Entrevista-Nacional.-Foto-Carlos-Baglietto

Entrevista El Nacional

Sílvia Paneque (Girona, 1972) aprofita pràcticament cada ple al Parlament, on és diputada pel PSC, o qualsevol sessió de comissió d’Acció Climàtica per interpel·lar al conseller del ram, David Mascort, sobre la greu situació de sequera que pateix Catalunya i que ha provocat l’entrada de bona part del país en fase d’emergència en els últims dies. La socialista, que al mateix temps ésl’homòloga de Mascort com a secretària de Transició Ecològica en el Govern Alternatiu que va crear Salvador Illa a princpis de legislatura,  posa el focus en una manca de planificació del Govern en màteria d’infrastructures que, segons defensa en aquesta entrevista a ElNacional.cat ha agreujat encara més la situació. 

Catalunya ja ha entrat en emergència per sequera. Per què s’ha arribat fins aquí?
Estem molt convençuts que ha estat en gran part per una manca de planificació del Govern. Ens diuen que fa quaranta mesos que estem en sequera, efectivament és així, no ha plogut, però per nosaltres també han estat 40 mesos d’esperar unes pluges que no arribaven. Insisteixen molt que s’està aplicant el pla especial de sequera, i efectivament és així, però el pla especial gestiona la demanda i, per tant, el que estàs fent és allargassar tant com pots les reserves que tens. Des del nostre punt de vista, en paral·lel a l’aplicació al pla haurien d’haver començat les obres d’infraestructures que ara ens podrien estar dotant d’aigua, sobretot a l’àrea metropolitana, on es concentra bona part de la ciutadania del país i també el teixit econòmic que està molt afectat amb aquesta entrada en emergència.

Era inevitable aquesta entrada en emergència o es podria haver endarrerit?
Creiem que s’hauria pogut endarrerir per no dir evitat. Sabem que hi ha infraestructures que tenen uns anys d’execució i, per tant, estem parlant d’infraestructures a mitjà i llarg termini, per això insistim molt en l’aprofitament del Rec Comtal a l’àrea del Besòs, ja que generaria aigua a l’àrea metropolitana i perquè té un període d’execució relativament curt, entre 12 i 14 mesos. Si s’hagués iniciat l’execució quan tocava aquesta infraestructura podria estar generant 20 hectòmetres cúbics. Ara que es parla en termes de vaixells, aquests són l’equivalent a 1.000 vaixells a l’any. Si haguéssim tingut aquest recurs a punt, com a mínim, hauríem pogut endarrerir l’entrada en emergència o suavitzar les restriccions. 

No sembla que la sequera s’hagi de revertir a curt o mitjà termini. Com ha de preveure la ciutadania els mesos que venen?
Nosaltres esperem que plogui. Però certament no només les previsions meteorològiques ens apunten que potser no hi hauria pluges suficients per a compensar tots aquests mesos sense pluja  sinó que hi ha informes interns del Departament que ja apuntaven fa molt de temps que això podia passar. Tenim un clima mediterrani on les sequeres són cícliques pero en aquest informe ja s’apuntava que aquestes cada vegada més seguides i més llargues. A la ciutadania se li ha de reconèixer el grau de responsabilitat que contrasta amb aquest govern ha tingut tendència a buscar també responsables fora del mateix Executiu: la ciutadania, els ajuntaments… Però els ciutadans tenen uns consums mitjans per sota del que ens marca les restriccions. El que espero és que el Govern es posi les piles amb les infrastructures i que les que tenim més a tocar, com la del Besòs, es comencin a executar ja. Pere Aragonès va anunciar-la l’abril del 2023 dient que estaria a punt al desembre d’aquell mateix any. Estem al febrer i no és que no estigui a punt, és que no s’ha començat. 

En els últims mesos s’han posat sobre la taula solucions com les dessalinitzadores, ara els vaixells amb aigua des del País Valencià. Una opció que el Govern ha descartat és el transvasament de l’Ebre. Com veieu vosaltres aquesta proposta?
L’Observatori Intercol·legial de l’Aigua ens va fer arribar fa mesos la seva proposta i nosaltres valorem que els col·legis professionals es posin també en mode propositiu amb possibles opcions tècniques sobre la taula. Al final, però, el Govern és qui governa i nosaltres hem traslladat sempre que acompanyarem les decisions que vagin destinades a compensar i pal·liar els efectes negatius de les restriccions. 

Junts també ha tingut responsabilitats de la gestió de l’ACA i llavors tampoc no es van fer les inversions que calien malgrat estar planificades

L’última infraestructura que es va fer va ser la dessalinitzadora del Prat. Què ha fet que governs de diferents colors hagin aturat aquesta mena d’obres quan ja s’estava alertant dels possibles efectes de l’emergència climàtica?
Tot és per manca de planificació. Som molt crítics amb la gestió d’aquests quaranta mesos de sequera que pensem que han estat d’esperar a les pluges i que s’han perdut a l’hora de planificar la gestió de l’aigua. Però abans d’aquest govern d’ERC, Junts també ha gestionat responsabilitats des de l’Agència Catalana de l’Aigua i llavors no es van fer tampoc les inversions que calien malgrat estar planificades. Hi ha qui ho excusa dient que l’ACA estava massa endeutada, i això és cert durant uns anys per l’esforç d’inversió que s’havia fet però com a mínim des del 2016-2017 aquesta situació està superada. Des de llavors tampoc no s’ha fet cap infraestructura i si hem pogut allargar fins ara l’entrada en emergència és perquè teníem recursos com la dessalinitzadora del 2008.

No se’n van extreure prou lliçons de la sequera del 2008?
La ciutadania segur que sí. En va prendre molta consideració perquè en altres regions després d’una sequera repunta el consum d’aigua i, a Catalunya mai no ha estat així i s’ha de felicitar. Els sectors econòmics també han anat fent els deures, però ara hi ha indústries que es troben que havien reduït la petjada hídrica al màxim i ara encara han de retallar-la un 25% més i això tindrà efectes en la seva producció. Ara, els diferents governs de la Generalitat no han fet el que tocava. Alguna vegada des del departament s’ha assenyalat als ens locals per les pèrdues en xarxa, que s’han de solucionar, però nosaltres creiem que s’ha d’apuntar a la conselleria i l’ACA per no haver fet les inversions que calia. 

Des de la sequera del 2008 els governs de la Generalitat no han fet el que els hi tocava

Un dels temors de la ciutadania en aquest nou escenari és que es produeixin talls d’aigua. És una possibilitat real?
Jo confio que no. Durant els últims mesos hem anat aportant el que creiem que s’havia de fer i ara hem entrat en emergència i entenem que ens hem de posar al costat de les solucions i oferir també missatges de tranquil·litat perquè som capaços de sortir d’aquesta emergència. Ara bé, no deixarem de ser molt exigents amb el Govern tot i estar del costat de les solucions.

I baixades en la pressió de l’aigua? 
Això és possible però no a tots els municipis. Hi ha llocs on la xarxa està en unes condicions que permeten fer pujades i baixades de pressió. Però en altres no és així i podria acabar esquerdant les canonades. A les ciutats amb barris amb diferències d’alçada o blocs amb molts pisos, disminuir la pressió voldria dir que els de dalt es queden sense aigua. La reducció és una possible mesura d’estalvi i si bé en emergència qualsevol litre compte, només suposaria un estalvi d’un 1 o 2% d’aigua i, per tant, no és una solució. Aquestes passen per les infrastructures que s’han de fer amb criteri d’emergència, començant pel Besòs i licitant les dessaladores. 

Davant aquest escenari, creieu que aquesta dècada serà la de la sequera?
Estem molt preocupats. Els experts diuen que la dècada del 2030 és la climàtica, és a dir, quan les institucions hauran de adaptar el nostre entorn als efectes negatius del canvi climàtic. En l’inici de la legislatura, el president Aragonès va dir, emprant les seves paraules, que una de les seves banderes seria la verda. Però ara que estem ja en els últims mesos del seu mandat, podem constatar que Catalunya està totalment encallada en aquest sentit i, fins i tot, hem reculat: no tenim la nova llei de residus, en l’àmbit de transició energètica hem avançat en autoconsum però tenim la dependència més alta de l’energia nuclear que havíem tingut mai a Catalunya, i s’ha demostrat que el país no estava preparat en tot el que fa referència al cicle de l’aigua. No hi ha cap avenç i això ens preocupa en termes ecològics però també per la pèrdua d’oportunitats econòmiques. Si no tenim els elements fonamentals per ser atractius per a la nova indústria verda, perdem teixit econòmic. 

Espero que no s’hagin d’articular, però molts sectors no tindran més remei que aplicar ERTOs per la sequera

Mesures com els ERTO són inevitables en alguns sectors que pateixen restriccions per sequera?
Nosaltres ja hem començat a insistir perquè s’estableixin mecanismes d’ERTO per si algun sector com el primari es veu abocat almenys a protegir els llocs de treball.  Igual que va passar amb la covid, salvant les distàncies, aquest mecanisme va salvar molts llocs de treball i, per tant, teixit econòmic. Ja ens hem reunit amb molts sectors i tots ells tenen una preocupació molt gran per aquest fet. Espero que no s’hagin d’articular, però molts sectors no tindran cap més remei que aplicar-los. Calen mecanismes de compensació perquè els sectors més afectats puguin sobreviure mentre duri la fase d’emergència i poder recuperar l’activitat econòmica ràpidament. 

Un dels altres sectors que ha protagonitzat més titulars és el turístic, amb una divisió entre els que creuen que s’han de flexibilitzar les mesures pel seu pes econòmic i aquells que reclamen endurir-les en ser un dels que més litres d’aigua consumeix. En quina posició se situa el PSC?
Des del principi de la crisi vam dir que no entraríem en una guerra de confrontació d’usos d’aigua. Catalunya pot excel·lir, de fet, amb el cicle d’aigua amb centres d’investigació que estan a primer nivell mundial. Això vol dir que tenim la tecnologia i el coneixement per tenir un cicle desconnectat de la pluviometria. Hi ha països on plou molt menys que aquí i que tenen un cicle de l’aigua resilient i que són capaços de suportar sequeres llarguíssimes. El nostre objectiu hauria de ser tenir aquest cicle de l’aigua i no entrar en guerres d’usos. Algunes de les afirmacions que s’estan fent tenen més a veure amb apriorismes polítics que no amb la realitat de les dades. Si hi ha un sector que està patint les restriccions des del primer moment, perquè és un dels que més litres d’aigua utilitza, és el primari. És el més castigat per les restriccions i se’ls ha de reconèixer amb compensatòries perquè molts pagesos ja fa pràcticament un any que no poden tenir una activitat normal. Som partidaris d’ajudar i de mantenir el teixit econòmic, no de confrontar i assenyalar sectors concrets, més des de sectarismes polítics que no pas de la banda de les solucions. 

Si algú, en nom del decreixement, celebra que hi hagi aquestes moratòries en l’activitat econòmica per la sequera està als antípodes del que nosaltres pensem

Es refereix a les crítiques que fan els comuns o la CUP o a un projecte que el PSC defensa que és el Hard Rock? Aquests partits reclamen que se suspengui el projecte pel consum d’aigua que suposaria. 
Més enllà del Hard Rock, l’entrada en emergència implica una moratòria d’ampliacions d’activitats econòmiques i de noves activitats econòmiques. Si algú, en nom del decreixement, celebra que hi hagi aquestes moratòries en l’activitat econòmica està als antípodes del que nosaltres pensem. A vegades, efectivament, la CUP parla dels empresaris com si tots fossin, en paraules seves, lobbies de l’IBEX 35. Però és que darrere d’aquestes activitats econòmiques hi ha petits empresaris, tallers mecànics, botigues, perruquers, un munt de gent que genera el seu propi sou i teixit econòmic. Per això a mi em sembla una aproximació molt equivocada. No s’ha d’anar cap al decreixement, s’ha d’anar al manteniment de l’activitat econòmica, a la prosperitat sostenible, un creixement sostenible, però creixement. Si no, els senyors de la CUP ens haurien d’explicar de què pensen que viurà la gent. 

Fa poc menys d’un any, part de la discussió sobre la sequera estava centrada sobre les sancions als ajuntaments, que vostès consideraven que estaven mal plantejades. Encara avui, després de mesos amb la problemàtica de la sequera sobre la taula, hi ha municipis que superen els límits de consum per habitant i dia. Com s’ha de fer front a aquest fet? 
El que s’hauria de fer no és endurir les restriccions, sinó les ajudes i la cooperació. Fa un any, el Govern ens va criticar molt per la nostra posició a la sequera, quan els dèiem que sancionar donaria euros a l’administració però no metres cúbics. També lamentàvem que la majoria d’ajuntaments que superen la dotació són municipis petits amb pressupostos ajustats o molt disseminats i per tant amb molts quilòmetres de xarxa. Es pot pensar que els ajuntaments no volen, però el problema és que la majoria no podien fer les inversions. Un any després, més de 700 municipis del país han demanat ajudes i això demostra el compromís del món local per solucionar el problema. I també ens dona la raó a nosaltres quan dèiem que el que s’havia de fer és donar ajudes i col·laborar amb els ajuntaments perquè si els sanciones només empitjores la seva situació econòmica. 

Amb aquest escenari, la sequera ha d’estar al centre dels pressupostos pel 2024 que es negocien amb el Govern? 
En els pressupostos actuals, ja hi vàrem introduir 700 milions d’euros, per tant, el gran gruix d’infraestructures no estan pendents de diners, estan pendents d’execució del Govern. En els d’enguany s’haurien d’incloure totes les línies de compensació i d’ajuda i continuar amb les subvencions als municipis en baixa per aquells que vulguin assumir més obres. Les infrastructures ja no són una qüestió econòmica o de diners, sinó d’eficàcia. 

No ha estat eficient el Govern?
Hem estat quaranta mesos esperant que caiguessin unes pluges que, lamentablement, no han arribat. El conseller David Mascort deia l’altre dia que vam començar a treballar, a aplicar el pla especial de la sequera, el 2022, quan encara ningú parlava de sequera i això no és veritat. L’ACA el 2019 ja havia fet un informe i el Meteocat un altre el 2021 alertant de la situació. Nosaltres tenim un document del 2022 en què ja recollíem totes les inversions. 

Teresa Jordà em deia quan era consellera: “Perquè hi hagi més restriccions no hauria de ploure ni una gota en un any”

Quin han estat els seus errors?
El primer, pensar que tot plegat no podia arribar a passar, pensar que era impossible tenir tanta mala sort perquè no plogués gens. Quan Teresa Jordà era consellera i jo insistia a posar en marxa obres i li preguntava si no preveia que s’haguessin de posar en marxa més restriccions em deia: “Home, senyora Paneque, perquè hi hagi més restriccions no hauria de caure ni una gota en un any”. I ara estem en emergència. El seu error ha estat treballar pensant en el millor dels escenaris quan en realitat, si governés, el millor que pots fer és treballar pensant en el pitjor perquè si després no arriba a passar, ja està. El seu altre error han estat no voler posar dates i no enviar un missatge clar a la població. El president deia que entraríem en emergència l’1 de febrer, després van dir que no, i al final s’hi va entrar aquella setmana. Els missatges a la ciutadania, en un moment de tanta gravetat, han estat massa poc clars quan en calen de contundents i senzills. 

Des del Govern remarquen que és massa d’hora per posar data a l’entrada en la fase 2 de l’emergència. Els experts de la taula de l’aigua del Govern Alternatiu del PSC tenen càlculs en aquest sentit?
No tenim previsions de dates exactes perquè s’ha seguint l’estat dels embassaments i veient si aquestes pluges que s’anuncien realment acaben arribant o no i quin impacte tenen en els embassaments. La taula d’experts la tenim molt centrada a buscar solucions però si que podem dir que amb les previsions que tenim a tres mesos vista no són massa optimistes. És a dir, poden caure pluges, però no prou per a revertir la situació. Per això insistim en que el Govern ha d’accelerar les obres. Ells sempre diuen que les dessaladores estaran a punt per a la pròxima sequera. Esperem que sí, però també pot ser que no.  

Des de Junts per Catalunya reclamen una nova cimera de l’aigua gairebé un any després de l’última. Des del PSC li doneu suport? 
En un moment de gravetat i que, a més, pot anar a pitjor, és inaudit que el Govern no s’hagi reunit amb els presidents i portaveus dels grups per informar-los de les decisions. És cert que el conseller als diputats que estem a la Comissió d’Acció Climàtica ens va donant compte de les decisions, això sí, una vegada preses. Potser estaria bé reunir-nos abans i escoltar les nostres aportacions. 

Si Sabrià centra els seus esforços en millorar la comunicació amb el sector empresarial i amb els ajuntaments, faria un favor a Catalunya i al seu propi Govern

Fa poc hi va haver una remodelació del govern. Creu que se li hauria d’haver donat més pes al conseller Mascort, tenint en compte la situació de sequera?
Fa temps que reclamem que des de presidència existeixi un organisme de vigilància, com un comissionat, dels sectors més estratègics com ara l’energia. Aquesta és la nostra aposta. Però si han nomenat un viceconseller de comunicació i estratègia, estaria bé que aquest, en lloc de dedicar-se a fer certes proclames més propagandístiques que altra cosa, millorés la comunicació amb la ciutadania i amb sectors econòmics sobre les restriccions i què fer en aquesta fase d’emergència per resoldre la confusió que hi ha. No sóc massa de donar consells, però m’atreviria a dir-li al senyor Sabrià que si centra els seus esforços en millorar la comunicació amb el sector empresarial i amb els ajuntaments, faria un favor a Catalunya i al seu propi govern.

Creu que l’evolució i la gestió de la sequera, ara que hi falta més o menys un any de legislatura, pot condicionar el futur del Govern? 
No és una cosa que ens plantegem, estem molt centrats a intentar ajudar, reunir-nos amb els màxims sectors possibles, escoltar els problemes que tenen i traslladar-los al Govern. 


por

Etiquetas:

Comentarios

Deja una respuesta