque al PSC

Els nostres i els altres, un mal pas

D’un temps cap aquí, les posicions radicals de l’alcaldessa Marta Madrenas han fet fermentar situacions d’exclusió innecessàries a la ciutat de Girona. No és una radicalitat accessòria. Els socialistes la vam voler advertir en el Plenari del mes de febrer fent-li memòria que la bona política és la que valora la inutilitat política del ressentiment i canalitza la dissidència per trobar camins acceptables i compartits. En contrast amb aquesta convicció, la radicalitat de les paraules de la màxima representant política de la ciutat ha tingut dosis gravíssimes de pensament excloent.

No compartim els pronunciaments polítics de l’alcaldessa Madrenas dels últims temps. En aquest sentit serveix d’exemple el moment del 23 de març passat en què, referint-se de manera explícita als partits no independentistes, proclamà que no se’ls havia de «perdonar mai». No és difícil concloure que les paraules d’aquella nit giraven a l’entorn d’una crida a la revolució sustentada sobre una concepció sectària de la realitat que dividia les persones entre «els nostres», citant encara les paraules de l’alcaldessa, i els «altres». Aquests «altres», tinguem-ho present, són més de vint mil gironins i gironines, segons el resultat de les últimes eleccions a Catalunya.

Silvia Paneque al PSC

Els errors mai no són genèrics perquè sempre tenen noms i cognoms. La ciutat de Girona és plena de bones persones, independentistes o no, i voler donar validesa a una realitat de nosaltres i uns altres no agredeix només el respecte de la defensa del bé comú com a responsabilitat principal d’una alcaldessa; sinó que solidifica l’error gravíssim de fer explícita la divisió binària de la ciutat entre uns, nosaltres, i els altres que no han de ser mai perdonats. Res no justifica aquestes paraules pronunciades per una alcaldessa cap a una part de la seva ciutadania.

Quin futur li espera a la ciutat de Girona si la màxima autoritat institucional creu que una part de la ciutadania, la que vota opcions polítiques no independentistes, no ha de ser perdonada? Tenint present la manera com Marta Madrenas parla de revolució i de valors republicans, m’atreveixo a fer-li aquest enunciat: Sap què seria realment revolucionari? Tenir una alcaldessa pertinaç que tingui Girona al cap; obsessionada per fer funcionar els serveis, solucionar els problemes de la ciutat i decidir quins són els grans projectes de futur que ens convenen.

Les circumstàncies que s’han esdevingut de resultes del gir radical representat en les paraules de l’alcaldessa, exigeixen una rectificació immediata del rumb del govern de Convergència i Unió a Girona. Marta Madrenas ha d’escollir entre la política del retret, la que estimula exclusió; o la política de servei amb discursos que abracin tothom. Pel bé de la ciutat, en comptes de monopolitzar el lideratge de l’independentisme a Girona ha de tenir cura de la diversitat de pensament que conviu a la ciutat; gestionar el present amb vocació de servei a la ciutadania i plantejar el futur en benefici de tothom, sense exclusions.


Publicado

en

, ,

por

Etiquetas: